TREBALL: ELS INVENTS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

Publicat el 27 de gener de 2016 per Sílvia Cortina Juclà

Respon

Guió de treball:

Llistat d’invents

Invents de finals del XIX

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=uIYAN3pRPco[/youtube]

L’ART DEL SEGLE XIX

Publicat el 15 de desembre de 2015 per Sílvia Cortina Juclà

Respon

TREBALL D’EQUIP

Heu de triar un dels moviments artístics que es desenvolupen al llarg del segle XIX i fer-ne una exposició on hi ha d’haver:

1. Eix cronològic on s’ubica el moviment artístic triat i les principals obres representatives.

2. Breu explicació del context històric.

3. Què? Quan? On?

4. Característiques principals del moviment artístic en general i per a cada un dels llenguatges artístics en què es desenvolupa (pintura, escultura, arquitectura,..)

5. Principals artistes i les seves obres.

6. Comentari d’una obra representativa del moviment artístic.

INTRODUCCIÓ

El segle XVIII va ser una època de trànsit entre l’art rococó, que va mantenir el gust estètic de l’Antic Règim, i el Neoclassicisme, que, influenciat per la Il·lustració i les idees revolucionàries, va forjar un nou estil basat en el classicisme i la racionalitat.

Les grans transformacions econòmiques, socials i polítiques del segle XIX van tenir el seu reflex en l’àmbit artístic.

A partir de 1830, el Romanticisme, vinculat al naixement del nacionalisme, va apel·lar al sentiment, a la força, a la passió i a l’exotisme.

Els problemes socials derivats de la Revolució Industrial van ser tractats pel Realisme, denunciant la realitat quotidiana.

La Revolució Industrial va facilitar l’ús de nous materials per a la construcció, com ara el ferro i el vidre, que van revolucionar l’arquitectura.

Cap a finals del segle XIX tot un seguit de canvis (l’aparició de la fotografia, la teoria dels colors de Chevreul,…) van donar lloc a un procés de trencament respecte a les normes de representació objectiva de la realitat, que van evolucionar fins a obrir les portes a les avantguardes del segle XX.

Art segles XVIII i XIX from Juanjo Rodríguez González

Unitat 7. l'art del segle xix from Julia Valera

Comentari d’una obra d’art

Esquemes generals de comentari d’obres d’art

1. Comentar una obra de arte ESQUEMAS A SEGUIR (2º bachillerato). from palomaromero

Com comentar una pintura

COM COMENTAR UNA PINTURA from Antonio Núñez

Com comentar una escultura

Analizar esculturas from Fueradeclase Vdp

ROCOCÓ

Arteespaña

Viquipèdia

Imatges rococó

Spanishart

Artistes destacats

Jean-Antoine Watteau (FR). L’embarcament a Citera (1718)

François Boucher (FR). El bany de Diana (1742)

Jean-Honoré Fragonard (FR). El gronxador (1766)

Canaletto (IT). El gran canal (c.1750)

Giambattista Tiepolo (IT). Frescos del palau de Würzburg (1752)

NEOCLASSICISME

Trets principals

Informació general

El siglo de las luces

Imatges diverses

Jacques-Germain Soufflot (FR). Panteó. (París, 1757 – 1790)

Leo von Klenze (ALE). Glyptothek (Munic, 1815-1830)

Antonio Canova (IT). Paulina Borghese (1805)

Jacques-Louis David (FR). El jurament dels Horacis (1785)

Jean-Auguste-Dominique Ingres (FR). L’apoteosi d’Homer (1827)

Bertel Thorvaldsen. Jàson amb el velló d’or. 1803

GOYA

GOYA: EL PINTOR, SU OBRA Y SU TIEMPO. from Tomás Pérez Molina

ARTEHISTORIA – GOYA

Obres de Goya

1. Resum de les diferents etapes de la vida i de l’obra de Goya.

2. De quina manera la sordesa que el va afectar el 1792 va condicionar la seva pintura? Quines obres reflecteixen més clarament el seu esperit il·lustrat?

3. Descriu el gravat de la sèrie Els desastres de la guerra i relaciona’l amb la Guerra del Francès. Busca altres imatges d’aquesta sèrie i analitza la posició de Goya en relació amb els fets.

Mirar un cuadro RTVE La família de Carles IV

L’ARQUITECTURA A LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX (HISTORICISME I ARQUITECTURA DEL FERRO).

Arquitectura segle xix from Alicia Santiago Tamame.(Departament d'Ensenyament de la Generalitat)De

Torre Eiffel

Tour Eiffel from Carme Aranda- Mònica Navarro

LES ESTACIONS DE FERROCARRIL

Són un bon exemple d’edificis que van fer servir el ferro com a material de construcció. Les estacions de ferrocarril ocupaven un lloc central a les ciutats, organitzaven les xarxes de comunicació i eren la porta d’entrada a les noves ciutats.

