Una pel·lícula molt recomanble, divertida, tendra i positiva, mostra personatges que es mouen als límits i els equilibris que fan per sobreviure en el món urbà i incert d’avui.
http://www.soul-kitchen-film.com/?r=8

Una pel·lícula molt recomanble, divertida, tendra i positiva, mostra personatges que es mouen als límits i els equilibris que fan per sobreviure en el món urbà i incert d’avui.
http://www.soul-kitchen-film.com/?r=8

Aquesta primavera m’ha portat algunes pèrdues.
Cada dol reviu els anteriors i em fa conscient de quant efímera és l’existència.
Em plantejo la necessitat de donar valor a cada acció, a les relacions, a les vivències.
Ajusto allò que m’importa i el què és secundari, per no perdre el temps en queixes o laments i gaudir i compartir el goig de viure.
Recullo les lliçons de qui ens ha deixat i aprofito el meu temps per construir, només jo en sóc responsable.

Estic acabant de llegir-lo, molt recomanable, fa pensar, fa somriure i emociona, què més es pot demanar?
“La civilització és la violència controlada, la victòria sempre inasolida sobre la agressivitat del primat. Perquè primats fórem, primats restem, per moltes camèlies sobre molsa de què aprenguem a gaudir. Aquesta és tota la funció de l’educació. ¿Què és educar? És proposar incansablement camèlies sobre molsa com derivatius a la pulsió de l’espècie, perquè aquesta mai no cessa i amenaça contínuament el fràgil equilibri de la supervivència.”

Estimar i ser feliç, vet aquí l’encàrrec.