Category Archives: Sociolingüística internacional

L’educació indígena bilingüe

imagesca3hb37sA partir de la lectura i anàlisi del text “L’educació indígena bilingüe”, que trobareu en el document, feu el següent treball:

 

1.    Busqueu, en primer lloc, les paraules següents:

 

·         Llengües indígenes

·         Preservar

 

2.    Busqueu informació sobre el poble ashaninca:

·         Feu un resum de la informació que apareix en la wikipedia (versió en espanyol). Després compareu la versió en espanyol amb la versió portuguesa (la wikipédia).Què us crida l’atenció de les dues versions?

·         Busqueu, mitjançant el cercador d’imatges del google, imatges del poble ashaninca i escolliu-ne les tres que us semblin més representatives i exporta-les al treball.

·         A la web Mapes Vius, de Linguamón-Casa de les Llengües, elaboreu el mapa de la llengua ashaninca i exporteu-lo al treball que esteu elaborant.

·         Compareu la informació que apareix en aquesta web de la Casa de les Llengües amb la informació que heu trobat a wikipedia en espanyol i amb el mateix mapa que heu creat. Què és el que més us crida l’atenció?

 

3.    Resumiu cadascun dels 6 paràgrafs del text, amb una frase.

 

4.    Contesta les preguntes següents:

·         Quina és la feina dels professors que ensenyen en la llengua de la comunitat?

·         Per què són importants les classes en la llengua de la comunitat i per què no s’han de fer en portuguès?

·         Segons el mestre ashaninca, tothom hauria de saber portuguès a la seva comunitat? Quina comparació fa per reforçar la seva opinió?

·         De què depèn el futur d’una llengua?

·         Per què són importants els ancians en l’educació en llengua pròpia?

 

 

5.    Quina és la idea principal que s’exposa en el text?

 

La importància de preservar la diversitat lingüística: article d’opinió

boa_sr_chachi_2005_news_mediumUs proposo fer un article d’opinió sobre la importància de preservar la diversitat lingüística del món i per fer-ho, però, abans us proposo tot un seguit d’activitats.

Activitats inicials:

1.       Entreu a la pàgina de l’ONG Survival i llegiu la notícia sobre la parlant darrera de la llengua bo (escolteu també una cançó en aquesta llengua). Resumiu-la (a la fotografia hi ha la imatge de la parlant darrera del bo).

2.        Entreu a la pàgina web del diari Avui i llegiu aquesta notícia sobre els centenars d’idiomes que estan desapareixent. ). Resumiu-la.

3.       Llegiu aquesta informació sobre el parlant darrer de la llengua miquelém. ). Resumiu-la.

4.       Llegiu aquesta altra informació sobre una llengua que s’acaba d’extingir a Alaska. ). Resumiu-la.

5.       Busqueu informació sobre Tuone Udaina (també conegut amb el nom italianitzat d’Antonio Udina). De quina llengua fou el parlant darrer? On es parlava? A quina família lingüística pertanyia?

6.       Llegiu aquestes reflexions sobre què significa la mort d’una llengua. ). Resumiu-les.

7.       Llegiu aquest conte i després contesteu les preguntes que hi ha al final de l’apunt.

8.       Busqueu altres informacions a la xarxa sobre la mort de les llengües i sobre els parlants darrers d’una llengua.

 

Després d’haver fet aquestes activitats, feu un article d’opinió per a una publicació d’abast local (a l’estil Capgròs de Mataró: podeu consultar l’apartat Opinió), en el qual exposeu la vostra opinió sobre la importància del manteniment d’una llengua i sobre com s’ha de sentir una persona que sigui el parlant darrer d’una llengua: 200 paraules.

El millor dels articles l’enviarem a la revista Capgròs per tal que, si el creuen adient, es pugui publicar a l’apartat Opinió).

El conflicte irlandès: un llibre i una pel·lícula

blacks-and-tans

 

M’agradaria recomanar-vos un llibre i una pel·lícula sobre el conflicte irlandès. El llibre és Els nois de Dublín, de l’escriptor francès Jean-Claude Alain i la pel·lícula The wind that shakes the barley (El vent que agita l’ordi), del director Ken Loach.

Tots dos passen a l’Irlanda dels anys vint del segle passat. Concretament, la història dels nois de Dublín es trasllada a la capital irlandesa  l’any 1919. Uns nois adolescents viuen al barri dels pobres d’aquesta ciutat (slums), on viuen els irlandesos,  i pateixen directament el conflicte amb els anglesos. Al final hauran de prendre partit en la dura lluita per la llibertat del seu país.

En el pròleg l’autor ens diu que aquest llibre és trist i seriós i que la seva temàtica és la lluita començada pels irlandesos, fa sis segles, per reconquerir la independència i refer la  unitat del seu país.

Ens diu que el motiu pel qual el va escriure és el profund amor que sent per aquell país. Cal recordar que ell no és pas irlandès sinó francès.  A l’autor li interessa bàsicament el paper dels més joves en aquest conflicte, un paper decisiu i de vital importància. Molts d’aquests joves van morir perquè pogués renéixer la república d’Irlanda.

Els protagonistes d’aquesta història són imaginaris, però els fets que s’expliquen són històricament reals (guerra d’alliberament d’Irlanda  contra Anglaterra pels volts de 1921-1922).

Pel que fa a la pel·lícula, ens narra també la guerra per la independència dels anys 20 a Irlanda. La pel·lícula comença amb una duríssima escena en què els “Black and Tans”  (les tropes enviades pels britànics) maten un noi per dir el seu nom en gaèlic irlandès i no pas en anglès. La pel·lícula és especialment crua,  quan, després d’aconseguir la independència d’una part d’Irlanda (una part encara continua sent britànica en l’actualitat) , una part de l’IRA continua la guerra però ara contra els seus propis companys, perquè considera que s’han fet massa renúncies (com, per exemple, el tema d’Irlanda del Nord) i que no s’ha fet la necessària reforma social per la qual s’havia estat lluitant. Una pel·lícula que fa pensar i molt…

En la fotografia una placa que vaig trobar a la ciutat irlandesa d’An-Gaillimh (Galway en anglès) i que recorda una part de la història que ens explica aquesta pel·lícula.

