HOMO NALEDI

Hay una imagen de la evolución humana inscrita en la cultura colectiva, simple, comprensible y utilizada a menudo en los chistes y los anuncios, en la que un mono con cara de majadero se va irguiendo, su pelo corporal desapareciendo y su cráneo creciendo hasta que, en el último dibujo de la derecha, aparece no ya un hombre de Cromañón, sino una especie de modelo de alta costura, alto, guapo y de raza blanca, por supuesto. Una bonita historia hecha a medida de nuestros prejuicios, pero que cada vez se da más de patadas con la realidad. La historia de la evolución humana está resultando ser más compleja y difícil de desentrañar, pero también más fértil e interesante.El espectacular descubrimiento paleontológico anunciado esta semana, el Homo naledi hallado en una cueva sudafricana, es el último recordatorio de que nuestro conocimiento de la evolución humana es todavía muy fragmentario, y de lo muy probable que parece que la paleontología nos depare aún muchas más sorpresas. Su metro y medio de estatura y 45 kilos de peso, así como su escasez craneal —medio litro, comparado con nuestro casi litro y medio— parecen situarle entre los primitivos australopitecos, el grupo de especies que merodearon por tierras africanas entre cuatro y dos millones de años atrás, poco después de que nuestro linaje se separara del de los chimpancés (hace cinco o seis millones de años). Pero junto a esos rasgos primitivos, el Homo naledi muestra otras características avanzadas que, según sus descubridores, justifican su inclusión en el género Homo. Estos rasgos modernos incluyen un cuerpo estilizado, posición erguida, dientes pequeños, pulgares oponibles y pies aplanados. El nuevo homínido (hominino, técnicamente) presenta por tanto una amalgama de cualidades antiguas y modernas que parecen idóneas para una especie de transición entre los géneros australopiteco y homo. Lo que podría llamarse un eslabón perdido.El punto más oscuro sobre los nuevos fósiles es que los autores no han logrado datarlos. Su edad tentativa de 2,5 millones de años no es un dato, sino una mera inferencia: como esa es la fecha aproximada de la transición entre australopiteco y homo, y como el naledi presenta rasgos de ambos, sería bonito que los huesos procedieran de aquella época. Es evidente que este argumento no basta, y los científicos deberán esforzarse ahora para lograr una datación fiable por métodos independientes. Sin esto, cualquier interpretación resulta muy arriesgada.Los paleontólogos Jeffrey Schwartz e Ian Tattersall señalan que en la transición entre australopiteco y homo (unos 2,5 millones de años atrás), casi todas las especies emergentes mostraban rasgos de ambos géneros. No faltan por tanto candidatos al eslabón perdido: más bien sobran, y lo que se nos ha perdido ahora es la cadena. La clasificación de especies como Homo ergaster, Homo habilis, Homo erectus, Paranthropus aethiopicus ha seguido criterios poco homogéneos, y parte de la profesión cree que hay que revisarla. Homo naledi viene a complicar las cosas, pero la ciencia es esclava de los datos.

 

 

Guerres púniques: la batalla de Metauro (207 a.C)

Les guerres púniques van durar més cent anys: Un cop controlada la Itàlia Penínsular, els romans van entrar en conflicte amb un estat rival, Cartago, que era aleshores la potència més important del Mediterrani occidental. Roma i Cartago van protagonitzar les anomenades guerres púniques.

Primera guerra púnica (264-241 a.C): Roma va conquistar l’illa de Sicilia.

Segona guerra púnica (218-201 a.C): els cartaginesos, comandats per Anníbal van travessar els Alps i van ocupar una part d’Itàlia; Roma va contraatacar enviant un exèrcit a la peninsula Ibèrica i va obtenir la victòria.

El hermano de Aníbal pierde la cabeza [Jacinto Antón, EL País, 19-7-2015]
La batalla de Metauro (207 a.C)

Tercera guerra púnica (149-146 a.C): Cartago va ser destruïda i annexionada; Roma es converteix en la primera potència del Mediterrani occidental.

