Category Archives: Sociolingüística catalana

Un exemple d’estudi sociolingüístic en un curs de 2n ESO: una aproximació a la diversitat lingüística

Presentació digital amb les dades

Aquest microestudi s’ha fet a partir d’una mostra de 85 alumnes de 2n d’ESO (de fet, tot els alumnes d’aquest curs: 3 aules) d’un institut de titularitat pública d’una ciutat catalana de més de 100.000 habitants. L’institut es troba situat al barri del centre de la població, on, segons dades municipals, i si considerem també que recull alumnes del primer eixample de la població, hi ha un 75,24% de la població nascuda als Països Catalans i un 11,94% de població de nacionalitat estrangera.

En aquest sentit, la nostra mostra ens indica que un 72,94% dels alumnes són nascuts als Països Catalans, mentre que un 22,35% de l’alumnat són nascuts fora de la nostra comunitat lingüística (i, de fet, de l’Estat on vivim). Totes les dades confirmen, i aquesta mostra no n’és l’excepció, que la població d’origen estranger es troba sobredimensionada a l’ensenyament públic: segons dades oficials, només el 16,39% de l’alumnat de nacionalitat estrangera fa classes a l’ensenyament de titularitat privada -26.456 dels 161.413 alumnes estrangers-, encara que l’escola privada escolaritzi el 34,82% del total de l’alumnat -430.835 dels 1.237.374 alumnes que té el nostre sistema educatiu. Per tant, l’ensenyament públic té un 83,61% dels alumnes estrangers de Catalunya. Els alumnes estrangers representen el 16,73% de l’alumnat de l’escola pública i només el 6,14% de l’alumnat de l’escola de titularitat privada. En el conjunt del sistema educatiu els alumnes estrangers representen el 13,04% de l’alumnat. En definitiva, estem analitzant una mostra en què la població d’origen estranger és força més alta que la mitjana catalana (9 punts) i, fins i tot, més alta que la mitjana de l’escola pública (6 punts).

En la imatge: llengua amb la qual se senten identificats els alumnes.

 

Anàlisi de la mostra

Segons el lloc de naixement, el 73% d’aquests alumnes són nascuts a territoris de parla catalana (en aquest cas, Catalunya), mentre que un 14% són nascut a l’Amèrica dita llatina (Argentina, Colòmbia, Equador, Mèxic, Paraguai, Perú, Uruguai i Xile), un 6% al nord d’Àfrica (Marroc), un 4% a Europa (cal tenir en compte que, dels tres alumnes “europeus”, un és fill d’emigrants espanyols no catalanoparlant i l’altre és una noia adoptada), un 2% prové de l’Estat espanyol i un 1% d’Àsia (Xina).

Si la dada que analitzem és la llengua que parlen amb els pares i que, d’alguna manera, amb tots els matisos que es vulguin, podríem considerar la primera llengua que van aprendre, el 42% declara que va ser el castellà, el 39% el català, un 6% l’àrab, un 4% l’àrab i el castellà a l’hora, un 4% l’amazic (és important de destacar que els parlants d’aquesta llengua, amagada al reducte familiar, cada cop més exterioritzen la seva existència), un 2% de castellà/català, un 1% de xinès wu (important també que es manifesti l’existència d’aquesta llengua xinesa eclipsada per l’oficialitat del xinès mandarí), un 1% de sarakole i un 1% de búlgar.

Aquestes dades, de “llengües de transmissió familiar”, s’han de comparar amb les dades de la llengua del pare i de la mare, la qual cosa ens permetrà esbrinar quines llengües es transmeten o no, si hi ha transvasaments de parlants d’un grup a un altre, etc. Pel que fa al castellà, un 48% dels pares i 45% de les mares el tenien com a primera llengua; pel que fa al català, un 31% dels pares i un 33% de les mares; un 10% tants dels pares com de les mares tenien l’àrab; un 4% dels pares com de les mares tenien l’amazic; un 3% dels pares són bilingües català/castellà i un 1% de les mares és bilingüe castellà/català; un 1% dels pares i de les mares són de primera llengua el xinès wu; un 1% de pares i de mares són de primera llengua el sarakole; un altre 1% són de pares i de mares de llengua búlgara; a més, trobem un 1% de pares de llengua manding, 1% de mares de llengua polonesa, 1% de mares bilingües àrab/castellà; 1% de mares de llengua francesa; i 1% de mares bilingües castellà/guaraní.

D’aquí, ja podem treure’n algunes informacions.