Els oblidats “pobles autòctons” dels EUA

250px-ojibwe_language_map.png

El 8 d’abril proppassat vaig trobar al diari Avui una entrevista molt interessant a Louise Erdrich, una escriptora nord-americana de la tribu ojibwa.

Hi podreu descobrir com, en el país de la suposada llibertat, s’han perseguit el drets més fonamentals de la població més autòctona: prohibició de parlar les llengües índies, separar els nens de les famílies perquè perdessin la seva cultura i la seva llengua, tancar la població en reserves, negar-los la ciutadania…

Podeu llegir l’entrevista completa a:

Entrevista a l’escriptora nord-americana de la tribu ojibwa

I per tenir més informació sobre aquest poble podeu entrar a:

http://www.bigorrin.org/chippewa_kids.htm

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ojibwa

Diccionari de les llengües d’Europa

diccionari-llengues-europa.jpg

Alguna vegada us heu preguntat quants parlants té el basc?, on es parla el bretó?, el lleonès és una llengua? Què és el romaní? Si voleu respostes a aquestes preguntes, heu de tenir a l’abast el Diccionari de les Llengües d’Europa de l’Ignasi Badia i Capdevila, editat per Enciclopèdia catalana dins de diccionaris de l’enciclopèdia.

Hi trobareu la diversitat lingüística actual al continent europeu, les famílies lingüístiques, els principals dialectes i varietats que es parlen a Europa.

De cada llengua, hi trobareu el nombre de parlants, el territori on es parla, la història, la situació actual, l’alfabet amb què és escrita, els dialectes amb què es divideix i un text de cada llengua.

A més, també hi trobareu un mapa de les llengües d’Europa a color i molt detallat.

Espero que tots els dubtes que tingueu a l’entorn de la diversitat lingüística europea se us hagin resol. 

 

Manu: paradís amazònic del Perú

dsc00270.JPG

Si teniu l’oportunitat de viatjar al Perú, us recomano la visita a un dels parcs naturals i reserva de la biosfera: el Manu. És la reserva més gran de selva tropical del món i es troba només a 160 quilòmetres de les ruïnes inques del Machu Pichu. Malgrat les invasions (inques i espanyoles),  el Manu  ha estat protegit al llarg dels segles per la seva localització i per la presència de tribus nadiues hostils.

El Manu té una doble importància: evidentment hi ha una gran varietat d’espècies vegetals i animals (llop de riu, el caiman negre, tretze  espècies de micos,  mil espècies d’aus…)  però, encara, hi  viuen quatre grups humans (dos aïllats de qualsevol contacte humà). Es tracta d’un territori protegit de 1.881.200 hectàries. És, probablement, la zona protegida més rica en espècies de tot el planeta.

Un dels grups ètnics més nombrosos de l’Amazònia peruana són els machiguenga (significa nosaltres en la seva llengua, l’arawuak). Es calcula que n’hi ha més de 10.000.  Hi vaig poder parlar i, amb un castellà rudimentari, em van explicar que se sentien molt orgullosos de la seva llengua i de la seva cultura (es tracta de les poques comunitats indígenes que mestres de la seva pròpia comunitat han començat un programa d’ensenyament bilingüe machiguenga/castellà).

Si podeu visitar aquest parc, tindreu la sort de conviure amb els machiguenga i gaudir d’aquest paradís natural que és el Manu, ja que, amb ajuts d’una ONG europea, aquesta població autòctona gestiona l’estada turística dels pocs centenars de persones que s’autoritza a entrar al parc cada any,

Quan torneu, us adonareu de la importància de preservar espais naturals com aquest, no només la fauna i la flora, sinó també les tribus que hi viuen, que tenen tot el dret de mantenir la seva llengua i la seva cultura en un món plural.

Si voleu més informació, us recomano la lectura d’un llibre El paraíso amazónico del Perú: Manu. Un llibre farcit d’unes excel·lents fotografies i amb un text que cal dir que és en castellà i en anglès. Si us el compreu, els beneficis van a parar a la conservació del parc del Manu.      

En la fotografia, podeu veure el lloc que s’ha acondicionat per rebre aquest “turisme” sostenible i respectuós amb l’entorn i amb la cultura de la població autòctona.

 

  

Mapes Vius

Us presento una eina interactiva que recentment ha fet pública Linguamón-Casa de les llengües: es tracta del nou portal Linguamón Mapes Vius.

Creat amb la darrera tecnologia en el tractament d’informació cartogràfica, amb informació actualitzada sobre llengües i, en un futur, amb un ventall d’activitats didàctiques, permet:

  1. Construir tants mapes com vulgueu.

  2. Fer cerques per llengua o per àrea geogràfica (un continent, un estat, un conjunt d’estats, un territori, una part d’un territori…).

  3. Accedir a fitxes amb informació de cada llengua.

  4. Treballar amb mapes predefinits (per exemple, de la llengua catalana).

  5. Crear un espai personal on guardar els mapes que heu creat.

Sens dubte, si hi entreu quedareu enganxats per les immenses possiblitats que té aquest recurs, que us permetrà conèixer tant les llengües oficials que té un territori determinat com quines són les seves llengües territorials que s’hi parlen realment (en l’exemple següent podreu veure quines són les llengües territorials de l’Estat espanyol):

llengues-territorials-de-lestat-espanyol.jpg