He llegit dues vegades el llibre de Marcial Mayans  Testimoniatges i memòries (1936-1945) i m’he quedat absolutament corpresa de la vida d’aquest català  nascut a Barcelona, al barri del Raval l’any 1920. Una vida intensíssima, plena i farcida d’experiències a quina més esgarrifosa. Val la pena llegir el periple de Marcial des de la seva ciutat, barcelona,  fins a Perpinyà, passant pels camps d’Argelers, el Barcarès, l’Stalang, Mauthausen.

Són especialment colpidors els episodis que parlen de la seva experiència al camp de Mauthausen, on Mayans ens explica el suïcidi d’un amic seu, la fam, la desinfecció, l’assassinat d’un altre company, el treball a la pedrera… (en un altre article parlaré de la visita que hi vaig fer i de les sensacions que vaig sentir-hi).

Tot allò que ens explica per més inversemblant que sembli, de tan horrorós i difícil de creure, és pura veritat (Marcial Mayans)

L’objectiu del llibre  és molt clar: “els meus records passaran a la història de la humanitat, per portar el testimoniatge vivent d’un íntegre defensor de la llibertat”. I també per recordar” els malaguanyats companys, coneguts i  anònims, desapareguts dins l’abominació.

Marcial Mayans acaba dient en la introducció que és el lector qui ha de perpetuar i difondre el missatge ja que és l’única manera de no oblidar i que els horrors d’aquest recent passat no es repeteixin.

Jo ja ho he fet amb aquest article. Ara et toca a tu.