 

 

 

 

 

 

Mites i déus grecs

La mitologia grega es basa en les llegendes i en la tradició històrica. En els poemes dels autors clàssics les divinitats apareixen com a éssers poderosos, per`semblants a les persones. Poden ser belles i sublims o poderoses i terribles. Però mostren qualitats i febleses humanes, la qual cosa les fa més accessibles.La religió grega és politeista i reflecteix les creences pròpies dels seus orígens indoeuropeus. Les deesses de la religió mediterrània van ser subordinades als déus dels grecs.
La Gran Deessa, en el seu aspecte maternal com la deessa HERA, va ser convertida en esposa del principal déu grec, ZEUS. Els aspectes juvenils de la Deessa van ser convertits en filles de Zeus (Atena, Artemis…) . I la Deessa en el seu aspecte ancià (Hècate) va ser relegada a l’inframón, com a deessa dels inferns. En una societat patriarcal com la grega, les dones estaven completament subordinades a l’home, al cap de família. Els mites grecs reflecteixen la tensió d’aquesta substitució. Hera apareix sempre com una esposa gelosa, que s’enfronta a Zeus i es resisteix al seu control.

Llista de déus grecs – Viquipèdia

Els dotze déus de l’Olimp

 

  1. Zeus: déu suprem de l’Olimp, el seu regne és el cel (identificat amb el romà Júpiter).
  2. Hera: esposa i germana de Zeus, deessa del matrimoni (identificada amb la romana Juno).
  3. Poseidó: germà de Zeus, déu del mar (identificat amb el romà Neptú).
  4. Demèter: germana de Zeus, deessa de l’agricultura (identificada amb la romana Ceres).
  5. Hestia: germana de Zeus, deessa de la llar (identificada amb la romana Vesta)
  6. Atenea: filla de Zeus, deessa de les arts i de la guerra i de la intel·ligència (identificada amb la romana Minerva).
  7. Apol·lo: fill de Zeus, déu de la llum, la música i de la medicina (sense equivalent romà).
  8. Àrtemis: filla de Zeus i germana d’Apol·lo, deessa de la caça (identificada amb la romana Diana).
  9. Afrodita: deessa de l’amor i de la bellesa, nascuda de l’escuma marina (identificada amb la romana Venus).
  10. Hefest: fill d’Hera, déu del foc i de l’artesania (identifit amb el romà Vulcà).
  11. Ares: fill de Zeus, déu de la guerra (identificat amb el romà Mart).
  12. Hermes: fill de Zeus, déu dels camins i dels viatgers (identificat amb el romà Mercuri i dels

Déus olímpics posteriors

  1. Dionís: fill de Zeus, déu del vi i de la disbauxa (identificat amb el romà Liber Pater).

El nom del dotzè déu varia segons els autors antics; tradicionalment aquesta vacilació s’explicava considerant que Dionís es va unir l’últim a la família olímpica i Hèstia li va cedir el seu lloc per evitar el nombre de tretze déus.

Déus del món subterrani

 

  1. Hades: germà de Zeus, déu del món dels morts (identificat amb el romà Dis Pater).
  2. Persèfone: filla de Zeus, esposa d’Hades (anomenada Prosèrpina pels romans).

Déus menors

  1. Eros: déu de l’amor (anomenat Cupido pels romans).
  2. Hèlios: déu del Sol.
  3. Selene: deessa de la Lluna.
  4. Eos: deessa de l’aurora.
  5. Pan: déu dels pastors. (Anomenat Faune pels romans).
  6. Hècate: deessa de la bruixeria.
  7. Príap: déu dels jardins i de la fertilitat.
  8. Hebe: deessa de la joventut.
  9. Il·lítia: deessa dels parts.
  10. Les muses:, filles de zeus, encarregades de cantar la victòria del seu pare sobre els titans i els gegants, i protectora d’un art o d’una ciencia cadascuna.
  11. Les càrites: deesses de la bellesa.
  12. Les hores:, que vigilaven les portes de l’olimp i representen el curs regular de la naturalesa i la successió que hi ha a la natura.
  13. Les Nimfes:divinitats menors que apareix sovintal voltant de Dionís i representen de forma capriciosa l’activitat de la natura,, defugien la presència dels éssers humans i es refugien la presència dels éssers humans i es fugien en la soletat del bosc.
  14. Les Nàiades
  15. Els Sàtirs o faunes encarnen la presència masculina de les ninfes

