Aquest estudi sobre l’aprenentatge dels alumnes de secundària mostra quines tècniques funcionen i quines no. És la investigació més àmplia realitzada fins avui sobre tècniques d’estudi a secundària.
NO
Les estratègies que resulten poc exigents cognitivament i que són les més esteses entre els alumnes, com rellegir diverses vegades el mateix text, subratllar-lo o copiar-lo, no són les més efectives. Tampoc no mostra un resultat positiu la memorització al peu de la lletra o estudiar amb música.
SI
En canvi, les tècniques basades en l‘elaboració i l’evocació, sí que es correlacionen positivament, millorant l’estudi i són més efectives. L’elaboració consisteix a intentar entendre el que s’estudia, connectant-ho amb coses ja sabudes, pensant-ne exemples o explicant-se un a si mateix, amb les seves pròpies paraules, els paràgrafs que acaba de llegir. L’evocació és rescatar de la memòria allò après, mitjançant tècniques com que algú pregunti la lliçó a l’alumne, autoavaluar-se amb preguntes, redactar resums o esquemes, explicar el tema a un company, …
Recomanacions:
- Estudiar en un entorn lliure de distraccions va associat amb un millor rendiment i una menor ansietat.
- La pràctica espaiada (estudiar un tema diverses vegades amb temps) es relaciona amb una motivació i un interès més gran per aprendre, i amb una menor ansietat.
- Els estudiants que confien en la seva capacitat per aprendre (autoeficàcia) i creuen que el seu èxit en depèn (creences de control) tendeixen a utilitzar més tècniques d’elaboració i evocació.
Conclusions de l’estudi:
- Rellegir i subratllar no correlacionen amb un bon exercici educatiu.
- El 80% dels alumnes mai no els han ensenyat com estudiar.
- Els professors haurien de formar els estudiants en tècniques d’estudi efectives, com l’elaboració i l’evocació.
- Les avaluacions haurien de dissenyar-se per mesurar un aprenentatge durador i transferible, no només la memorització a curt termini.
