Articles per Isa H
Taller de Pintura: Treballem el pintor ANTONI TÀPIES
0El FAD celebra al Tàpies escritor en su 85º aniversario
Tàpies, reciente Premio Velázquez de las Artes Plásticas, nacido el 13 de diciembre de 1923 en Barcelona, ha llegado a la cifra mágica de los ochenta y cinco años, en medio de un prestigio internacional creciente y con una buena capacidad de trabajo.
font: ROBERTA BOSCO – Barcelona – 14/12/2008
Frente a más de 500 personas, en la sala del Fomento de las Artes y del Diseño (FAD), Antoni Tàpies recibió ayer las felicitaciones del mundo del arte por su 85º aniversario.
El FAD celebró la efeméride con la publicación del libro Tàpies escriu, promovido por el poeta Jordi Carrió, el arquitecto Marc Cuixart y el diseñador Enric Satué, a partir de la convicción del escritor Sam Abrams de que Tàpies no sólo es un gran pintor, sino también un excelente escritor. “Puede que exageren. Estoy muy sorprendido, no pensaba que viniera tanta gente”, aseguró Tàpies, muy emocionado por la avalancha de cumplidos. “Quiero que llegue el verano para irme a pintar al Montseny”, indicó el artista, al que no le gusta pintar con frío, según afirmó en varias ocasiones.
Antoni Tàpies, pintor i escultor català.
Gran díptic dels mitjons
Gran díptic dels mitjons, 1987
Gran díptico de los calcetines
Pintura, barniz, lápiz y collage sobre tela
225 x 601 cm
En obras como Gran díptic dels mitjons (Gran díptico de los calcetines, 1987) queda reflejada la simpatía que siente Tàpies por el arte oriental. No solo la pincelada se ha vuelto muy suelta y elegante, adquiriendo el aspecto de una caligrafía que ya está muy alejada de los graffiti de los años cincuenta y sesenta, sino que además la obra es concebida como un paisaje de características muy orientales. Con todo, y a pesar de esta nueva inflexión en su arte, a pesar de que este se haya vuelto mucho más pictórico y con frecuencia también más lírico que en periodos anteriores, Tàpies no se aparta de lo que son elementos intrínsecos a su obra, tales como la reivindicación de lo humilde, la espiritualización de lo inferior, la constante transformación de los elementos. Si bien Gran díptic dels mitjons (Gran díptico de los calcetines, 1987) nos recuerda un paisaje oriental, sobre este mismo paisaje idílico Tàpies ha superpuesto un elemento tan prosaico como puede ser un par de calcetines. De este modo, como hiciese Marcel Duchamp en muchos de sus ready-made, como Pharmacie, al que Tàpies alude cuando escribe en la parte superior de la tela “ACALAPOTECARI” (en casa del farmacéutico), el artista catalán ha conseguido romper una vez más la falsa división del mundo y de la vida en dos realidades, una material y la otra espiritual, tan característica del logocentrismo occidental.
Extractos de Manuel J. Borja-Villel, “La colección”, Fundació Antoni Tàpies (Barcelona: Fundació Antoni Tàpies, 1990).
font: http://www.fundaciotapies.org/site/spip.php?article702
Warhol i Tàpies són pintors que estudiarem al taller de pintura,aquestees vacances ja us podeu anar-hi informant. Isa
Warhol, Tàpies y Miró se reúnen en Art Madrid Madrid – 12/02/2008
Hem visitat Infantil la classe de l’Àngels i hem vist la decoració de Nadal
0 Ens hem fet la foto amb l’arbre del passadís
Estavem molt contents a l’arribada al pati
Els alumnes d’infantil visiten la nostra aula (5è A)
Tots i totes hem tingut bons records de quan teniem 4 anys: les joguines, les professores, els patis, els passadisos…
Què has sentit quan has arribat al pati d’infantil?
Isa.
MNAC
0
Es uno de los museos de arte más significativos de Cataluña y ofrece un recorrido por casi mil años de arte. La visita al MNAC es imprescindible ya que alberga una de las colecciones más ricas de arte medieval catalán. El conjunto de pintura mural románica es único en su género. De la colección de arte moderno destacan obras de movimientos tan brillantes como el modernismo o la vanguardia escultórica.
Sorolla al MNAC FEBRER-MARÇ 2009
MNAC – Museu Nacional d’Art de Catalunya
Palau Nacional, Parc de Montjuïc
08038 Barcelona
Tel. (34) 93 622 03 60
FAX (34) 93 622 03 67
E-mail info@mnac.cat
Web http://www.mnac.cat
Educació Física
0Fotos d’alumnes del curs 2007/08
TENNIS 2008
BubbleShare: Share photos – Find great Clip Art Images.
El entrenamiento funcional es la disciplina deportiva más completa del mercado actual del fitness.
