El bloc del Departament de Música té subblocs per a cada curs. Per millorar el seu funcionament s’estan passant els blocs antics a un altre entorn, per tant ara els cursos estan doblats.

Cliqueu als enllaços per navegar pels diferent blocs de música:

2n ESO

2n ESO nou

3r d’ESO

3r d’ESO nou

4t ESO

4t ESO nou

OPTATIVES 1r

La Coral del Pla

Escoltar música amb auriculars a gran volum provoca pèrdues d’audició de fins al 30%.

Les lesions, que són irreversibles, han portat la indústria a incorporar autolimitadors de so.

ÀNGELS GALLARDO
BARCELONA

Els metges anomenen generació sorda o també generació MP3 un abundant i creixent col.lectiu de joves i adults que han perdut capacitat d’audició –fins a un 30% del seu potencial en alguns casos– de forma irreversible i prematura, a conseqüència de l’excessiu volum, la intensitat i la durada amb què escolten música a través de diminuts aparells reproductors els auriculars dels quals porten ficats a les orelles durant pràcticament tot el dia i la nit. Els del sistema MP3 de butxaca.
Les lesions estan descrites –afecten les cèl.lules ciliades de l’orella interna, que moren– i les advertències donades, però aquest missatge amb prou feines ha calat entre la població ensordida o en risc d’estar-ho, que no sempre és conscient que cada vegada necessita apujar més el volum del televisor per poder captar el so.
“Molts joves aficionats als nous reproductors de música portaran audiòfon (aparellet compensador de la sordesa) a partir dels 40 o 45 anys, cosa totalment excepcional –afirma el doctor Jordi Coromina, otorino del Centre Mèdic Teknon–. El soroll excessiu al qual se sotmeten els està provocant presbiacúsia prematura, o oïda cansada: l’envelliment del nervi auditiu”.

LLINDAR PERILLÓS
Els actuals reproductors personals de música estan dissenyats per assolir fins a 130 decibels (unitat de referència per mesurar la potència del so), un llindar elevadíssim i antifisiològic, segons asseguren els metges. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que l’acústica de les ciutats, i la de l’interior dels domicilis, no superi els 65 decibels, i que el so que es capti a través d’un reproductor de música no arribi a superar mai el nivell dels 90 decibels.
“Si s’escolta música a més de 90 decibels, a partir dels 15 minuts d’audició ja es pateixen petites lesions del nervi auditiu”, afirma Coromina. “Si a la sortida d’un concert de rock, on s’estan dues hores sentint música a uns 115 decibels, es fes una audiometria al públic, es comprovaria que molts assistents han perdut fins a un 10% de capacitat auditiva –afegeix l’especialista–. Aquesta pèrdua es recupera hores més tard, però no passa el mateix amb els que surten sentint xiulets interns”.
Aquests xiulets intracranials, els acúfens, constitueixen el principal misteri no resolt de l’otorinolaringologia mundial i, tot i ser àmpliament investigats, segueixen sense tenir tractament ni curació. “Apareixen el dia menys pensat i es queden la resta de la vida –diu Coromina–. Quan més es perceben és de nit, a l’anar a dormir, que és el moment de més silenci. Provoquen molta ansietat i estrès”. Els acúfens gairebé no afectaven les persones joves fa un decenni.
La pèrdua d’audició de la població avança en paral.lel al perfeccionament de la tecnologia que reprodueix música. En la dècada passada, els reproductors walkman s’escoltaven amb auriculars externs envoltats d’espuma. Les lesions eren escasses, perquè no tenien prou potència, diuen els metges.

Empesa per algunes denúncies rebudes als Estats Units, la firma Apple, propietària de la patent de l’iPod, aparells que utilitzen el compressor de música MP3, ha incorporat en els seus productes un limitador voluntari del volum, que consisteix en un sistema similar al que avisa el conductor d’un cotxe que ha arribat a la velocitat màxima a què volia arribar. En la pràctica, els iPod no permeten arribar a més del 70% del potencial sonor amb què van sortir de fàbrica, 85 decibels com a màxim, una paradoxa que porta a preguntar-se per què es dissenya una cosa que, se sap, pot ser focus de lesions.
El fet és que aquest fenomen ensordidor avança sense que se sàpiga gaire bé com aturar-lo. Un estudi recent fet entre joves de 18 a 27 anys pel Centre de Desenvolupament Acústic de l’escola d’arquitectura de La Salle, de Barcelona, ha demostrat que fins a un 50% dels nois i noies analitzats tenen lesions auditives: un 33%, lleus, i un 17%, greus.
Els autors van atribuir les pèrdues d’audició al costum d’aquests joves d’escoltar música a través de reproductors MP3 amb auriculars de botó. Aquestes pèrdues, que van oscil.lar entre un 10% i un 30% de la capacitat auditiva, van afectar especialment la captació de sons aguts, com els passa als avis que comencen a patir sordesa.
Els metges proposen no escoltar música amb auriculars sintonitzats a 90 decibels o més, però suggereixen que, si es fa, no s’estigui més d’una hora suportant aquest volum. Aconsellen descansar 30 minuts abans de tornar- s’hi a connectar. Aquest llindar –90 decibels– sol coincidir amb el 60% del volum a què arriben els aparells.
Els especialistes també suggereixen una cosa més complicada: que s’esculli música monòtona, poc irregular o estrident. És pitjor el rock o les peces tecnològiques que la clàssica, diuen. Desaconsellen connectar-se als auriculars en ambients sorollosos, perquè per sentir-los es posarà l’aparell al límit del volum.

El Periódico de Catalunya, 14_09_2009

PER SABER-NE MÉS:

Dr. Robert Barti
Director Àrea d’Acústica Laboratori LEM.

El Periódico de Catalunya, 15/09/2009: Jordi Coromina: «El silenci és el millor amic de l’oïda»

clarin.com, 23/08/2007: OMS: el ruido provoca decenas de miles de muertes por año

Associació Catalana Contra la Contaminaió Acústica