Agricultura ecològica

Dimecres  visita al CEIP Amistat, conversa amable, complicitat i reconeixement mutu.

Dijous visita a les companyes del CEIP Carrilet, atenció i interès reconfortant.

Agricultura ecològica o com tirar endavant projectes integrals entre vents i tempestes, plagues i contaminació. Segurs que és el camí correcte, el camí que dóna resposta a les necessitats, que dóna cabuda a tots, que construeix des del present per un futur més just. Un camí sostenible.

Un plaer i una gran sort poder dirigir la meva mirada cap a projectes d’una gran qualitat ecològica-sistèmica.

Agraiexo de tot cor l’oportunitat que se’m presenta i espero saber omplir el cistell amb una mostra de productes que expliquin per ells mateixos les bondats d’aquests horts. 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3040655

Enllaç de l’article d’en Xavier Garcia al Punt d’avui: Per l’Europa del decreixement.

No sé ben bé com, ni perquè, però tot ho acabo relacionant.

Finalment plou!

Divendres vaig anar al CEIP Aldric i ho celebro.

Va ser encoratjador, estimulant i enriquidor com aquestes primeres pluges en el sec paissatge de l’Empordà.

L’entrevista amb l’Alba, les paraules de la Cristina i l’Àngels, els nens i les nenes amb el seu anar i venir, em van ajudar a resituar la recerca, a refer les preguntes que vull respondre amb el meu treball.

Després, al migdia l’Albert, el meu fill, em va fer unes observacions (més pluja fina, de la bona) molt oportunes. 

Dimecres al CEIP Amistat i dijous al CEIP Carrilet podré comprovar si estic en una direcció encertada.

El contacte i la col·laboració amb altres persones sempre em resulta estimulant i generador de noves idees.   

Com m’agrada la pluja d’aquest dies!

fitxa-base-pels-centres5.doc

Filosofia de l’olivera

dsc03308.JPG 

Va de valors, nocions de prudència analítica:

Paul Ricoeur (1913) filòsof

. en lloc de frontera, claror a partir de focus culturals

. a la memòria sumar-hi la promesa cap al futur

. a l’hotitzó fix una variació dels hotitzons en ritme d’evolució

La traducció com a mediació entre la pluralitat de les cultures, com a paradigma per tots els intercanvis, equivalències sense identitat.

El dol com accepatció de la pèrdua, per enterrar el caràcter absolut de la nostra pròpia tradició.

Ens podem confiar a:

. la memòria calmada

. al foc creuat entre focus de cultures disperses

. a la reinterpretació mútua de les nostres històries

. al treball sempre inacabat de la traducció d’una cultura en una altra.

on_van_els_valors.pdf

Tramuntana

Aniria bé que plogués però haurem d’esperar, de moment tenim la tramuntana que neteja i il·lumina de manera especial. Ahir vàrem anar a la Marxa de Palol de Revardit i vam gaudir d’un cel i un paissatge lluminós, la conversa generosa i atenta també va ser reconfortant, a la tarda el cansament físic ajudava a posar les coses al seu lloc.

Fer el curs de Bases metodològiques per a la recerca educativa, m’ha fet evident que no en sé massa res de recerca però també que el treball en equip, la reflexió sobre la pròpia pràctica, les ganes de millorar professionalment i personalment… són bones bases per a “la recerca-acció” Falta posar-hi mètode, sistematitzar, confiar en una mateixa, en el sentit comú i l’experiència, i estar disposada a aprendre. 

Dimecres tinc una entrevista amb un dels professors del curs, el senyor Antonio Latorre, autor del llibre: Investigación-acción. Conocer y cambiar la pràctica educativa. Ed. Graó 

investigacion-accion.jpg 

El curs de formació per a formadors de l’ICE de l’UdG: “Formació per a Assessors des de la Metodologia de la Pràctica Reflexiva Col·lectiva” ha estat una altra font d’ajuda, amb molt punts de coincidència amb la filosofia de la Recerca-Acció: visió complexa de la realitat, mètodes holístics per analitzar-la, importància del debat reflexiu de la pròpia pràctica amb els docents, propostes per la millora, avaluació crítica dels resultats… 

 http://www.xtec.cat/formacio/practica_reflexiva/index.htm

El treball enfocat cap a les Competències Bàsiques i el curs de Competència Social que dono jo com a formadora, també van en la mateixa línia, semblen coses diferents però acaben confluint.

Tot es va aclarint!

La meva intenció és visitar els centres aviat, però amb les idees clares per atabalar el menys possible i aportar una miqueta d’il·lusió per la recerca.