La figura de l’heroi, protagonista d’aquest àmbit de la mitologia, consisteix en un personatge que se situa entre les divinitats (θεοί) i els humans (ἅνθρωποι) i que protegeix aquests últims dels monstres, dels efectes de les disputes entre els déus, de la fúria de les divinitats…
El herois (ἥρωες) es categoritzen segons diversos criteris. Per començar, segons la seva genealogia, o bé tenen un origen diví, fill d’una divinitat i una persona mortal, per tant són semidéus, com per exemple Bel·lerofontes (Bελλεροφόντης); o bé reial, que són d’una família reial i són humans, com per exemple Ifigenia (Ίφιγένεια). La principal diferència entre els dos tipus d’herois és que només els semidéus poden arribar a la immortalitat, ja que en un principi, ambdós tipus d’heroi són mortals.
Aquest mosaic del segle I aC trobat a Empúries, representa l’episodi mític del sacrifici d’Ifigenia. Es troba exposat en el Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Empúries.
D’altra banda, se’ls situa en un cicle mític, que és un conjunt de mites que gira entorn un fet, una guerra o una família reial i que tenen com a protagonista un heroi. De cicles mítics, els principals són els següents: el cicle argonàutic, que gira entorn la recerca del velló d’or que a càrrec de Jàson (Ἰάσων); el tebà, que gira al voltant de les desgràcies d’Èdip (Οἰδίπους) i la casa reial d’aquesta ciutat; el micènic, que implica el que passa a la casa reial de Micenes i té com a protagonista a Agamèmnon (Ἁγαμέμνων); el peloponnesi, que tracta sobre Hèracles (Ἡρακλῆς) i els seus treballs; i per últim, el cicle troià, que gira entorn la Guerra de Troia, en la qual participen herois com Hèctor (Ἕκτωρ).
El tercer criteri és la seva especialització a l’hora de defensar els humans. Els diversos subtipus són: heroi civilitzador, en la qual estan inclosos tots aquells herois que tenen relació amb la fundació d’una ciutat, com Teseu (Θησεύς), que va fundar Micenes; heroi guerrer, que agrupa aquells herois reconeguts per la seva lluita, com Aquil·les (Ἀχιλλεύς), que va participar a la Guerra de Troia; heroi occidor de monstres, coneguts per matar monstres, com Perseu (Περσεύς), que matà Medusa (Μέδουσα); heroi local, aquell que és venerat en una ciutat propera a la seva tomba, com Eunost (Εὐνόστος); i per finalitzar, les heroïnes, que agrupa els personatges femenins, com per exemple Antígona (Ἀντιγόνη).
A més a més, cada heroi i heroïna té la seva pròpia característica, per la qual destaquen per sobre la resta d’humans. Aquesta és més fantàstica quan es tracta d’herois semidéus que quan són herois humans. Pot ser física, com per exemple, la força, en el cas d’Hèracles; mental, com quan parlem de l’astúcia d’Odisseu (Ὀδυσσεύς); entre altres.
Pintura del 1475 feta per Antonio Pollaiuolo, on es veu Hèracles lluitant contra l’Hidra, per un dels seus dotze treballs. Es troba a Galleria degli Uffizi, a Florència.