Herois divinitzats

  1. Hèracles: déu dels herois i protectors dels homes.
  2. Orfeu: déu de la música i inventor de la cítara.

============================================================
============================================================

MITES I DIVINITATS

1.  PANDORA

 

John William Waterhouse, 1896

John William Waterhouse, 1896

 

2. PÍRAM I TISBE

 

Pyramus_and_Thisbe_Pompeii

Pyramus_and_Thisbe_Pompeii

 

Pierre-Claude Gautherot Píramo y Tisbe, 1799 óleo sobre lienzo. Centre National des Arts, París

Pierre-Claude Gautherot
Píramo y Tisbe, 1799
óleo sobre lienzo. Centre National des Arts, París

 

3.  PIGMALIÓ

 

Angelo BRONZINO

Angelo BRONZINO

Château de Versailles, salon des nobles, Pygmalion priant Vénus d’animer sa statue, Jean-Baptiste Regnault

4. SÍSIF I BEL·LEROFONT

 

Sisyphus por Tiziano, 1549

Sisyphus por Tiziano, 1549

 

5. GUERRA DE TROIA

 

 

6. ELS ARGONAUTES

 

7. PERSEU I ANDRÒMEDA

 

8. ANTÍGONA

 

9. APOL·LO I DAFNE

 

10. DÉDALO

 

11. FEDRA

 

12. POLIFEM I GALATEA

 

13. ÍCAR

 

14. EL MINOTAURE

 

15. LES MUSES

 

16. LES NIMFES [CALIPSO, SIRINGA, CASTÀLIA…] 

 

17. PENÈLOPE

 

HOMER

Homeric_Greece-es.svg

  • Las grandes epopeyas homéricas son muy anteriores a su autor
  • Homero retrató una época que ya era mítica para los propios griegos
  • Son grandes poemas herederos de la tradición oral
  • Fueron escritos tras la aparición del  alfabetoEl caballo de Troya, fruto del ingenio de UlisesEl caballo de Troya, fruto del ingenio de Ulises

 Ájax, Aquiles y Ulises, en pleno combate contra las huestes troyanasÁjax, Aquiles y Ulises, en pleno combate contra las huestes troyanas

 

“La dote se paga con la vida” [eL Periódico, 30-10-2104]

1414601006094

Desesperación 8 Una mujer india llora al comprobar que una bolsa con dinero para la dote de su hija se ha quemado en un incendio en Gurgeon.

Manreet Kaur, de 24 años, llevaba casada con Maninder Singh desde el 2012. Fueron dos años de amenazas por parte de su marido, su suegra y sus cuñadas por el impago de la dote matrimonial. El martes de la semana pasada tomó su última decisión: quitarse la vida. Ese día, la prensa local publicaba que una mujer de Jamshedpur, al este de India, había sido obligada por sus suegros a desfilar desnuda mientras la grababan en vídeo bajo la amenaza de difundirlo si no entregaba los cinco millones de rupias (64.500 euros) exigidos tras la boda. Mientras, en Meerut, ciudad de Uttar Pradesh, una mujer de 30 años fallecía después de ser torturada y estrangulada por los padres de su esposo, insatisfechos con el pago recibido.

Suicidios, humillaciones y asesinatos. La dote perdura en la India y no pagarla lleva en muchas ocasiones a las peores consecuencias. La Oficina Nacional de Registro de Delitos afirma que en el 2012 fueron asesinadas por la dote 8.233 mujeres, un pequeño descenso respecto al año anterior. Eso se traduce en una muerte cada hora. En el 2013, Delhi registró un aumento del 25% en el número de muertes por dote siendo la ciudad con más casos documentados. La Fundación Vicente Ferrer cree que la cifra real está entre las 25.000 y 100.000 mujeres muertas cada año por esta razón.

Quemar viva a la novia con queroseno es una práctica muy extendida en este país asiático. Uno de los últimos casos más sonados fue la muerte el pasado verano de una joven de 22 años y su hija, que dormían juntas cuando fueron calcinadas por su marido y varios familiares por no pagarles 200.000 rupias (2.400 euros) y una motocicleta.

