A l’inici del segon trimestre, els infants de cinquè vam començar a preparar la Cantània d’aquest any, titulada “Clara, l’art per dins”.
Primer de tot, vam conèixer la història d’una nena, la Clara, i la seva àvia, la Blanca. Les protagonistes viatgen al món de l’art i fan un recorregut per diferents museus on descobreixen diferents obres (pintures i escultures) com Pollock, El nen de l’espina, les Constel·lacions, entre d’altres. Nosaltres, com elles, vam simular que entràvem al món de l’art a través d’un marc. Aquest va ser el tret de sortida.
Han estat uns mesos intensos on hem aprofitat totes les sessions de música per aprendre les diferents cançons i els seus moviments. Ha estat tot un repte, ja que les cançons eren complexes i amb un vocabulari concret.
Quan arribava el dia del concert, vam fer alguns assajos generals les dues classes juntes. Va servir per veure quina seria la col·locació de cadascú, per aprendre a cantar en gran grup (escoltant la música i escoltant-nos entre companys i companyes). I, sobretot, per anar practicant les cançons. També, hem hagut d’anar cantant-les a casa, per anar aprenent la lletra i recordant com sonaven.
Paral·lelament, vam elaborar uns materials que ens van servir per al dia del concert. Concretament, vam fer una estrella i una lluna/un planeta/un ull amb cartolines, un llibre i un marc amb safates i una màscara amb cartró.
Finalment, va arribar el dia 20 de maig, el dia de la gran estrena. Turó de l’Home i Matagalls vam agafar el tren per arribar al nostre destí: L’Auditori de Barcelona. Quan vam arribar vam berenar i, després, uns membres de l’organització de la cantata van venir-nos a buscar i ens van acompanyar cap al nostre lloc. Un cop totes les escoles estàvem a dins, vam fer l’assaig general. Va ser molt emocionant, perquè vam cantar amb altres nens i nenes, amb músics que tocaven diferents instruments en directe, amb dues actrius fent de protagonistes de la cantata, amb una directora que ens indicava les entrades, etc.
Després de molts nervis, per fi va arribar l’hora del concert. Quan es van encendre els llums vam veure totes les butaques del públic plenes i va ser molt emocionant.
En general, ha estat un procés llarg, però molt enriquidor. Acabar cantant a l’Auditori, amb músics en directe i amb el públic aplaudint amb força, va recompensar-ho tot.
Cliqueu a la imatge per veure l’àlbum de fotografies.