Font:
http://www.benestarvida.com/cast/index.php?option=com_content&task=blogcategory&id=1&Itemid=35
Català: El Còmic
0El Dídac alumne del curs 07-08 va fer un còmic i el va escanejar. Avuí ens ha visitat i ens dona permís per a publicar-ho al nostre bloc.
Educació Física: El C. de Bàsquet de Castellbisbal participa a la Marató de malalties mentals greus. Els alumnes de 5è-A participen
0Les malalties mentals tenen cada vegada més importància en la nostra societat. El nombre de persones que les pateixen ha crescut fins al punt de ser una de les tres primeres causes de baixa laboral. Provoquen patiment i incapacitat, alhora que representen una important càrrega social i econòmica per als malalts i les seves famílies. Però al cost econòmic se n’hi ha d’afegir un altre de més important: el personal. Qui té un trastorn mental greu sol tenir dificultats per relacionar-se amb familiars i amics, per conservar la feina i per fer vida normal.
Bloc de 6è A
0Ens comunicquem amb els companys/es de 6è A.
Bones festes! companys/es
Notícies: 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans
0
Aquest any se celebra el 60è aniversari de la Declaració Universal del Drets Humans que va ser proclamada per l’Assemblea de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948. Malgrat que sovint sentim afirmar el contrari aquesta declaració és universal perquè va ser fruit del consens de la majoria dels estats membres de Nacions Unides en aquell moment. Aquest consens fou alhora un triomf i una debilitat. Un triomf, en acordar-se els drets que havien de ser garantits a tot ésser humà; una debilitat perquè al buscar aquest consens general la declaració no va ser dotada de cap força vinculant ni coercitiva a nivell internacional. Així doncs, encara avui, seixanta anys després, milions de persones del planeta encara no gaudeixen dels drets més elementals. Però cal no ser pessimistes: el camí recorregut ha estat molt important, arreu del món la Declaració és acceptada com un objectiu per garantir la pau, l’equitat i la sostenibilitat, malgrat, tot s’ha de dir, les conculcacions sistemàtiques d’alguns estats. …………….. Per veure l’article complert, aneu a l’adreça de sota. |
Font: xtecmanifest 10 de desembre 2008:
Són teus, són de totes, coneix-los defensa’ls! Manifest del 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans El 10 de desembre del 1948, l’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar i proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquesta va néixer com a resposta a les devastadores guerres que havien assolat el món al llarg de la primera meitat del segle XX. Es tractava doncs del primer instrument universal que reconeixia els drets inherents a la persona humana sense distinció de raça, color, sexe, llengua, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició; i que els assentava en el principi de la dignitat humana com el fonament de la llibertat, la justícia i la pau al món. Al llarg d’aquests 60 anys, la Declaració ha exercit una important influència a nivell moral, polític i fins i tot jurídic, però no podem ignorar que aquesta va ser aprovada mitjançant una resolució que comprometia però no obligava als Estats membres a assegurar, en cooperació amb l’ONU, el respecte universal i efectiu dels drets humans i de les llibertats fonamentals. També, al llarg d’aquests 60 anys, s’ha desplegat un ampli ventall de tractats nternacionals de protecció dels drets humans, els mecanismes de garantia dels quals, malauradament, tampoc han aconseguit fer-los efectius per a tothom i a tot arreu. La Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans, manifestem la nostra seriosa preocupació per: – la manca d’una aplicació compromesa dels instruments de protecció dels drets humans per part dels estats. – per la necessitat d’impulsar definitivament el principi de justícia universal. – per la manca de voluntat dels governs a l’hora d’instaurar un veritable ordre democràtic internacional – així com per la situació profundament injusta que pateixen moltes persones i pobles arreu del món. Desafortunadament, a Catalunya trobem també nombrosos exemples d’incompliment dels drets humans: -casos de tortura – violència de gènere – pobresa – manca de protecció dels infants i la gent gran, -discriminació racial, sexual, o social – dificultats per obtenir l’asil – accedir a l’habitatge -falta de respecte pels drets lingüístics, entre d’altres. Aquestes i moltes altres problemàtiques exemplifiquen el per què de la lluita pels drets humans que nombroses persones i organitzacions duem a terme quotidianament al nostre país. Persones i organitzacions que hem fet nostra la frase “els teus drets són els meus deures; els teus deures són els meus drets”, i que hem descobert la veritable essència de la Declaració: els deures que es desprenen de l’exercici dels drets. La consciència del deure és troba a la base de la lluita pels drets humans. De la mateixa manera que els drets humans són paper mullat si no compten amb una protecció efectiva i permanent, el deures només poden exercir-se amb una implantació real de l’educació pels drets humans a tots els nivells educatius. Aquesta ha de ser l’eina que permeti desvetllar consciències, responsabilitzar a les persones de les seves accions i dotar-les dels instruments necessaris i efectius per la lluita en favor dels drets humans. Perquè 60 any són massa, perquè amb 60 anys no n’hem tingut prou. “Són teus són de tots, coneix-los, defensa’ls” Barcelona |
Isa
Associació catalana per la infància maltractada