El acoso al que se ven sometidas en unos matrimonios que en muchos casos ni siquiera eligen lleva a miles de mujeres a quitarse la vida. El suicidio es la mayor causa de fallecimiento entre las féminas indias, especialmente las jóvenes. En el 2010 acabaron con su vida 78.000 mujeres en el país. Muchas lo eligen para no arruinar a sus padres o para no sufrir lo que saben que acabará pasando si no pagan.

Obligación de ahorrar

En la India, la dote es una carga para la mujer desde que nace. Si consigue nacer, claro. En las últimas tres décadas se han abortado 12 millones de futuras féminas, según un estudio del Centro canadiense de Investigación Global para la Salud. Por eso desde 1994 está prohibido conocer el sexo del futuro bebé, un impedimento fácil de saltar a cambio de unas rupias al doctor adecuado. A día de hoy, los abortos selectivos de féminas son un 43% superior al de los varones, lo que supone que el ratio de sexos sea de 933 niñas por cada 1.000 niños.

Tener una niña implica que la familia tenga que ahorrar desde el nacimiento hasta su casamiento. Eso se une a la superstición que vincula la gestación de niñas con la mala suerte, una creencia extendida en la India que lleva a que el cuidado y la educación de las menores estén a años luz del que disfrutan los varones de su edad.

Avaricia e impunidad

El mes pasado una mujer de Bihar, al norte, fue liberada después de tres años encerrada en un baño por su marido y sus suegros. La alimentaban con sobras. Su delito: no pagar lo exigido en la boda y, además, haber dado a luz a una niña, a quien no vio hasta ser rescatada.

La dote se prohibió en la India en 1961. Desde entonces se puede castigar al donante y al receptor de esta prebenda. En los años 80 se endureció el código penal con la intención de reducir la violencia contra la mujer dentro del matrimonio, que en muchos casos se debe al pago nupcial.

Pese a su ilegalidad, esta práctica sigue presente en la tradición familiar. Más aún ahora, tras la explosión económica que vivió el país en la primera década del siglo. El crecimiento trajo consigo una ola de modernidad y consumismo que elevó las exigencias de los obsequios matrimoniales. Para mantener su estatus, la familia del novio exige a su contraparte bodas por todo lo alto. Pero no se trata solo de dinero en efectivo. La dote, que atraviesa de arriba abajo el sistema de castas, incluye la compra de automóviles, electrodomésticos, muebles o joyas, todo acorde a la posición social de la familia.

La avaricia alimentada por el materialismo creciente en el país de Gandhi se une a la sensación de impunidad que impera entre las familias indias. Solo el 35% de los casos acaba en condena. Muchos asesinatos por dote -sobre todo, cuando la mujer es quemada viva- son difíciles de demostrar porque la familia lo registra como un accidente o un suicidio. Así, esa muerte queda en el olvido.

Cims de la Terra

Cara nord de l'Everest: Flickr / Luca Galuzi. Altres noms: Sagarmatha (Nepal) Chomolangma (TIbet) Qomolangma Feng Altitud: 8.850m. Serralada: Himalaya País: Tibet-Nepal Millors mesos d'escalada: Abril i Maig Primer any que es va pujar: 1953 Primers escaladors: Edmund Hillary Tenzing Norgay

 

 

 

 

Fitxer:K2-big.jpg

El Puig K2 a l'estiu. Altres noms: Mount Godwin-Austen Chogori Altitud: 8.611 País: Xina-Pakistan Millors mesos d'escalada: Juny, Juliol i Agost Primer any que es va escalar: 1954 Primers escaladors: Achille Compagnoni, Lino Lacedelli (Expedició italiana)

 

 

Fitxer:AnnapurnaSouthMountain.jos.500pix.jpg

Annapurna I (centre) and South (right) as seen from Poon Hill.Altres noms: Annapÿrna Morshiadi Altitud: 8.091m País: Nepal Serralada: Himalaya Millors mesos d'escalada: Abril i Maig, finals de Setembre i Octubre Primer any que es va pujar: 1950

 

 

 

