La vida infantil no es pot entendre sense el joc, ja que aquest és un element clau en el desenvolupament físic, social, intel•lectual i afectiu de qualsevol infant.
Els mestres de CI així ho entenem, i per això donem la importància que li pertoca a l’estona de joc dels nostres alumnes. Ajudem a resoldre les situacions conflictives que sovint sorgeixen, reflexionem junts, proposem activitats lúdiques, acompanyem als alumnes en l’educació del seu esperit crític,…
De vegades es tracta d’un joc lliure i experimental, d’altres d’un joc més dirigit, d’altres vegades juguem a jocs en els quals cal seguir unes normes preestablertes, aprenem a compartir, descobrim la solidaritat, la importància del treball en equip,…

En definitiva, EL JOC ENS FA CRÉIXER.
I aquesta ha estat la temàtica utilitzada en els contes que cada grup classe ha elaborat per a ser presentats al Premi Pilarín Bayès 2016-2017.
Gràcies a la creativitat i la imaginació dels nostres petits autors han quedat uns contes xulíssims! Us convidem a llegir-los amb els vostres fills.

UN JOC DE PISTES PER A L’ARNAU
Alumnes de 1rA
Hi havia una vegada un conill que es deia Arnau. Tenia el cos blanc, la cua negra i els ulls blaus.
L’Arnau vivia amb la seva mare en un cau que s’havien construït al darrera d’una olivera, a prop del riu.
El dia 7 d’abril era el seu aniversari i va decidir fer una festa. Va preparar les bosses de “xuxes”, va comprar les begudes i, amb l’ajuda de la seva mare va fer un pastís d’aniversari.
També va preparar les invitacions per la festa i les va repartir a tots els seus amics. A la invitació deia que s’ho passarien molt bé i que hi hauria un joc de pistes amb una sorpresa final.
Però va passar que el dia 7 d’abril no va venir ningú. L’Arnau estava molt trist esperant els seus amics que no arribaven.
Vet aquí que els seus amics no estaven malalts, ni havien tingut cap accident, ni estaven castigats, ni havien anat a una altra festa, ni s’havien mort… En realitat estaven al bosc, amagats, per fer-li una sorpresa.
Va passar una hora i no va arribar ningú. Llavors, l’Arnau, avorrit d’esperar, va anar a buscar els seus amics. Es va vestir, va sortir de casa seva i va notar “algo” al terra: hi havia unes fletxes grogues.
Les va seguir. Les fletxes anaven cap al bosc. Allí va trobar una taula amb bosses de llaminadures, begudes i un pastís.
De sobte, els seus amics van sortir de darrera els arbres i van cridar:
– Sorpresa!
L’Arnau es va sentir molt feliç. Van menjar tots junts. L’Arnau va bufar les espelmes i van menjar el pastís.
Quan van acabar l’Arnau volia fer el joc de pistes però li van dir:
– Ja l’hem fet el joc de pistes! O si no… com ens has trobat?
L’Arnau va riure perquè tenien raó.
I això era un gos i això era un gat i aquest conte s’ha acabat.

ELS ANIMALS JUGUEN A FET I AMAGAR
Alumnes de 1rB
Vet aquí una vegada, l’escarabat Vermell, la tortuga Pepita, el cargol Pujol i el cranc ermità Marc, que es van trobar a la platja una tarda d’estiu per jugar a fet i amagar.
Van començar a jugar i li va tocar parar a la tortuga Pepita.
La tortuga Pepita es va posar a comptar “1….2…3…” i tots es van anar a amagar.
El cargol Pujol ho va tenir molt fàcil, és clar, es va amagar dins la seva closca.
El cranc ermità Marc ho va tenir molt fàcil, és clar, es va amagar a dins la seva closca.
Però el pobre escarabat Vermell no en tenia pas de closca i no sabia on amagar-se.
La tortuga Pepita va acabar de comptar i de seguida el va trobar.
I així una vegada, i una altra, i una altra…
Però l’escarabat Vermell no es va rendir i va pensar que havia de trobar un bon lloc on amagar-se.
Primer va pensar d’amagar-se a sota d’una tovallola, però després s’ho va repensar “ I si ve l’amo, decideix prendre el sol i em trepitja?”
Va pensar d’enterrar-se a la sorra, però després s’ho va repensar “ I si algun nen m’arreplega amb una pala i després em passa a la galleda i després altre cop a la sorra i em marejo com una sopa?”
Va mirar cap a una cantó i cap a l’altre i va veure uns nens que feien un castell de sorra ben gran. De pressa de pressa s’hi va posar a dins, ben amagat, abans que el cargol Pujol acabés de comptar.
I aquell cop va ser l’últim a ser trobat i es va posar molt content d‘haver guanyat.
I vet aquí un cargol, una tortuga, un cranc ermità i un escarabat, que aquest conte s’ha acabat.

