Category Archives: Literatura

Un testimoni viu de Mauthausen: Marcial Mayans

marcial-mayans

He llegit dues vegades el llibre de Marcial Mayans  Testimoniatges i memòries (1936-1945) i m’he quedat absolutament corpresa de la vida d’aquest català  nascut a Barcelona, al barri del Raval l’any 1920. Una vida intensíssima, plena i farcida d’experiències a quina més esgarrifosa. Val la pena llegir el periple de Marcial des de la seva ciutat, barcelona,  fins a Perpinyà, passant pels camps d’Argelers, el Barcarès, l’Stalang, Mauthausen.

Són especialment colpidors els episodis que parlen de la seva experiència al camp de Mauthausen, on Mayans ens explica el suïcidi d’un amic seu, la fam, la desinfecció, l’assassinat d’un altre company, el treball a la pedrera… (en un altre article parlaré de la visita que hi vaig fer i de les sensacions que vaig sentir-hi).

Tot allò que ens explica per més inversemblant que sembli, de tan horrorós i difícil de creure, és pura veritat (Marcial Mayans)

L’objectiu del llibre  és molt clar: “els meus records passaran a la història de la humanitat, per portar el testimoniatge vivent d’un íntegre defensor de la llibertat”. I també per recordar” els malaguanyats companys, coneguts i  anònims, desapareguts dins l’abominació.

Marcial Mayans acaba dient en la introducció que és el lector qui ha de perpetuar i difondre el missatge ja que és l’única manera de no oblidar i que els horrors d’aquest recent passat no es repeteixin.

Jo ja ho he fet amb aquest article. Ara et toca a tu.

El conflicte irlandès: un llibre i una pel·lícula

blacks-and-tans

 

M’agradaria recomanar-vos un llibre i una pel·lícula sobre el conflicte irlandès. El llibre és Els nois de Dublín, de l’escriptor francès Jean-Claude Alain i la pel·lícula The wind that shakes the barley (El vent que agita l’ordi), del director Ken Loach.

Tots dos passen a l’Irlanda dels anys vint del segle passat. Concretament, la història dels nois de Dublín es trasllada a la capital irlandesa  l’any 1919. Uns nois adolescents viuen al barri dels pobres d’aquesta ciutat (slums), on viuen els irlandesos,  i pateixen directament el conflicte amb els anglesos. Al final hauran de prendre partit en la dura lluita per la llibertat del seu país.

En el pròleg l’autor ens diu que aquest llibre és trist i seriós i que la seva temàtica és la lluita començada pels irlandesos, fa sis segles, per reconquerir la independència i refer la  unitat del seu país.

Ens diu que el motiu pel qual el va escriure és el profund amor que sent per aquell país. Cal recordar que ell no és pas irlandès sinó francès.  A l’autor li interessa bàsicament el paper dels més joves en aquest conflicte, un paper decisiu i de vital importància. Molts d’aquests joves van morir perquè pogués renéixer la república d’Irlanda.

Els protagonistes d’aquesta història són imaginaris, però els fets que s’expliquen són històricament reals (guerra d’alliberament d’Irlanda  contra Anglaterra pels volts de 1921-1922).

Pel que fa a la pel·lícula, ens narra també la guerra per la independència dels anys 20 a Irlanda. La pel·lícula comença amb una duríssima escena en què els “Black and Tans”  (les tropes enviades pels britànics) maten un noi per dir el seu nom en gaèlic irlandès i no pas en anglès. La pel·lícula és especialment crua,  quan, després d’aconseguir la independència d’una part d’Irlanda (una part encara continua sent britànica en l’actualitat) , una part de l’IRA continua la guerra però ara contra els seus propis companys, perquè considera que s’han fet massa renúncies (com, per exemple, el tema d’Irlanda del Nord) i que no s’ha fet la necessària reforma social per la qual s’havia estat lluitant. Una pel·lícula que fa pensar i molt…

En la fotografia una placa que vaig trobar a la ciutat irlandesa d’An-Gaillimh (Galway en anglès) i que recorda una part de la història que ens explica aquesta pel·lícula.

