El seu bloc el podeu consultar aquí.

A les xarxes socials el podreu trobar a:

André Stern, va néixer el 1971 i, com qualsevol altre nen, va començar a jugar. A casa va rebre una absoluta confiança en les seves capacitats d’autoaprenentatge. Al no anar a l’escola, va poder seguir jugant, experimentant, ocupant les seves hores amb tot allò que li interessava de forma espontània. Sense imposicions externes de cap tipus.

I es va convertir en músic, compositor, luthier, professor, autor, periodista, conferenciant …; Codirector de Teatre de la Tortuga amb Giancarlo Ciarapica des de 2004; Director de la iniciativa «Homes per demà» de Prof. Dr. Gerald Hüther (investigador de neurobiologia avançada); Fundador de el moviment «Ecologia de l’educació»; Director de l’Institut Arno Stern (Laboratori d’observació i preservació de les disposicions espontànies de l’infant); un dels protagonistes de la pel·lícula Alphabet (Erwin Wagenhofer) i coautor de el llibre amb el mateix nom (Ecowin, 2013).

Amb el seu primer llibre, Jo mai vaig anar a l’escola, va obrir el debat sobre l’educació. Va ser traduït a diversos idiomes.

Ara, amb el de “Jugar” afegeix la seva nova visió com a pare i relata el gratificant que és respectar i veure com es desenvolupen plenament les capacitats innates dels seus dos fills.

I segueix jugant amb el mateix entusiasme.

Què és el primer que fa un nen quan el deixem tranquil? Jugar! Tots ho sabem sense gairebé ni pensar-ho.

I és que el joc és una cosa que s’ha de prendre seriosament. El joc! Un dispositiu d’aprenentatge innat que la ciència moderna descriu com inigualable. Sense rival a l’hora d’arribar a totes les competències útils per al desenvolupament humà: la creativitat, la cooperació, l’autonomia, l’estratègia, l’eficàcia, l’empatia, l’observació … Llavors, per què vam interrompre sempre a l’infant quan juga?

André ens convida a confiar en tots aquests processos. A un viatge que parteix de l’infant i de les seves disposicions espontànies. On no hi ha distinció entre jugar, sentir, aprendre i viure.

Amb contribucions originals de Prof. Dr. Gerald Hüther, Sabine Kriechbaum, Teresa Meckel, Sophie Rabhi, Sir Ken Robinson, Katharina Saalfrank, Thomas Sattelberger, Arno Stern i Erwin Wagenhofer.

“Els nens són genials, com ho són tots els humans quan se’ls dóna l’oportunitat de ser-ho. (Arno Stern)

El joc és la forma més elevada de la investigació. (Albert Einstein)

És tan senzill com això: el cervell es desenvolupa en funció de l’entusiasme amb el que s’utilitza. (Gerald Hüther).”

Font: literalibros