Es volia que les estacions fossin àmplies, lluminoses, còmodes i artístiques. Solien tenir dues parts essencials:

– La nau amb les vies, les andanes i la gran coberta. Era la part més tècnica, amb grans arcs de ferro al sostre.

– L’edifici de viatgers: oficines, taquilles, sala d’espera, serveis (lavabos, cafeteries, restaurants, …). Era la zona més artística, amb la decoració més luxosa.

En la construcció de les estacions, hi van intervenir enginyers i arquitectes, fet que va ocasionar la polèmica entre art i funció: unes construccions tan tècniques es podien convertir en obres d’art?

Destaquen les estacions de l’Estació del Nord de Madrid (1879), la de Valladolid (1895) i la de València (1907).

ROMANTICISME

Informació general

Informació general1

C.D. Friedrich

T. Gericault

E. Delacroix

M. Fortuny

J. Turner

Pintura Del Romanticismo from Tomás Pérez Molina

Escultura: François Rude

REALISME

Realisme from Carme Aranda- Mònica Navarro

Gustave Courbet (FR) El taller (1855)

Courbet: Enterrament a Ornans

Jean-Françoise Millet (FR) L’àngelus (1859)

Honoré Daumier (FR) Vagó de tercera (1860)

Constantin Meunier (BEL) El forjador (1884-1890)

IMPRESSIONISME

Idees generals

L'impressionisme from Carme Aranda- Mònica Navarro

E. Manet El dinar campestre, 1863

Claude Monet, Impressió. Sol naixent (1872)

Pierre August Renoir, El ball del Moulin de la Galette (1876)

Alfred Sisley

POSTIMPRESSIONISME

Visió general

Edgar Degas, L’absenta (1875)

Paul Cézanne, Els jugadors de cartes (1893)

Henri Tolouse-Lautrec, Ball al Moulin Rouge (1890)

Vincent van Gogh, La nit estelada, (1889)

MODERNISME

Trets generals

Víctor Horta, Casa Tassel (Brussel·les, 1892 – 1893)

Victor Horta: Casa Tassel from Carme Aranda- Mònica Navarro

Antoni Gaudí, Casa Batlló (Barcelona 1904 – 1908)

Lluís Domènech i Montaner, Palau de la Música Catalana (BCN, 1905 – 1908)

Josep Puig i Cadafalch, Casa Ametller

Gustav Klimt, El bes (1908)

Alfons Mucha, Cartells diversos

Ramon Casas, Jove decadent (1899)

Santiago Rusiñol

Isidre Nonell

0. LA HISTÒRIA, L’ESTUDI DEL PASSAT

Publicat el 2 de setembre de 2015 per Sílvia Cortina Juclà

Respon

1. La feina de l’historiador

2. Les fonts

3. Nocions temporals: CRONOLOGIA

4. Les edats de la història

5, Mapes històrics

Arxiu Nacional de Catalunya

LA FOTOGRAFIA COM A DOCUMENT

Enllaç

FOTOGRAFIA DOCUMENTAL. Guió de lectura (Laura Terrés)

ACTIVITAT 1
Treballem amb fotografia documental. La fotografia documental ens permet apropar-nos a fets històrics, malgrat que de vegades les imatges no sempre responen a la realitat.

Dorothea Lange, Mare migrant, EUA, 1935

EXERCICI 1 (GRUP CLASSE)
Mireu la imatge detingudament. Situeu-vos davant la fotografia amb la sorpresa i il•lusió que teniu davant una persona a la qual acabeu de conèixer. I pregunteu-li:

1. Com et dius, quin és el teu autor, d’on ets, a quin any vas néixer?
Aquestes són dades que normalment s’extreuen del peu de foto, que és com el carnet d’identitat de la fotografia: el títol, l’autor, el lloc i la data… Pot ser hi ha fotografies que no el portin i hagis de deduir-ho tu, amb la teva intuïció i el teu coneixement, tot observant els signes que mostra la imatge. Però aquestes dades no són el més interessant que ens pot comunicar una fotografia… El que més ens interessa és allò que representa i com ho representa.

2. Què veieu? (Esforceu-vos a descriure-la: figura, fons, detalls, línies…) La veritable importància d’una fotografia es troba en allò que hi VEUS representat: els signes, els detalls, no en el que ja saps i indueixes. Esforçat en descriure el que veus (pot ser mitjançant una redacció o en veu alta, si estàs amb un company).