  • Mentre que només el 31% dels pares i el 33% de les mares tenien el català com a primera llengua, un 39% dels alumnes van rebre el català com a primera llengua. Per tant, el català encara té una força d’atracció de parlants d’altres llengües, bàsicament castellanoparlants de família procedent de l’Estat espanyol o de bilingües català/castellà.
  • Mentre que el 48% dels pares i el 45% de les mares eren castellanoparlants d’origen, només un 42% dels alumnes van rebre aquesta llengua com a primera llengua familiar.
  • Pel que fa a altres llengües, en general els pares han transmès la seva llengua familiar, tret d’alguns pares i mares àrab que han incorporat un bilingüisme àrab/castellà, la persona bilingüe castellà/guaraní, que no ha traspassat aquesta llengua ameríndia, oficial al Paraguai, al seu fill…
  • Sorprèn la poca presència, o si més no poca consciència, de parlants que han tingut un primer contacte familiar bilingüe català/castellà o castellà/ català.
  • Cal destacar també la no transmissió, si més en un principi, de llengües com el manding, però també de llengües, en aquest cas de mares, com el francès o el polonès. En canvi, es transmeten llengües que en els seus territoris no estan reconegudes com el xinès wu o l’amazic.

Pel que fa a les llengües amb els germans, que ja ens aproxima més a les llengües que més usen els alumnes d’aquesta mostra, un 46% usen el castellà; un 38%, el català; un 5%, alternen un bilingüisme català/castellà i un 4%, un bilingüisme castellà/català; un 3%, l’àrab; un 1%, el sarakole; un 1% alternen un bilingüisme amazic/català; un 1%, un bilingüisme, castellà/àrab; i un altre 1% per cent, el búlgar.

D’aquí podem treure’n també algunes informacions:

  • El castellà torna a guanyar força, no tant del català, sinó de les altres llengües (especialment l’àrab i l’amazic).
  • Guanya presència el bilingüisme: un 9% dels alumnes declaren un bilingüisme català/castellà o a la inversa.
  • Perden força llengües com l’àrab i l’amazic.

Segurament, una de les dades més interessants de la mostra és la sorgeix de la pregunta d’amb quina llengua s’identifica l’alumne, quin és, en definitiva, la llengua que sent com a seva. En aquest cas la diversitat lingüística es redueix només a quatre llengües en el cas dels nois i a 6 en el cas de les noies. Globalment, el 47% dels alumnes s’identifica amb el castellà; un 44%, amb el català; un 4% amb l’àrab; un 2%, amb l’amazic; 1% amb el xinès mandarí (per primer cop apareix la llengua oficial de Xina –és una mostra de la pressió que es fa, també a l’exterior, perquè s’aprengui la llengua oficial de l’Estat, que segueix, des de fa dècades, polítiques d’aniquilació de les altres llengües); un 1%, sarakole; i un 1%, búlgar. Si les respostes les separem pel sexe de l’informant, ens adonarem que els nois declaren en un 61% que tenen el castellà com a llengua d’identificació i que un 29% tenen el català, mentre que les noies és al revés, un 57% tenen el català com a llengua d’identificació i un 34%, el castellà.

Diccionari de les llengües d’Europa

diccionari-llengues-europa.jpg

Alguna vegada us heu preguntat quants parlants té el basc?, on es parla el bretó?, el lleonès és una llengua? Què és el romaní? Si voleu respostes a aquestes preguntes, heu de tenir a l’abast el Diccionari de les Llengües d’Europa de l’Ignasi Badia i Capdevila, editat per Enciclopèdia catalana dins de diccionaris de l’enciclopèdia.

Hi trobareu la diversitat lingüística actual al continent europeu, les famílies lingüístiques, els principals dialectes i varietats que es parlen a Europa.

De cada llengua, hi trobareu el nombre de parlants, el territori on es parla, la història, la situació actual, l’alfabet amb què és escrita, els dialectes amb què es divideix i un text de cada llengua.

A més, també hi trobareu un mapa de les llengües d’Europa a color i molt detallat.

Espero que tots els dubtes que tingueu a l’entorn de la diversitat lingüística europea se us hagin resol. 

 

Mapes Vius

Us presento una eina interactiva que recentment ha fet pública Linguamón-Casa de les llengües: es tracta del nou portal Linguamón Mapes Vius.

Creat amb la darrera tecnologia en el tractament d’informació cartogràfica, amb informació actualitzada sobre llengües i, en un futur, amb un ventall d’activitats didàctiques, permet:

  1. Construir tants mapes com vulgueu.

  2. Fer cerques per llengua o per àrea geogràfica (un continent, un estat, un conjunt d’estats, un territori, una part d’un territori…).

  3. Accedir a fitxes amb informació de cada llengua.

  4. Treballar amb mapes predefinits (per exemple, de la llengua catalana).

  5. Crear un espai personal on guardar els mapes que heu creat.

Sens dubte, si hi entreu quedareu enganxats per les immenses possiblitats que té aquest recurs, que us permetrà conèixer tant les llengües oficials que té un territori determinat com quines són les seves llengües territorials que s’hi parlen realment (en l’exemple següent podreu veure quines són les llengües territorials de l’Estat espanyol):

llengues-territorials-de-lestat-espanyol.jpg