Fa 175 anys, concretament el 26 de Gener de 1838, els carlins a Espanya, comandats per Ramón Cabrera, van ocupar la plaça forta de Morella després de diversos mesos d’assetjament.
Llegint el dossier “El rompecabezas Carlista” que ens ha facilitat el professor Navarro, aquest destacat líder carlista m’ha cridat l’atenció pel simple fet de que jo personalment ja n’havia sentit a parlar d’ell però no coneixia els seu personatge en la història d’España com és degut ja que la poca informació que se’ns pot facilitar sobre ell, possiblement estarà amagada en textos que parlen del Carlisme en general com és el cas d’aquest dossier. (Durant el text apareix dos cops, un a la página 8 i un segon cop a la página 12 en la que són descrits pocs fets de la seva vida en un conjunt de dues o tres linies).
Com que no és un personatge molt conegut, m’he dedicat a buscar informació sobre ell, però com tots sabem una entrada en la qual s’expliqui la biografia d’un personatge d’una manera tradicional pot ser molt avorrida. És per això, que simplement us mostraré diferents opinions citades per gent important respecte a Cabrera que he trobat durant la recerca i d’aquesta manera, us podreu fer una idea del seu carisma després d’aconseguir diferents gestes a les guerres carlines contra Napoleó.
Una de les primeres referències que es tenen prové del General liberal Rafael Hore, que el juny de 1834, és a dir als vuit mesos després d’haver estat iniciada la guerra, diu:
“Parece imposible que Cabrera sea criatura humana, respecto a que cuanto alcanza la ciencia militar y la astucia de los hombres más sagaces se ha empleado para sorprenderle, pero todo lo ha hecho vano el atrevimiento del caudillo carlista.”
També el general Agustín Nogueras, el qual posteriorment faria afusellar la mare de Cabrera, el 23 abril 1835 diu:
“Pero no es creíble que Cabrera ni los suyos sean hombres: jamás he visto más decisión, valor ni serenidad; no es posible que las tropas de Napoleón hayan nunca hecho, ni podido hacer una retirada por un llano de cuatro horas con tanto orden…Si a Cabrera no se le corta el vuelo, este cabecilla dará mucho que hacer a la causa de la libertad; debe el gobierno tomar medidas fuertes y enérgicas para destruirle, pues de lo contrario aquel con el prestigio y arrojado valor, tiene alucinada su gente y llena de confianza, así como los pueblos.”
Al novembre de 1927, gairebé cent anys després d’iniciar la 1 ª Guerra Carlista, una revista del Ministeri de la Guerra titulada Memorial de Cavalleria, insereix un article titulat “Una docència de la primera guerra civil” en què es lamenta la manca d’un estudi militar en profunditat sobre aquesta guerra i s’afirma:
“De haber nacido Cabrera veinte o treinta años antes, con lo que hubiera hecho armas contra los invasores de su patria y no contra españoles, ninguno de los guerrilleros que tan famosos se hicieron en la guerra de la Independencia hubiera podido compararse con él. Porque ninguno poseyó en tan grande escala las dotes de organizador; ninguno tuvo una comprensión tan clara y general del terreno, ninguno supo crear, como él, un verdadero método de guerra, adaptado al tiempo, al adversario y a las circunstancias. Igualáronle varios en audacia y osadía, en rapidez de movimientos, en concentrarse para combatir y dispersarse para desaparecer, en perseverancia y energía; pero todos fueron guerrilleros locales, mientras que Cabrera fue un guerrillero que aplicó con pureza verdaderamente admirables los mejores y más fecundos principios militares.”
Per acabar i com a petita valoració del dossier “El rompecabezas Carlista”, m’agradaria afegir que la redacció del dossier és molt bona però que per al meu gust i com a convenient, opino que tot el contingut podria estar una mica més resumit ja que hi han idees que són repetides més d’un cop. Penso que el fet de girar continuament al voltant d’una idea avegades per al lector pot arribar a ser pesat.