3. Què us suggereix? Què sentiu? Quina opinió en traieu del que passa? Seguidament, escriu o expressa tots aquells pensaments que et suscita la imatge: Què està succeint en la fotografia? Quina és la teva opinió sobre els fets que es representen a la imatge?

EXERCICI 2 (TREBALL INDIVIDUAL)

2.1. Com ho fa el fotògraf per transmetre aquesta sensació? Ara, torna-la a mirar amb els ulls del fotògraf. Mira la imatge com si la decisió de prémer el disparador de la càmera hagués de ser teva.

1. Des d’on has fet la foto? Quin tipus de pla agafes? A quina distància et trobes del tema que vols fotografiar? Quin és el marc, el límit, de la teva fotografia? Quines coses has volgut incloure-hi i quines coses has decidit excloure-hi?

2. Des de quin angle estàs fotografiant? (Recte, inclinat, des del front, des de dalt, des d’una perspectiva baixa…).

3. Quina llum, hi ha clara, fosca…? Quina és la característica de la llum de l’escena? N’hi ha molta o poca llum? És tamisada o molt contrastada? És natural o artificial? D’on ve? De dalt, d’una finestra, darrera o al davant del model? Hi ha ombres molt fosques? Analitza com aquestes característiques de la llum afecten ’atmosfera de la imatge.

4. Hi ha ombres?

5. Quin color té la fotografia?

6. Com és la composició? (simètrica, asimètrica, horitzontal, inclinada, vertical,..)

7. Quin pensament devia tenir el fotògraf quan volia fer aquesta foto?

2.2.Interpreta la imatge dialogant amb ella: Fes un diàleg amb la imatge, si vols arribar a una interpretació del seu significat:

1. Què és el primer que veus quan la mires?

2. Quina és la teva impressió, què penses immediatament?

3. Cap a on va la teva mirada desprès?

4. Què és el que fa que la teva mirada es mogui d’un objecte a altre de la imatge?

5. Quins detalls d’interès has captat?

6. Quines paraules podrien descriure millor les sensacions de textures que recull aquesta fotografia?

7. Creus que la imatge aporta una atmosfera o un sentiment particular? Per què?

8. Per què creus que l’autor la va fer?

9. Quines altres preguntes et poden ajudar a comprendre i a interpretar aquesta fotografia?

10. Quin peu de foto posaries?

EXERCICI 3 (PETIT GRUP):

Repartiu aquestes quatre tasques entre els membres del grup i realitzeu una recerca a diferents fonts documentals (internet, enciclopèdies….) sobre:

1. L’autor de la fotografia (trets biogràfics)

2. Els fets històrics que es documenten en la imatge.

3. L’evolució del fotoperiodisme a través de la història de la fotografia.

Poseu el vostre treball en comú i, sintetitzant la informació recollida, elaboreu una presentació en format Powerpoint o similar. Cal posar de relleu les conclusions a les què heu arribat.

DOS CAMINS PER TROBAR BONES FOTOGRAFIES
1-Als reportatges dels magazines i dominicals. Trobareu fotografies de professionals que tracten temes d’actualitat, des de retrats fins a reportatges de temàtiques contemporànies.
2.A les pàgines web de les agències fotogràfiques internacionals.

ACTIVITAT 2
Us proposo cercar fotografies sobre el període d’entreguerres. Trieu una fotografia i apliqueu el guió de lectura d’imatges anterior.
Per després, exposar-lo a classe.

WEBGRAFIA

FOTOGRAFIES DIVERSES

John Heartfiel, german, Diagnose, 1935. Arbeiter Illustrierte zeitung

1. John Heartfield, german, 1891-1968, “Diagnose”, 1935. Arbeiter Illuestrierte Zeitung

Bourke-White, Margaret, Flood victims, Louisville, Kentucky, 1937

2.Margaret Bourke-White, 1904-1971, Flood victims, Louisville, Kentucky, 1937

3. Robert Capa, Leon Trotsky, Copenhaguen, 1931

Bourke One fourth of the Missouri River will run through this steel liner. Life, 23,11,1936

4. Margaret Bourk–White, One- fourth of the Missouri River will run through this steel “liner”. Revista Life, 23-11-1936

Hine, Lewis W. (1874-1940) Lunch time and Smoke, 1930-31

5. Lewis W. Hine, 1874-1940, Lunch time and Smoke, 1930-31

6. Jesse Owen. Olimpíades, Berlin, 1936.

1. El segle XVIII. La crisi de l’Antic Règim

Publicat el 21 de gener de 2015 per Sílvia Cortina Juclà

Respon

1. L’ECONOMIA DE L’ANTIC RÈGIM

a. Economia agrària

Explica com funciona el sistema de rotació triennal.

b. Demografia

Interpreta l’esquema següent relatiu al funcionament del cicle demogràfic antic.

c. Comerç colonial

Explica què era el comerç triangular, quines rutes comprenia i quins productes s’intercanviaven.

