Sisena hora

 

Impartició de la sisena hora

La impartició de la sisena hora no ha de suposar, en cap cas, increment dels continguts curriculars de l’educació primària, sinó la disponibilitat de més temps per al desenvolupament d’aspectes fonamentals dels currículums vigents. És a dir, les activitats que es programin a la sisena hora s’han d’entendre com un complement que ha d’ajudar a l’assoliment de les competències bàsiques. Cal, doncs, programar a la sisena hora activitats que afavoreixin el desenvolupament d’habilitats pràctiques i funcionals, com per exemple lectura i comunicació oral; estratègies matemàtiques; treball i cura del propi cos; motricitat i sensibilitat artística. És possible també preveure activitats orientades a superar eventuals dèficits d’aprenentatge i, alhora, introduir metodologies innovadores i interactives que afavoreixin una més gran motivació i participació de l’alumnat.

La concreció del contingut de la sisena hora a cada centre educatiu implica un conjunt de decisions tant de caire organitzatiu com pedagògic. Prèviament a la concreció de la seva distribució horària, els centres educatius han de prioritzar la presa de decisions sobre els continguts de la sisena hora per a cada cicle, tenint en compte les característiques del seu alumnat i l’organització del seu desenvolupament al llarg de l’etapa.

Desenvolupament de l’hàbit lector

La lectura, com a font de coneixement, de desenvolupament personal i de gaudi, esdevé un element clau en la formació de les persones i contribueix de manera decisiva en la formació permanent al llarg de tota la vida.

La potenciació d’activitats com la lectura de llibres de tipologia diversa, de manera individual o col·lectiva, amb espais d’intercanvi d’opinions i recomanacions sobre els llibres llegits, debats, accés a diferents fonts d’informació…, pot afavorir el desenvolupament del plaer i l’hàbit de la lectura i millorar notablement la fluïdesa i la comprensió lectora i la riquesa en l’expressió de l’alumnat.

Desenvolupament de la comunicació oral

La capacitat comunicativa en l’expressió de sentiments, coneixements, opinions, projectes i realitzacions és fonamental tant en els processos d’ensenyament i aprenentatge com en el desenvolupament personal i social de l’alumnat.

Desenvolupar activitats que afavoreixin l’expressivitat, el desenvolupament del llenguatge no verbal, la comunicació audiovisual… mitjançant presentacions, opinions i argumentacions, debats, dramatitzacions… afavorirà el desenvolupament d’estratègies comunicatives i de l’expressió de l’alumnat.

Desenvolupament d’estratègies matemàtiques

El desenvolupament d’estratègies i raonaments matemàtics en situacions diverses afavoreix l’agilitat i la flexibilitat en el pensament de les persones.

La realització de simulacions, jocs matemàtics, jocs d’estratègia, destreses de càlcul i altres activitats que estimulin el raonament matemàtic, contribuirà al desenvolupament de la competència matemàtica i afavorirà la plasticitat en el pensament de l’alumnat.

Desenvolupament d’hàbits saludables i de la motricitat

La reflexió sobre el sentit i els efectes de l’activitat motriu i el desenvolupament d’hàbits saludables, regulars i continuats, i el fet de sentir-se bé amb el propi cos constitueixen principis valuosos de l’acció educativa i contribueixen a la millora de l’autoestima.

Desenvolupar activitats individuals i en grup que permetin descobrir les possibilitats de practicar activitats físiques en l’entorn proper i prevenir situacions de risc associades a la pràctica d’activitats físiques, així com la utilització del cos com a llenguatge d’expressió, comunicació i representació, són elements que afavoreixen el desenvolupament personal.

Desenvolupament de la sensibilitat artística

Desenvolupar capacitats d’anàlisi i d’interpretació de produccions artístiques, així com la descoberta de sentiments i sensacions, és clau per afavorir el desenvolupament de gustos i preferències per al gaudi personal de les manifestacions artístiques.

La realització d’audicions de concerts, fragments d’òpera, pel·lícules musicals…, així com l’observació de produccions plàstiques i escèniques, l’anàlisi de missatges audiovisuals, documentals o fragments cinematogràfics, afavoreixen el desenvolupament del sentit estètic, l’interès i el gaudi per les produccions artístiques i el creixement cultural i personal.

Aspectes generals d’organització de la sisena hora

Aquestes activitats poden organitzar-se de manera que es duguin a terme diferents tipus d’habilitats cada dia de la setmana o fent compatible en un mateix dia diferents habilitats per tal de desenvolupar-les de manera més continuada al llarg de tota la setmana. Així mateix, es poden organitzar en una mateixa franja cada dia de la setmana o en diferents moments de la jornada segons l’organització de l’horari escolar.

Les activitats poden dur-se a terme individualment o de manera col·lectiva, amb alumnes del mateix grup o nivell, o de diferents nivells, per afavorir l’enriquiment entre alumnes d’edats diverses.

En qualsevol cas, han de ser clarament identificables tant pel que fa a la dedicació horària com a les habilitats que s’hi desenvolupen.

Per tal d’evitar l’increment del professorat que intervé en un mateix grup d’alumnes i donar continuïtat a l’activitat educativa, és convenient que les activitats de la sisena hora formin part de la programació d’aula i siguin desenvolupades pel tutor/a o el professorat que imparteix docència al grup.

Aquest article ha estat publicat en Articles. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *