Sòcrates

1. Sòcrates és un filòsof que no va escriure res però ha estat en molts moments el centre d’atenció de molts filòsofs i corrents filosòfiques:

  • El cristianisme va considerar a Sòcrates un precursor pagà de la visió cristiana de la vida.
  • Els renaixentistes, els il·lustrats i els romàntics l’han considerat com el paradigma de l’autonomia de la raó.
  • Nietzsche el considera el precursor de la decadència del pensament occidental.

 

 

2. La mort de Sòcrates

3. El mètode socràtic: El diàleg ( l’educació no prové de fora, com pensaven els sofistes, sinó que ve de dins).

El diàleg com pensament interio, el pensament es va teixint amb un diàleg amb nosaltres mateixos. Però, el diàleg és també pensament que es crea amb el contacte entre persones, com a resultat d’enfrontament d’opinions i d’una recerca compartida. L’objectiu que comparteixen els dialogants és el coneixement de la veritat, però el diàleg no condueix mai a una conclusió definitiva, és provisional, sempre és revocable i discutible. És un mètode radicalment diferent de l’utilitzat pels sofistes, el llarg discurs retòric havia de ser escoltat en una actitud passiva, demanava ser acatat i tenia com a objectiu la persuasió.

“…que quien pretende ser orador no necesita aprender qué es, de verdad, justo, sino lo que opine la gente que es la que te va a juzgar; ni lo que es moderadamente bueno o hermoso, sino sólo lo que lo parece. Pues es de las apariencias de donde viene la persuasión, y no de la verdad” Platón. Fedro 259e-260a

Dos moments del diàleg:

  • La refutació (ironia): Preguntes perquè l’interlocutor reconegui la seva ignorància.

 

4. A través de la maièutica busca la veritat de totes les coses en els conceptes. (#relativisme dels sofistes). Mètode inductiu: analitzant una sèrie de casos particulars l’home pot arribar a l’essència de la realitat.

” se preocupa solamente por las cosas morales, no interesándose en la naturaleza; y en las cosas morales buscaba lo universal, siendo el primero que tomó como objeto de su pensamiento las definiciones” Aristòtil. Metafísica, 7, IV, 987.
“Estaba acertado en buscar las esencias (lo que cada cosa es), pues su preocupación era la de razonar, y el principio del razonamiento lo constituye la esencia de las cosas.” Aristòtil. Metafísica, XIII, IV, 1078

5. Intel·lectualisme moral: Ningú fa el mal sabent-ho; qui fa el mal, ho fa per desconeixement i ignorància. El savi és un home virtuós i feliç (saviesa =virtut =felicitat)

3.9 Plató: L’intel·lectualisme moral

 

Vídeos interessants sobre Sòcrates a la pàgina de CREAIF