Els catalans en el tràfic d’esclaus, Pelai Pagès. Revista L’Avenç, pp. 58 – 71

2. SOCIETAT i POLÍTICA DE L’ANTIC RÈGIM

La societat estamental

Quins grups socials formaven la societat de l’Antic Règim? Qui eren els privilegiats? I els no privilegiats? Què es vol denunciar en aquesta il·lustració?

b. La monarquia absoluta

El poder sobirà resideix únicament en la meva persona; és només per mi que els tribunals existeixen i tenen autoritat, i com que ells exerceixen en nom meu, el seu ús no es pot tornar mai contra mi; el poder legislatiu només és meu, sense cap dependència ni cap partició (…); l’ordre públic complet emana de mi, i els drets i els interessos de la meva nació (…) reposen a les meves mans.

Discurs de Lluís XIV davant el Parlament de París, 1661.

Quines idees del text caracteritzen la monarquia absoluta?

3. EL PENSAMENT IL·LUSTRAT

La Il·lustració
Pensament econòmic i polític
L’Enciclopèdia
El Despotisme Il·lustrat

Només la voluntat general pot dirigir les forces de l’Estat (…), el poble sotmès a la llei ha de ser el protagonista. El poder legislatiu pertany al poble i només d’ell pot emergir. (…) Qualsevol llei que no hagi estat ratificada pel poble és nul·la. (…) Per assegurar les lleis, cal un govern, però el govern només és el representant del poble sobirà. (…)
Jean-Jacques Rousseau: El contracte social, 1762.

Cuando los poderes legislativo y ejecutivo se hallan reunidos en una misma persona o corporación, entonces no hay libertad, porque es de temer que el monarca o el senado hagan leyes tiránicas para ejecutarlas del mismo modo.
Montesquieu. El espíritu de las leyes. 1748.

4. CONCLUSIÓ: FACTORS DE CANVI

VOCABULARI

CONCEPTES	PERSONATGES
1. ANTIC RÈGIM	1. LLUÍS XIV DE FRANÇA
2. AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA	2. FELIP V D’ESPANYA
3. CRISI DE SUBSISTÈNCIA	3. CARLES III D’ESPANYA
4. MONARQUIA ABSOLUTA	4. ROUSSEAU
5. SOCIETAT ESTAMENTAL	5. MONTESQUIEU
6. IL·LUSTRACIÓ	6. VOLTAIRE
7. ENCICLOPÈDIA
8. SEPARACIÓ DE PODERS
9. DESPOSTISME IL·LUSTRAT

RECURS 1: CRONOLOGIA DEL SEGLE XVIII

cronologia sxviii

RECURS 2: MAPA EUROPA DEL SEGLE XVIII

Mapa Europa s XVIII

1. Quins eren els grans estats europeus el segle XVIII?

2. Quins grans imperis hi havia?

3. Quins estats europeus actuals estaven aleshores molt fragmentats?

recurs 3: L’Europa del rei Sol

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=ogIvQxAFt18[/youtube]

Després de veure el document….

a) Quina va ser la importància del regnat de Lluís XIV? Quines característiques va tenir l’Estat absolut establert per aquest monarca?

b) Quines potències europees van imposar el seu domini colonial al segle XVIII? Quines possessions tenien? Quins imperis es van veure amenaçats?

c) Quines característiques econòmiques va tenir el segle XVIII?

d) Quin grup social va ser el protagonista dels canvis econòmics? Amb quin altre grup social es va enfrontar?

e) Quines noves idees van sorgir al segle XVIII? Quines mesures van adoptar els monarques il·lustrats?

RECURS 4: La Guerra de Successió (1701 – 1714)

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=K7Pz3ilygBo[/youtube]

COMENTARI D’UN MAPA HISTÒRIC

A) Presentació del mapa

– Quin moment històric s’hi representa? A quin any se situa? Quins territoris figuren al mapa?

– Què ens indiquen els colors? I la línia de la llegenda?

B) Descripció i anàlisi

– Quins territoris va perdre la monarquia hispànica després del Tractat d’Utrecht? Quins països se’n van beneficiar?

– A quina guerra va posar fi aquest tractat? Quines causes la van provocar?

– Indica quins interessos estaven en joc en aquell conflicte.

C) INTERPRETACIÓ I CONTEXT HISTÒRIC

– En quina posició va quedar la monarquia espanyola en el context internacional, si la comparem amb la que tenia els dos segles anteriors?

– Quina potència europea va ser l’únic suport d’Espanya a Europa? Per què?

– Explica què significa el concepte geopolític “equilibri de poders” o “equilibri continental”.

– Quins països van ser els grans beneficiaris territorials del Tractat Utrecht?

– Què va suposar aquest tractat per a l’Imperi Espanyol? Quina nova potència va imposar-se en la política europea?

9. Franquisme.

Publicat el 29 de desembre de 2014 per Sílvia Cortina Juclà

LES PRESONS DE FRANCO (Exposició en línia del MHC)

8. Un món bipolar.

Publicat el 29 de desembre de 2014 per Sílvia Cortina Juclà

7. La Segona Guerra Mundial.

Publicat el 29 de desembre de 2014 per Sílvia Cortina Juclà

1. LES CAUSES DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

A) Les difícils condicions de pau. J.M. Keynes

Si el que ens proposem és que, almenys durant una generació, Alemanya no pugui adquirir ni tan sols una prosperitat mitjana; si creiem que (…) tots els nostres enemics recents, alemanys, austríacs, hongaresos, i la resta són fills del dimoni; si desitgem que, any rere any, Alemanya s’empobreixi i els seus fills es morin de fam i emmalalteixin, i que estigui envoltada d’enemics, aleshores rebutgem totes les propostes, i particularment les que vulguin ajudar Alemanya a recuperar una part de l’antiga prosperitat material. (…) Però si aquesta manera de valorar les nacions i les relacions de les unes amb les altres fos adoptada per les democràcies de l’Europa Occidental, aleshores, que el cel ens salvi a tots! Si nosaltres aspirem deliberadament a l’empobriment de l’Europa Central, la venjança, no dubto a predir-ho, no tardarà a arribar.
J.M. KEYNES

B) Memorial secret (març 1936), Adolf Hitler

Estem superpoblats i no podem subsistir només sobre el nostre propi territori. La solució definitiva resideix en una ampliació del nostre espai vital, font de matèries primeres i de la subsistència del nostre poble. És un deure de la nostra política resoldre algun dia aquest problema. (…) Fixo doncs els objectius següents:

1. L’exèrcit alemany ha d’estar disposat a entrar en acció d’aquí a cuatre anys.

2. D’aquí a quatre anys l’economia alemanya ha de ser capaç de suportar una guerra.

C) Explica a partir del mapa la política exterior agressiva d’Itàlia i Alemanya.

El Gran Dictador (Escena del globus)

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=IJOuoyoMhj8[/youtube]

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=WegXauow2r0[/youtube]

2. EL DESENVOLUPAMENT DEL CONFLICTE

Fases de la guerra

1) Iniciativa alemanya (1939-1941)

Churchill i el seu famòs discurs: sang, suor i llàgrimes.

Debemos recordar que estamos en las fases preliminares de una de las grandes batallas de la historia, que nosotros estamos actuando en muchos puntos de Noruega y Holanda, que estamos preparados en el Mediterráneo, que la batalla aérea es continua y que muchos preparativos tienen que hacerse aquí y en el exterior. En esta crisis, espero que pueda perdonárseme si no me extiendo mucho al dirigirme a la Cámara hoy. Espero que cualquiera de mis amigos y colegas, o antiguos colegas, que están preocupados por la reconstrucción política, se harán cargo, y plenamente, de la falta total de ceremonial con la que ha sido necesario actuar. Yo diría a la Cámara, como dije a todos los que se han incorporado a este Gobierno: «No tengo nada más que ofrecer que sangre, esfuerzo, lágrimas y sudor».

Tenemos ante nosotros una prueba de la más penosa naturaleza. Tenemos ante nosotros muchos, muchos, largos meses de combate y sufrimiento. Me preguntáis:
¿Cuál es nuestra política?. Os lo diré: Hacer la guerra por mar, por tierra y por aire, con toda nuestra potencia y con toda la fuerza que Dios nos pueda dar; hacer la guerra contra una tiranía monstruosa, nunca superada en el oscuro y lamentable catálogo de crímenes humanos. Esta es nuestra política.

Me preguntáis; ¿Cuál es nuestra aspiración?. Puedo responder con una palabra:
Victoria, victoria a toda costa, victoria a pesar de todo el terror; victoria por largo y duro que pueda ser su camino; porque, sin victoria, no hay supervivencia. Tened esto por cierto; no habrá supervivencia para todo aquello que el Imperio Británico ha defendido, no habrá supervivencia para el estímulo y el impulso de todas las generaciones, para que la humanidad avance hacia su objetivo. Pero yo asumo mi tarea con ánimo y esperanza.

