Els sofistes (deriva del grec sophós, que significa “savi”) no constitueixen una sola escola, eren “mestres” de retòrica. En una democràcia directa el domini del llenguatge era igual a poder polític: “El qui sap i no s’explica clarament, és com si no penses” Pèricles
Molts sofistes compartien uns quants convenciments comuns:
1. Destaquen la capacitat persuasiva del llenguatge
2. Un tarannà relativista (no hi ha una única veritat objectiva, existeixen tantes veritats com subjectes) i escèptic (no és possible conèixer la veritat).
3.3 Anònim: Qualsevol cosa pot ser considerada bella o lletja
- La relació amb la seva professió: Protàgores, els dos discursos contradictoris
“Protàgores fou el primer a dir que tota qüestió hi ha dos raonaments oposats mútuament.” Diògenes Laerci 9,51.
- Protàgores: “L’home és la mesura de totes les coses” La manera de presentar-se les coses a l’home és la seva veritat
3.4 Aristòtil: Comentari de la frase de Protàgores: “L’home és la mesura de totes les coses”
3.5 Plató: Si la ciència té el seu fonament en els sentits, llavors el coneixement és relatiu.
- Les tres tesis de l’escepticisme de Gòrgies:
- Res existeix
- Si alguna cosa existeix, seria incognoscible
- Si fos cognoscible, seria incomunicable (teoria de llenguatge)
3. La contraposició entre els dictats de la naturalesa (physis) que tenen un valor universal i les normes socials (nomos) que són convencionals:
- Els codis morals, les lleis de la polis, la distinció entre esclau i home lliure i les divinitats tenen un origen social. Són per tant convencionals. [“Sobre els déus no puc dir que no existeixen ni que no existeixen” Protàgores
3.7 Críties: L’origen de la religió com a força repressiva de les conductes antisocials.
- Arriben a la conclusió que hi ha dues normes naturals de comportament:
- La recerca del plaer
- El domini del més fort
4. Posen en dubte els beneficis d’actuar justament:
- Antifont: Les lleis humanes són fàcils de vulnerar; si no hi ha testimonis, no hi ha càstig.
3.8 Antifont el sofista: La llei de la polis i la llei de la physis
- En La República Trasímac defensa que la justícia consisteix en allò que resulta profitós per al més fort.
3.9 Plató: Intervenció del sofista Trasímac en diàleg amb Sòcrates
- En La República Glaucó defensa que els humans actuen justament només quan són impotents per cometre la injustícia, practicar la injustícia és un bé, mentre que patir-la és un mal.