March i Martorell: dues vides novel·lades

les-cendres-del-cavaller.jpgausias-marc.jpg

Si heu quedat fascinats per dos dels més grans escriptors en llengua catalana, Ausiàs March i Joanot Martorell, us convido a llegir dues biografies novel·lades de dos autors valencians, Josep Piera i  Silvestre Vilaplana.

L’objectiu d’ambdós llibres és fer conèixer la vida del  gran poeta valencià del segle XV i del novel·lista, també valencià, Joanot Martorell, autor del Tirant lo Blanc.

Josep Piera en el llibre Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March ens relata mitjançant una documentada biografia les diferents etapes de la vida del poeta: la infantesa, el seu ensinistrament com a cavaller, els inicis en la lírica fins a la plenitud com a poeta, els viatges a Itàlia, les relacions amb les dones…

Silvestre Vilaplana en el llibre Les cendres del cavaller, ens explica en primera persona la vida tan intensa, apassionada i dissortada de Joanot Martorell: la lluita per conquerir Nàpols al costat del rei Alfons, les conseqüències del seu caràcter impulsiu i guerrer, els seus actes fora de la llei, les relacions amb el seu cunyat, Ausiàs March.

Llegint aquestes dues biografies novel·lades, ens aproparem i coneixerem amb més profunditat els dos autors fonamentals del segle d’or de la nostra literatura.

El llibre de Josep Piera Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March es troba publicat a  Edicions 62 i el de Silvestre Vilaplana Les cendres del cavaller a Bromera.        

Històries del Paradís: el primer llibre del cantant d’Obrint Pas

histories-del-paradis.jpg

Xavier Sarrià, lletrista del grup valencià Obrint pas, ha publicat el seu primer llibre de contes, titulat Històries del Paradís, editat per editorial Bromera.

Xavier Sarrià ens proposa un viatge pel nostre planeta mitjançant un mosaic ple de vida, on la realitat més crua s’entrellaça amb la fantasia més sorprenent. És un llibre escrit a base de flaixos que ens conviden a reflexionar sobre el món en què vivim.

Els contes s’estructuren a partir de sentiments: por, terror, esperança, il·lusió… L’autor es posa a la pell d’aquells que pateixen les situacions més o menys violentes que veiem habitualment a la televisió i considem normals (la guerra a Croàcia, la revolta dels immigrants als suburbis de París, l’assassinat d’escolars en una escola de Finlàndia…). El llibre és, en definitiva, un retrat del món actual i de les seves contradiccions. Ens diuen que el món és com un paradís, però és un paradís  només per a alguns.

En paraules de Xavier Sarrià “els contes, com les meves cançons, són històries contundents, directes”. Qualsevol dels contes del llibre són més que recomanables, però potser per la destrucció de la costa del litoral valencià (Marina d’Or) us convido a llegir el conte Il·lusió

 

 

Petr Ginz i Hélène Berr: uns altres Anna Frank

petr-ginz.jpg 

El diari més conegut de l’extemini dels jueus per part dels nazis és, sens dubte, el diari d’Anna Frank , (una noia de 13 anys d’Amsterdam, Holanda). Però, hi ha altres diaris que expliquen testimonis colpidors de l’ocupació nazi  a altres indrets d’Europa: Pert Ginz a Praga (Txèquia) i Hélène Berr, una jove de 21 anys, a París (França).

Diari de Praga (1941-1942) de Pert Ginz, un jove de 14 anys, explica les dures condicions sota les quals van viure els ciutadans praguencs durant l’ocupació nazi; el Diari de Hélène Berr és un document terrible, commovedor dels jueus parisencs sota l’ocupació nazi.

Tots tres van morir a camps de concentració: Pert Ginz, amb 16 anys,  a Auschwitz; Anna Frank, amb 16 anys,  i Hélène Berr, amb 24 any,  a Bergen- Belsen.

En definitiva, són lectures que ens ajudaran a entendre i a reflexionar sobre un episodi de la història de la humanitat que no s’ha de repetir. Mai un poble pot decidir el destí d’un altre. 

Continue reading