Estoy seguro de que no se tolerará que nuestra causa se malogre en medio de los hombres. En este tiempo me siento autorizado para reclamar la ayuda de todas las personas y decir: «Venid, pues, y vayamos juntos adelante con nuestras fuerzas unidas.

Discurso de Churchill a la Cámara de los Comunes
13 de mayo de 1940

2) Guerra Total (1941-1943)

Operació Barba-roja

Pearl Harbour

Batalla d’Stalingrad

Batalla d’El-Alamein

Batalla de Midway

3) La desfeta de l’Eix (1943-1945)

Sicília (juny 1944)

Desembarcament de Normandia (juny 1944)

França lliure (desembre 1944)

La Nueve

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=RBDxOePswng[/youtube]

A las seis de la mañana emprendimos la marcha hacia París, llegando hasta la población de Antony, donde fuimos detenidos por un escuadrón de republicanos españoles. La lucha en aquel sector se había recrudecido y aquellos bravos muchachos de la República española consideraban peligroso nuestro avance. Aproveché la oportunidad para establecer conversación con ellos y confieso que me cautivó su entusiasmo y su valor. Muchos llevan ya años luchando al lado de los franceses libres, otros pertenecían a los guerrilleros y algunos también eran escapados de las cuadrillas de trabajadores forzados de las defensas de Cherburgo. Todos son expertos de las fuerzas mecanizadas y de un valor extraordinario según me afirmó su comandante. Sus tanques y carros blindados llevan pintados en sus costados los colores de la bandera republicana y nombres tan sugestivos como estos: Belchite, Ebro, Guadalajara. Poco después de las 9, recibieron órdenes de proseguir la marcha y antes del mediodía entrábamos en los arrabales de París precedidos por los republicanos españoles que eran aclamados delirantemente por la población civil.

(Texto de Christian Ewertenbaker, crónica publicada en el New York Times, 23 de agosto de 1944. Reproducido en Félix Santos, Españoles en la liberación de Francia: 1939-1945, Madrid, Fundación Españoles en el Mundo, 1995)

URSS entra a Polònia

La batalla de Berlín

Soldat soviètic hissant la bandera de la URSS al Reichstag, després de l’ocupació de Berlín.

El Mariscal Wilhelm Keitel firmando la rendición a los Rusos en Karlshorst, Berlin, el 8 de mayo de 1945

Bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki (6 i 9 d’agost de 1945)

Efectos de la Bomba atómica.

“El artefacto Little Boy detonó a unos metros de/suelo y todo sucedió muy rápido. Tras el cegador brillo inicial de la explosión, absolutamente todos los objetos, edificios y personas en unos centenares de metros alrededor del punto cero quedaron vaporizados: una imagen que se hizo famosa muestra una sombra humana de cenizas sobre una superficie medio quemada. Tras el calor vino la onda expansiva, que destruyó prácticamente todos los edificios del centro de la ciudad. La bomba mató instantáneamente a unas 80.000 personas. Decenas de millares más morirían en los siguientes días, semanas y años de quemaduras, exposición a la radioactividad y enfermedades y malformaciones genéticas causadas por la radioactividad.”

J. M. Zavala, El reportaje de la Historia, pág. 721.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=h7Mk9Ry-euQ[/youtube]

La rereguarda

Supervivents espanyoles de Ravensbrück

El convoy de los 927

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=9IyOVRkZdbY[/youtube]

Nacht und Nebel

3. LES CONSEQÜÈNCIES DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

4. LA FORMACIÓ DE BLOCS ANTAGÒNICS

4. FORMACIÓ BLOCS

5. GUERRA FREDA I COEXISTÈNCIA PACÍFICA

5. GUERRA FREDA I COEXISTÈNCIA PACÍFICA

Vídeo resum de La Guerra Freda

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=m4_5V4M_ogM[/youtube]

La propaganda

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=LK1DAa9MBbU[/youtube]

6. LA DESCOLONITZACIÓ

PPT Santillana

VOCABULARI

CONCEPTES

1. Conferència de Munich	10. Doctrina Truman
2. Pacte d’Acer	11. Pla Marshall
3. Pacte Germanosoviètic	12. Informe Jdanov
4. Col·laboracionisme	13. OTAN /Pacte de Varsòvia
5. Resistència	14. RFA / RDA
6. Holocaust	15. Guerra Freda
7. Conferència de Ialta	16. Descolonització
8. ONU	17. Conferència de Bandung
9. Teló d’acer	18. Neocolonialisme

