Tag Archives: Afegeix una etiqueta

La importància de preservar la diversitat lingüística: article d’opinió

boa_sr_chachi_2005_news_mediumUs proposo fer un article d’opinió sobre la importància de preservar la diversitat lingüística del món i per fer-ho, però, abans us proposo tot un seguit d’activitats.

Activitats inicials:

1.       Entreu a la pàgina de l’ONG Survival i llegiu la notícia sobre la parlant darrera de la llengua bo (escolteu també una cançó en aquesta llengua). Resumiu-la (a la fotografia hi ha la imatge de la parlant darrera del bo).

2.        Entreu a la pàgina web del diari Avui i llegiu aquesta notícia sobre els centenars d’idiomes que estan desapareixent. ). Resumiu-la.

3.       Llegiu aquesta informació sobre el parlant darrer de la llengua miquelém. ). Resumiu-la.

4.       Llegiu aquesta altra informació sobre una llengua que s’acaba d’extingir a Alaska. ). Resumiu-la.

5.       Busqueu informació sobre Tuone Udaina (també conegut amb el nom italianitzat d’Antonio Udina). De quina llengua fou el parlant darrer? On es parlava? A quina família lingüística pertanyia?

6.       Llegiu aquestes reflexions sobre què significa la mort d’una llengua. ). Resumiu-les.

7.       Llegiu aquest conte i després contesteu les preguntes que hi ha al final de l’apunt.

8.       Busqueu altres informacions a la xarxa sobre la mort de les llengües i sobre els parlants darrers d’una llengua.

 

Després d’haver fet aquestes activitats, feu un article d’opinió per a una publicació d’abast local (a l’estil Capgròs de Mataró: podeu consultar l’apartat Opinió), en el qual exposeu la vostra opinió sobre la importància del manteniment d’una llengua i sobre com s’ha de sentir una persona que sigui el parlant darrer d’una llengua: 200 paraules.

El millor dels articles l’enviarem a la revista Capgròs per tal que, si el creuen adient, es pugui publicar a l’apartat Opinió).

El conflicte irlandès: un llibre i una pel·lícula

blacks-and-tans

 

M’agradaria recomanar-vos un llibre i una pel·lícula sobre el conflicte irlandès. El llibre és Els nois de Dublín, de l’escriptor francès Jean-Claude Alain i la pel·lícula The wind that shakes the barley (El vent que agita l’ordi), del director Ken Loach.

Tots dos passen a l’Irlanda dels anys vint del segle passat. Concretament, la història dels nois de Dublín es trasllada a la capital irlandesa  l’any 1919. Uns nois adolescents viuen al barri dels pobres d’aquesta ciutat (slums), on viuen els irlandesos,  i pateixen directament el conflicte amb els anglesos. Al final hauran de prendre partit en la dura lluita per la llibertat del seu país.

En el pròleg l’autor ens diu que aquest llibre és trist i seriós i que la seva temàtica és la lluita començada pels irlandesos, fa sis segles, per reconquerir la independència i refer la  unitat del seu país.

Ens diu que el motiu pel qual el va escriure és el profund amor que sent per aquell país. Cal recordar que ell no és pas irlandès sinó francès.  A l’autor li interessa bàsicament el paper dels més joves en aquest conflicte, un paper decisiu i de vital importància. Molts d’aquests joves van morir perquè pogués renéixer la república d’Irlanda.

Els protagonistes d’aquesta història són imaginaris, però els fets que s’expliquen són històricament reals (guerra d’alliberament d’Irlanda  contra Anglaterra pels volts de 1921-1922).

Pel que fa a la pel·lícula, ens narra també la guerra per la independència dels anys 20 a Irlanda. La pel·lícula comença amb una duríssima escena en què els “Black and Tans”  (les tropes enviades pels britànics) maten un noi per dir el seu nom en gaèlic irlandès i no pas en anglès. La pel·lícula és especialment crua,  quan, després d’aconseguir la independència d’una part d’Irlanda (una part encara continua sent britànica en l’actualitat) , una part de l’IRA continua la guerra però ara contra els seus propis companys, perquè considera que s’han fet massa renúncies (com, per exemple, el tema d’Irlanda del Nord) i que no s’ha fet la necessària reforma social per la qual s’havia estat lluitant. Una pel·lícula que fa pensar i molt…

En la fotografia una placa que vaig trobar a la ciutat irlandesa d’An-Gaillimh (Galway en anglès) i que recorda una part de la història que ens explica aquesta pel·lícula.