Fitxer:Dhaulagiri I.jpg

Dhaulagiri North face. Altres noms: Dhaula Himal Altitud: 8.167m. Serralada: Himalaya País: Nepal Millors mesos d'escalada: Abril, Maig , Setembre, Octubre Primer any que es va pujar: 1960 Primers escaladors Kurt Diemberger, P. Diener, E. Forrer, A. Schelbert, Nyima Dorji Nawang Dorji

 

Fitxer:Mount Kilimanjaro 2007.jpg

Mount Kilimanjaro from the air. July 2007;Lee R. Berger. Altres noms: Kilima Njaro (Swahili) Oldoinyo Oibor (Masai) Altitud: 5.895 metres País: Tanzània Millors mesos per a l'escalada: Desembre, Gener, Febrer, Març Juny, Juliol i Agost Primer any que es va pujar: 1889 Primers escaladors: Hans Meyer, L. Purtscheller Estat del volcà: Extingit

 

 

File:FujiSunriseKawaguchiko2025WP.jpg

Mt. Fuji. Altres noms: Fuji-san, Mount Fuji, Fuji-no-Yama Fuji Mountain Altitud: 3.776m. País: Japó Millors mesos d'escalada: Juny, Juliol, Agost i Setembre Primer any que es va pujar: 663 (que en tinguem notícies) Primer escalador: Una mona anònima Estat volcànic: Latent Última erupció: 1708

 

 

File:Pt Thomson Batian Nelion Mt Kenya.JPG

Mt Kenya.Altitud: 5.199m País: Kenya Millors mesos d'escalada: Gener, Febrer (estació seca a la cara sud) Agost i setembre (estació seca a la cara nord) Primer any d'escalada: 1.899 Primers escaladors: Halford MacKinder, C. Ollier, J. Brocherel Estat volcànic: Extingit

 

 

Fitxer:Djebel Toubkal des de Ukaimeden.JPG

Djebel Toubkal des de Ukaimeden/ Josep Renalias. Altres noms: Jebel Toubkal Djebel Toubkal Massif du Toubkal Altitud: 4.165m. Serralada: Atlas País: Marroc Els millors mesos per a l'escalada: Juny, Juliol, Agost ,Setembre, Octubre El primer dia que ho van escalar: 1.923 Primers escaladors: V. Berger M. Doulbeau

 

 

Fitxer:Mont Blanc oct 2004.JPG

El Mont Blanc, vist des de la vila de Cordon. Altres noms: Massif du Mont Blanc. Monte Bianco Altitud: 4.807metres País:Sud-oest de França. Serralada:Alps Millors mesos d'escalada: Juliol, Agost i Setembre Primer any que es va pujar: 1.786 Primers escaladors: Michel-Gabriel Paccard i Jacques Balmat

 

 

File:Эльбрус с перевала Гумбаши.JPG

View to Elbrus from pass Gumbashi with zoom/LxAndrew. L'Elbrús és una muntanya situada al Caucas occidental, a la república russa de Kabardino-Balkària, a prop de la frontera amb Karatxai-Txerkèssia i Geòrgia. És en origen un estratovolcà que resta en repòs des de fa uns 2.000 anys i que, atenent a la divisió política d'Euràsia, és considerada la muntanya més alta del continent Europeu. El cim occidental té una alçada de 5.642 m sobre el nivell del mar, mentre que el cim oriental arriba als 5.621 m.

 

File:Teide and Caldera 2006.jpg

Teide. Altres noms: Pico del Teide Altitud: 3.718m Localització: Illes Canàries (Espanya) Millors mesos d'escalada: Maig, Juny, Juliol, Agost, Setembre i Octubre Primers escalador: Desconegut Estat volcànic: Latent

 

File:Cima aneto-01.jpg

Aneto. Altres noms: Nethou. Altitud: 3.404metres. Serralada:Pirineus. País: Espanya. Millors mesos per a l'escalada: Maig, Juny, Juliol, Agost i Setembre Primer any que es va pujar: 1.842 Primers escaladors: Albert de Franqueville i Platon Chihacher

 

 

File:Matterhorn from Domhütte - 2.jpg

Cervino (italià) Matterhorn (alemany) Cervin (francès)- Altitud: 4.478m. Serralada: Alps País: Suïssa- Itàlia Millors mesos d'escalada: Juliol, Agost i Setembre Primer any que es va pujar: 1865 Primer escalador: Edward Whymper