PERSONATGES

1. F.D. Roosevelt	6. Nikita Kruixtxov
2. Iossif Stalin	7. Ben Gurion
3. Winston Churchill	8. OAP
4. Harry Truman	9. Iàssir Arafat
5. J.F. Kennedy	10. Fidel Castro

EIX CRONOLÒGIC

PERÍODES

– Segona Guerra Mundial (1939 – 1945)

– Guerra Freda (1945-1962)

– Coexistència Pacífica (1962-1978)

– Retorn a la Guerra Freda ( 1978- 1985)

– Descolonització (1945 / 1991)

FETS

1944: Desembarcament de Normandia

1947: Pla Marshall

1947: Independència de l’Índia

1948: Creació de l’Estat d’Israel

1949: OTAN

1950: Guerra de Corea

1955: Pacte de Varsòvia

1955: Conferència de Bandung

1956: Intervenció dels EUA a la guerra del Vietnam

1961: Construcció del mur de Berlín

1962: Crisi dels míssils

1962: Independència d’Algèria

1963: Telèfon vermell

1972: Acords de desarmament

1975: Independència d’Algèria

1979: Invasió d’Afganistan

Blog Sàpiens. Ciències Socials en xarxa: La segona guerra mundial.

Fotografies i cartells de la segona Guerra Mundial.

Perseguits i salvats. Camins de nit i boira. Documental emès per TV3. 2014

Sabem que prop de 6 milions de jueus van morir durant l’holocaust. També que des de França se’n van deportar 76.000, entre els quals 11.000 infants. Però ignorem encara el nombre de jueus que van aconseguir fugir travessant els Pirineus. Aquest documental comença quan els alemanys controlen la frontera francoespanyola i ens mostra com les successives expedicions d’homes, dones, infants i vells jueus (més de 5.000) aconsegueixen travessar les altes muntanyes pirinenques de l’Arieja i de Lleida amb l’objectiu d’arribar a Barcelona. Punt de partida d’un nou viatge cap a Palestina, Amèrica o Àfrica del Nord.

Francisco Boix. Un fotógrafo en el infierno.

Francisco Boix, es el único español que declaró contra importantes miembros del gobierno nazi en el Proceso de Nuremberg. El documental nos narra la vida de este fotógrafo, que al exiliarse tras la Guerra Civil Española, acabó en el campo de concentración de Mauthausen.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=-04d60l0-EU[/youtube]

Tornarem. TV3

Capítol 1

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=YFlybEB-WlI&oref=https%3A%2F%2Fwww.youtube.com%2Fwatch%3Fv%3DYFlybEB-WlI&has_verified=1[/youtube]

Capítol 2

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=QFq5LXhKVfc&oref=https%3A%2F%2Fwww.youtube.com%2Fwatch%3Fv%3DQFq5LXhKVfc&has_verified=1[/youtube]

El hundimiento

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=cr8tgceA2qk[/youtube]

6. Segona República i Guerra Civil.

Publicat el 29 de desembre de 2014 per Sílvia Cortina Juclà

1. ELS DARRERS ANYS DE LA MONARQUIA D’ALFONS XIII.

Justificació cop Primo

2. LA SEGONA REPÚBLICA (1931 – 1936)

2.1: La proclamació de la República.

2.2: El govern provisional.

_{Dempeus: Indalecio Prieto, Marcelino Domingo, Casares Quiroga, Fernando de los Rios, Lluís Nicolau d’Olwer, Francisco Largo Caballero, José Giral, Diego Martínez Barrio.}

_{Asseguts: Alejandro Lerroux, Manuel Azaña, Niceto Alcalá Zamora, Julián Besteiro i Álvaro de Albornoz}

2.3: La Constitució de 1931.

Debat vot dones

3. LA CATALUNYA REPUBLICANA.

1. Quins resultats van donar les primeres eleccions autonòmiques de Catalunya?

2. Quines forces van esdevenir hegemòniques? Explica les característiques principals d’aquests dos partits.

1. Què representa la caricatura? Com va ser aprovat l’Estatut de Catalunya a les corts de Madrid?

4. EL BIENNI REFORMISTA (1931 – 1933)

4.1: Les reformes republicanes.

La reforma militar

La reforma religiosa i la reforma educativa

[youtube]http://youtu.be/FvGBJ23b83o[/youtube]

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=JVjommbxQSU[/youtube]

“Van afusellar els meus pares per ser mestres de la República”

Las Maestras de la República

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=HpmVj4_pBog[/youtube]

La reforma territorial

La reforma agrària

1. Quines províncies concentraven els latifundis més grans?

2. En què va consistir la reforma agrària que va proposar el govern republicà?

3. Quins problemes va haver d’afrontar aquest govern?

4.2: L’oposició a les reformes.

