[Josep Fontana. La historia dels homes. Barcelona:Ed. Crítica, 2000].
Cita
<<En oblidar que moltes coses que per nosaltres són clares, un cop conegut el seu desenllaç, eren enigmàtiques o dubtoses pels que les van viure, procedim, inadvertidament, a una clarificació restrospectiva del passat: a una lectura cap endarrere del curs de la historia, una retrospecció, que comporta la seva falsificació. Per entendre les accions dels homes i les dones del passat ens cal averiguar el que pensaven realment, les esperances i temors que els movien, incloent-hi també, o potser sobretot, aquelles que, no havent-se realitzat, hem perdut de vista (però que es conserven en molts dels textos més directes i personals que ens han llegat, com poden ser els diaris i les cartes). Només així podrem entendre les raons que els van dur a prendre les seves decisions, en comptes de convertir-los en titelles que actúen segons un guió predeterminat, del qul només nosaltres coneixem el fatal desenllaç [pàg 296]>>.
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
<<…la funció que la memoria col·lectiva que és la història compleix al servei dels homes i les dones que la comparteixen, que l’accepten com a propia, té una gran similitud amb el que la neurobiología actual ens diu que fa la memoria personal per a cada ésser humà individualment. Sabem, per exemple, que la memoria personal no és un dipòsit de representacions -d’aquelles suposades imatges fotogràfiques guardades en la ment, de manera semblant a com l’academicisme imagina una 2història” constituïda com un dipòsit de fets cinetíficament establerts per les acadèmies- sinó que és en realitat un complex sistema de relacions que té un paper esencial en la formació de la consciencia. Una de les seves funcions més importants justament, és la de fer una “forma de recategorització durant l’experiència en curs, més que una reproducció d’una seqüència prèvia d’esdeveniments”. Els neurobiòlegs ens diuen que la consciencia es val de la memoria per avaluar les situacions a què ha d’enfrontar-se mitjançant la construcción d’un “present recordat”, que no és l’evocació d’un momento determinat del passat, sinó la capacitat de posar en joc experiències prèvies per dissenyar un escenari al qual puguin incorporar-se també els elements nous que se’ns presenten [pàg. 352-352] >>.