 

File:Mytikas.jpg

Mont Olimp - Altres noms: ²ros ²limbos Altitud: 2.917m. País: Grècia Millors mesos d'escalada: Abril, Maig i Juny Primer any que es va pujar: 1913 (que es recordi) Primers escaladors: D. Baud-Bovy F. Boissonas, K. Kakalos

 

File:JML 11584 583 582.jpg

Mont Ararat ("Ağrı" en turc, "Արարատ" en armeni llegit Masis o Masik, "Agirî" en kurd, "آرارات" en persa llegit Koh-i Nuh, "אררט" en hebreu), és una muntanya de l'actual Turquia on segons el gènesi capítol novè s'hi va posar l'arca de Noè després del gran diluvi universal. Fa 5.166 metres d'alçada./Millors mesos d'escalada: Juliol, Agost i Setembre 1r any que es va pujar: 1829 Pimer escalador Frederic Parot Estat volcànic: Extingit

 

Fitxer:Mount Wilhelm.jpg

Mont Wilhelm. Altitud: 4.509m País: Papua Nova Guinea Millors mesos per a l'escalada: Maig, Juny, Juliol, Agost, Setembre, Octubre i Novembre.

 

 

File:Aoraki Mount Cook.JPG

El Mount Cook és el pic més alt de Nova Zelanda, als Alps de Nova Zelanda (Illa del Sud) i té una altitud de 3.754 metres. El 1894 es va conquerir per primera vegada

 

 

Fitxer:Mount Elbert2.JPG

El Mont Elbert és el pic més alt de les Muntanyes Rocalloses d'Amèrica del Nord, amb 4.401 m, és el més alt de tots els quatremils a Colorado, i el punt més alt de la Serralada de Sawatch. Es troba al comtat de Lake, aproximadament a 16 quilòmetres al sud-oest de Leadville

 

 

File:PopoAmeca.JPG

El Popocatépetl, conegut també com a Popo, és un volcà actiu i el segon pic més alt de Mèxic després del Pico de Orizaba, amb una altitud de 5452 m. Popocatépetl és una paraula nàhuatl que significa "Muntanya que fumeja".

 

 

File:Volcán Chimborazo, "El Taita Chimborazo".jpg

El Chimborazo és un volcà extint de l'Equador, a la serralada dels Andes. És la muntanya més alta del país amb 6.310 metres d'altura i està situada a només 160 km al sud de la línia equatorial. Sovint és anomenat Taita Chimborazo, que significà "pare Chimborazo" en quítxua

 

File:NevadoHuascaran.jpg

L'Huascarán, amb 6.768 metres, és el cim més alt del Perú i el quart més alt de l'Amèrica del Sud. Es troba a la Serralada Blanca, als Andes centrals peruans, a la província de Yungay. Altres noms Nevado Huascaran, Nevado de Huascaran, Nevados HuascaranMillors mesos d'escalada: Maig, Juny, Juliol i AgostPrimer any que es va pujar: 1932Primers escaladors: H. BernardE. Hein, H. Hoerlin, E. SchneiderEstat volcànic: Extingit

 

File:Ojos del Salado South face.jpg

Ojos del Salado, es un estratovolcà situat a la frontera més septentrional entre els països de Xile i l'Argentina, amb predominància del sector xilè. Amb els seus 6.900 m d'alçada és el volcà més alt del món, a més a més de ser la muntanya més alta de Xile. Es troba situat a 550 km al nord de l'Aconcagua (6.962 m), el cim més alt de l'hemisferi occidental

 

File:Cuernos del Paine from Lake Pehoé.jpg

El Parc Nacional Torres del Paine és un dels components del Sistema Nacional d'Àrees Silvestres Protegides de l'Estat de Xile.Les Torres del Paine són un conjunt d'enormes monòlits de granit. Està composta per tres torres. La Torre Central té gairebé 2.800 metres d'alçada i és la més alta de les tres. Va ser escalada per primera vegada el 1963 per Chris Bonington i Don Whillans. La Torre Nord va ser escalada per primera vegada per Guido Monzino i la Torre del Sud per Armando Aste.