L’OCA MÀGICA
Alumnes de 2nA
Hi havia una vegada quatre amics que es deien Leo, Teresa, Julieta i Fredi.
Un dia es van trobar a cal Leo, i van començar a discutir, perquè un volia jugar al dòmino, l’altre a l’oca, l’altre al parxís… Com que no es posaven d’acord van fer un sorteig i van començar a jugar a l’oca.
Aleshores va passar una cosa misteriosa… De sobte el dau va començar a brillar i … els quatre amics es van trobar a dins del joc de l’oca!! Els seus cossos s’havien tornat diminuts!!
Com que eren tan petits i els hi pesava molt el dau, van pensar de llençar-lo entre tots i d’avançar per les caselles tots quatre junts.
Van treure un cinc! De pont a pont i tiro perquè tinc son.
Després van caure a la casella d’un cuiner que els va donar un plat d’espaguetis que estaven boníssims. I a la d’un gat molt simpàtic que tocava la guitarra. Van tornar a tirar i … quina sort! Van treure un sis! D’oca a oca i tiro perquè em toca.
A la casella d’un home ric van fer una volta amb el seu Lamborghini. Un esquiador els va ajudar a baixar per una pista negra. Un ratolí els va convidar a menjar formatge. L’indi els va ensenyar a tirar amb l’arc. Es van fer un fart de riure amb el pallasso. I fins i tot van participar en una cursa de cavalls!
Però de sobte se’ls va acabar la sort i van anar a parar a la casella del pou. Gràcies a unes cordes que hi havia i al seu enginy van fer unes escales i van poder sortir.
La mala ratxa va seguir i van caure a la casella del laberint. No hi havia manera de trobar la sortida! Van pujar un damunt de l’altre i des de dalt de la paret van veure per on havien d’anar. I del laberint directe a la presó!! Oh!! Quina mala sort! No pot ser! Van decidir fer un forat a terra per poder escapar i seguir el seu camí.
També van fer un viatge en globus, van surfejar pel mar, van pujar en un avió, en un vaixell de vela… I finalment, enfilats dalt d’un patinet, van arribar a la meta!!
Allí mateix els va envoltar una explosió de colors i van notar com els seus cossos tornaven a la mida normal.
Per la porta del menjador entrava l’àvia del Leo amb una safata de galetes que havia fet ella mateixa. Els nens, emocionats, li van explicar l’aventura que acabaven de viure a dins del tauler de l’oca. L’àvia els va dir que gràcies al treball en equip havien superat totes les proves i havien arribat a la meta sans i estalvis.
I vet aquí una oca i vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat!

EL CASTELL MÀGIC
Alumnes de 2n B
Hi havia una vegada un nen i una nena, que es deien Hansel i Gretel, que estaven jugant a la platja, fent un castell de sorra, però unes ones van destrossar el castell.
Els nens es van posar molt tristos.
Justament, quan estaven a punt de marxar cap a casa, va aparèixer la Lila, una fada màgica. La fada els hi va dir que els hi podia concedir un desig. El Hansel i la Gretel li van demanar que els hi fes un castell de sorra gran.
La fada, va dir unes paraules màgiques:
–Castell per aquí,
castell per allà ,
un castell apareixerà!!!!!!
I va sortir un castell gran de colorins.
Els nens van saltar i cridar d’alegria! Van abraçar i donar les gràcies a la Lila.
Però, hi havia una altra sorpresa!!!
Els nens van entrar al castell. Dins el castell hi havia un príncep, el Guill i una princesa, l’Ariel. Es van presentar, es van fer amics i van jugar molta estona a jocs divertits i fantàstics.

Més tard va arribar una bruixa, els nens es van espantar, però la fada Lila els hi va dir:
-No tingueu por!!! És una bruixa bona, és la Mar.
Llavors, van jugar tots junts.
Va anar passant l’estona i quan el sol es va començar a pondre, el castell de cop i volta, es va esvair.
El Hansel i la Gretel, van tornar a la realitat. El castell s’havia fos.
Al moment, van veure a la fada Lila, que els hi va dir:
-Sempre que vulgueu tornar al castell, a jugar amb el Guill i l’ Ariel, només us cal dir les paraules màgiques.
La fada Lila va desaparèixer a l’instant, dins el mar.
El Hansel i la Gretel van tornar cap a casa seva i els hi van explicar als pares, la història màgica que havien viscut.
Conte contat, conte acabat!