Els denisovans

 

[Josep Corbella, LVG, 20-9-2019]

Els denisovans , l’enigmàtica població humana descoberta a Sibèria que va conviure amb els neandertals i amb els Homo sapiens en el paleolític, tenien un cap excepcionalment ampla, segons una investigació que ha aconseguit reconstruir la seva aparença física a partir d’anàlisis de ADN i que es presenta avui a la revista Cell .

El seu crani era més ample que el nostre i que el dels neandertals. Atès que era igual d’alt, possiblement el cervell era una mica més voluminós, assenyala Tomàs Marquès-Bonet , investigador Icrea a l’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona (UPF-CSIC) i coautor de la investigació.

Tenien el front inclinat com els neandertals i no vertical com nosaltres, de manera que havien de tenir diferent el còrtex prefrontal (la part anterior del cervell, que en la nostra espècie regula aptituds com la capacitat de concentració, la planificació o els judicis morals).
Però “no podem especular sobre les seves aptituds cognitives a partir d’aquestes diferències anatòmiques”, adverteix Marquès-Bonet, que recorda que “la intel·ligència d’una persona no depèn de la mida del cervell”.

 

Así eran los enigmáticos humanos de Denisova

Reconstrucción de la cara de una niña denisovana realizada a partir de análisis epigenéticos (Maayan Harel) LVG, 20-9-2019

Els denisovans han intrigat els especialistes en evolució humana des que es va anunciar el seu descobriment el 2010. L’únic rastre que havia d’ells era una falange d’un dit petit d’una nena trobat dos anys abans a la cova de Denisova , a Sibèria.

La seva existència es va deduir a partir d’anàlisis genètiques que van demostrar que aquell fòssil, d’entre 74.000 i 82.000 anys d’antiguitat, no era ni d’un Homo sapiens ni d’un neandertal, les dues úniques espècies humanes conegudes a Euràsia d’aquella època. Per tant, havia de pertànyer a un tercer llinatge fins llavors desconegut al qual es va cridar denisovà.

Des de llavors, la col·lecció de fòssils denisovans només s’ha ampliat amb unes poques peces dentals i, des de l’any passat, amb una mandíbula. També s’ha descobert, a partir d’anàlisis d’ADN, que els pobles de Melanèsia, els aborígens australians i en menor mesura, els indígenes americans i els polinesis tenen herència dels denisovans. Però, amb tan pocs fòssils, fins ara havia estat impossible esbrinar com eren físicament.

Ilustración que compara el cráneo de los denisovanos con el de los humanos modernos y el de los neandertales

Ilustración que compara el cráneo de los denisovanos con el de los humanos modernos y el de los neandertales (Maayan Harel)

Aquest obstacle s’ha superat ara gràcies a una enginyosa tècnica genètica en una investigació que ha liderat Liran Carmel, de la Universitat Hebrea de Jerusalem (Israel) i en què ha participat l’Institut de Biologia Evolutiva.

La tècnica consisteix a realitzar una anàlisi epigenètic del genoma denisovà per saber quins gens estan actius. És una estratègia diferent a la de realitzar una anàlisi genètica, que indica les seqüències dels gens que hi són presents, però no aclareix si estan actius o inactius. Coneixent l’activitat dels gens, van raonar els investigadors, es podria deduir com es desenvolupava el cos dels denisovans i per tant la seva aparença física.”Quan Liran Carmel em va explicar la idea, vaig pensar que era ciència ficció”, recorda Marquès-Bonet, que destaca que, “si hem pogut participar en aquest projecte, ha estat gràcies al finançament que ha aportat la Fundació la Caixa”.

Abans d’aplicar la tècnica als denisovans, els investigadors la van assajar en neandertals i en ximpanzés. En neandertals van aconseguir reconstruir, a partir de l’anàlisi epigenètic, el 83% dels trets que els distingeixen dels humans moderns. En ximpanzés, els resultats van ser fins i tot millors, amb una precisió del 91%. Aquests resultats els van confirmar que es pot deduir l’aparença física d’un ximpanzé o d’un humà a partir de l’anàlisi de la seva epigenoma.

En aplicar la tècnica als denisovans, van identificar 56 trets físics diferents als dels neandertals i / o dels humans moderns. Comparteixen amb els neandertals, però no amb nosaltres, una pelvis ampla, una mandíbula robusta, un front inclinada o unes puntes dels dits grans. I tenen, com a trets únics del llinatge denisovà, un crani i una mandíbula més amples que la resta de poblacions humanes.

“Vam deduir com havia de ser la mandíbula abans que anunciés l’any passat el descobriment de la primera mandíbula denisovana”, explica Marquès-Bonet. “Va resultar ser gairebé exactament com havíem predit”.

Després d’aquell descobriment, que confirmava la validesa de la tècnica, la revista Cell -considerada la revista de biologia i biomedicina més important del món- ha decidit destacar la investigació com el tema principal de la seva portada.

“Aportem la primera reconstrucció de l’anatomia esquelètica dels denisovans”, declara Liam Carmel en un comunicat. “En molts aspectes s’assemblaven als neandertals, però en alguns s’assemblaven més a nosaltres i en altres eren realment únics”.

Els resultats suggereixen que alguns fòssils humans trobats a l’est d’Àsia -com els dos cranis de Xuchang, a la Xina, de fa una mica més de 100.000 anys, que també tenen la cara ampla- són en realitat denisovans. “És una hipòtesi fascinant que s’obre ara i que caldrà investigar més a fons”, conclou Marquès-Bonet.

Hypothetical Neanderthal-Denisovan dispersal Roberts and Stewart. 2018. Defin