Realitzar pràctiques formatives (ja siguin curriculars o extracurriculars) ha esdevingut el principal canal de trobar feina. Moltes empreses utilitzen aquests períodes com una prova de foc per avaluar el talent abans d’oferir un contracte indefinit o de llarga durada.
A partir de l’estudi d’inserció laboral d’AQU Catalunya, basat en enquestes a gairebé 26.000 titulats universitaris, aquestes són les conclusions més destacades sobre l’accés al primer lloc de treball:
1. El nou pes de les pràctiques enfront de l’«endoll»
-
Canvi històric: Per primera vegada, les pràctiques fetes durant la carrera són la via principal d’accés a la primera feina. Moltes empreses utilitzen aquest període com una «prova de foc» per avaluar el talent abans d’oferir un contracte estable.
-
Més meritocràcia: La xarxa de contactes familiars (el tradicional «endoll») perd força i cau al quart lloc, superada per la iniciativa pròpia de l’estudiant i els portals de cerca de feina.
2. Diferències notables segons l’especialitat
-
Enginyeries vs. Humanitats: El pes dels factors varia segons els estudis. Mentre que a les enginyeries les pràctiques són el factor clau, a les disciplines d’humanitats continuen tenint més pes la iniciativa pròpia i els contactes personals.
3. Una inserció laboral ràpida i estable
-
Rapidesa en la contractació: El mercat laboral absorbeix ràpidament els graduats: el 75% troba feina en menys de tres mesos després de graduar-se.
-
Estabilitat: A més de la rapidesa, destaca la qualitat de la contractació, ja que el 70% dels nous treballadors signa un contracte indefinit d’entrada.
4. Coherència amb els estudis i satisfacció
-
Alt grau d’adequació: El 75% dels joves treballa de manera específica en allò que ha estudiat, i el 86,6% realitza funcions que exigeixen un títol universitari.
-
Les excepcions: Aquestes bones dades d’adequació empitjoren en sectors concrets com ara l’Art i Disseny, l’Educació i les Tecnologies de la Informació (TIC).
Font:
