L’entrada a la llar d’infants representa per a la majoria d’infants la primera separació de la família. Per a nosaltres, el més important durant aquest període és establir vincles entre totes les persones implicades en l’educació d’un infant: el mateix infant, la seva família i les i els mestres que en tindran cura. És a dir, és un procés bidireccional. Per això pensem que la paraula que millor defineix aquest procés seria familiarització.

El període de familiarització dels infants nouvinguts es duu a terme en diferents fases, per tal d’incorporar l’infant a la llar de manera gradual.
• Els infants hauran de passar per totes les fases i mostrar signes d’adaptació per poder avançar en el procés.
• La durada mínima d’aquestes fases és de tres dies. Aquesta durada es pot modificar segons el calendari escolar.
• El període de familiarització preveu un procés gradual de les diferents rutines de la llar d’infants, com el menjador, l’acollida i l’estona de descans.

DIVIDIM AQUEST PERIODE EN QUATRE FASES:
1- L’infant inicia l’escolarització acompanyat per un adult de referència. L’infant vindrà una estona a l’escola per conèixer l’espai, els companys i les educadores. La persona referent l’acompanyarà dins de l’estança amb una actitud respectuosa i poc intervencionista, donant-li seguretat i confiança amb la seva presència perquè interaccioni lliurement a l’aula.
El centre educatiu es reserva el dret d’organitzar el temps segons el grup d’edat i el nombre d’infants nouvinguts. Aquest espai de temps mai excedirà les dues hores.
2-  L’infant comença la separació de l’adult de referència. La persona referent acompanyarà l’infant fins a l’estança i, quan l’infant es mostri tranquil, sortirà de l’espai. L’adult romandrà al centre, en espais habilitats per a les famílies, on el personal educador podrà proposar algunes activitats.
3-  La persona referent marxa del centre una petita estona, però haurà d’estar disponible si l’infant ho requereix.
Si l’infant mostra signes de familiarització, l’adult o adulta marxarà una estona del centre, seguint les recomanacions donades.
4-  Si l’infant es mostra segur i estableix un vincle amb l’educadora referent, podrem allargar el seu horari durant tot el matí, però la persona referent, tot i marxar estones més llargues, haurà d’estar disponible. A partir d’aquí, i sempre d’acord amb el personal educador, es podran usar els serveis complementaris de manera gradual.

És important tenir present que després d’estar malalt, de les vacances, o d’una situació de canvi o inestabilitat, la majoria dels infants necessiten temps per tornar a situar-se i potser tornen a necessitar acompanyament del pare/mare. Quan l’infant se separa de la seva família, amb qui ha creat el seu primer vincle i el més important de la seva vida, hi ha un traspàs de confiança als adults que l’acompanyem. Perquè aquest traspàs de confiança de l’infant es realitzi és imprescindible que anteriorment el seu pare i/o mare hagin pogut fer aquest acte de confiança amb nosaltres, com acompanyants del seu fill/a. Aquest és el primer gran pas, que l’infant i la seva família confiïn en nosaltres, les persones que cuidarem al petit/a mentre ells no hi siguin. La confiança que establim amb cada família afavoreix la vinculació que l’infant fa amb nosaltres i l’espai.