Mites | Geografia i Història [1 ESO]

La mitologia grega es basa en les llegendes i en la tradició històrica. En els poemes dels autors clàssics les divinitats apareixen com a éssers poderosos, per`semblants a les persones. Poden ser belles i sublims o poderoses i terribles. Però mostren qualitats i febleses humanes, la qual cosa les fa més accessibles.La religió grega és politeista i reflecteix les creences pròpies dels seus orígens indoeuropeus. Les deesses de la religió mediterrània van ser subordinades als déus dels grecs.
La Gran Deessa, en el seu aspecte maternal com la deessa HERA, va ser convertida en esposa del principal déu grec, ZEUS. Els aspectes juvenils de la Deessa van ser convertits en filles de Zeus (Atena, Artemis…) . I la Deessa en el seu aspecte ancià (Hècate) va ser relegada a l’inframón, com a deessa dels inferns. En una societat patriarcal com la grega, les dones estaven completament subordinades a l’home, al cap de família. Els mites grecs reflecteixen la tensió d’aquesta substitució. Hera apareix sempre com una esposa gelosa, que s’enfronta a Zeus i es resisteix al seu control.

Llista de déus grecs – Viquipèdia

Els dotze déus de l’Olimp

Zeus: déu suprem de l’Olimp, el seu regne és el cel (identificat amb el romà Júpiter).
Hera: esposa i germana de Zeus, deessa del matrimoni (identificada amb la romana Juno).
Poseidó: germà de Zeus, déu del mar (identificat amb el romà Neptú).
Demèter: germana de Zeus, deessa de l’agricultura (identificada amb la romana Ceres).
Hestia: germana de Zeus, deessa de la llar (identificada amb la romana Vesta)
Atenea: filla de Zeus, deessa de les arts i de la guerra i de la intel·ligència (identificada amb la romana Minerva).
Apol·lo: fill de Zeus, déu de la llum, la música i de la medicina (sense equivalent romà).
Àrtemis: filla de Zeus i germana d’Apol·lo, deessa de la caça (identificada amb la romana Diana).
Afrodita: deessa de l’amor i de la bellesa, nascuda de l’escuma marina (identificada amb la romana Venus).
Hefest: fill d’Hera, déu del foc i de l’artesania (identifit amb el romà Vulcà).
Ares: fill de Zeus, déu de la guerra (identificat amb el romà Mart).
Hermes: fill de Zeus, déu dels camins i dels viatgers (identificat amb el romà Mercuri i dels

Déus olímpics posteriors

Dionís: fill de Zeus, déu del vi i de la disbauxa (identificat amb el romà Liber Pater).

El nom del dotzè déu varia segons els autors antics; tradicionalment aquesta vacilació s’explicava considerant que Dionís es va unir l’últim a la família olímpica i Hèstia li va cedir el seu lloc per evitar el nombre de tretze déus.

Déus del món subterrani

Hades: germà de Zeus, déu del món dels morts (identificat amb el romà Dis Pater).
Persèfone: filla de Zeus, esposa d’Hades (anomenada Prosèrpina pels romans).

Déus menors

Eros: déu de l’amor (anomenat Cupido pels romans).
Hèlios: déu del Sol.
Selene: deessa de la Lluna.
Eos: deessa de l’aurora.
Pan: déu dels pastors. (Anomenat Faune pels romans).
Hècate: deessa de la bruixeria.
Príap: déu dels jardins i de la fertilitat.
Hebe: deessa de la joventut.
Il·lítia: deessa dels parts.
Les muses:, filles de zeus, encarregades de cantar la victòria del seu pare sobre els titans i els gegants, i protectora d’un art o d’una ciencia cadascuna.
Les càrites: deesses de la bellesa.
Les hores:, que vigilaven les portes de l’olimp i representen el curs regular de la naturalesa i la successió que hi ha a la natura.
Les Nimfes:divinitats menors que apareix sovintal voltant de Dionís i representen de forma capriciosa l’activitat de la natura,, defugien la presència dels éssers humans i es refugien la presència dels éssers humans i es fugien en la soletat del bosc.
Les Nàiades
Els Sàtirs o faunes encarnen la presència masculina de les ninfes