La Sanjurjada, 1932

5. EL BIENNI CONSERVADOR (1933 – 1936)

5.1: Els governs conservadors.

Els fets de Casas Viejas (1933)

Azaña i Casas Viejas

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=ebt_ZnaC4fQ[/youtube]

5.2: Les revoltes de 1934.

Després de llegir l’article de la revista Sapiens, assenyala les semblances i/o diferències entre els fets d’Astúries i els de Catalunya. I digues, quines conseqüències hi va haver?

5.3: El Front Popular (1936).

1. Quins partits van formar la coalició de govern després de les eleccions de 1933? A quin partit pertanyia el nou president de govern?

2. Compara les eleccions legislatives del 1933 i el 1936. Quins canvis hi trobes?

1. Enumera en quines províncies va guanyar el Front d’Esquerres i en quines els partits conservadors.

1. A quina ideologia pertany cadascun d’aquests cartells? Per què?

6. L’ESCLAT DE LA GUERRA

6.1: L’aixecament militar.

Mapa juliol 1936

Observa el mapa i digues en quins llocs va fracassar el cop d’estat i en quins llocs va triomfar.

Como empezó la Guerra Civil (Practicopedia)

6.2: La internacionalització del conflicte.

Brigades Internacionals (Terra i llibertat)

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=6YWMnS-nNQw&index=32&list=PLkg7v85qpnMp23J5PH8N5K570hxC1QGW9[/youtube]

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=sCGJ8RUHy5g[/youtube]

7. LES DUES ZONES ENFRONTADES.

7.1: La zona republicana: guerra i revolució.

Terra i llibertat (Fets de maig del 37)

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=nahd9d4-y40[/youtube]

1. Asegurar la independencia absoluta y la integridad total de España. […]
2. Liberación de nuestro territorio de las fuerzas militares extranjeras que lo han invadido […].
3. República popular representada por un Estado vigoroso que se asiente sobre principios de pura democracia […].
4. La estructuración […] de la república será obra de la voluntad nacional libremente expresada, mediante un plebiscito […].
5. Respeto a las libertades regionales […].
6. El Estado español garantizará la plenitud de los derechos al ciudadano en la vida civil y social […].
7. El Estado garantizará la propiedad legal y legítimamente adquirida. […]
8. Profunda reforma agraria […].
9. El Estado garantizará los derechos del trabajador […].
12. El Estado español se reafirma en la doctrina constitucional de renuncia a la guerra. […]
13. Amplia amnistía […].
Discurso pronunciado por Juan Negrín, 30 de abril de 1937

7.2: La zona sublevada: dictadura militar.

Art.1.º Falange Española y Requetés, con sus actuales servicios y elementos se integran, bajo Mi Jefatura, en una sola entidad política de carácter nacional, que de momento se denominará Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. Esta organización intermedia entre la Sociedad y el Estado tiene la misión principal de comunicar al Estado el aliento del pueblo y de llevar a este el pensamiento a través de las virtudes político-morales, de servicio, jerarquía y hermandad.
Quedan disueltas las demás organizaciones y partidos políticos.
Art. 2.º Serán órganos rectores de la nueva entidad política nacional el Jefe del Estado, un Secretariado o Junta Política y el Consejo Nacional.
Art.3.º Quedan fundidas en una sola Milicia Nacional las de la Falange Española y de Requetés, conservando sus emblemas y signos exteriores.
La Milicia Nacional es auxiliar del Ejército. El Jefe del Estado es Jefe Supremo de la Milicia […]
FRANCISCO FRANCO, Salamanca, a diecinueve de abril de mil novecientos treinta y siete, Boletín Oficial del Estado, Burgos, 20 de abril de 1937

8. L’EVOLUCIÓ BÈL·LICA.

8.1: El desenvolupament del conflicte.

Va durar prop de 33 mesos. L’exèrcit rebel, més ben organitzat i equipat, va portar la iniciativa gairebé sempre. Els republicans van actuar preferentment a la defensiva.
Després de travessar l’estret de Gibraltar, els insurrectes (ajut dels italians i dels alemanys) van avançar cap a Madrid per prendre la capital.
Agost del 1936 ocupen Extremadura. Setembre del 1936 ocupen Toledo. El govern de la República es trasllada a València.
El mesos de juliol i agost del 1936, des de Catalunya surten columnes de milicians cap al front d’Aragó per conquerir Saragossa. S’organitza una expedició per reconquerir Eivissa i Mallorca. No s’aconsegueixen els objectius.
El novembre del 1936 té lloc la batalla de Madrid. Les forces republicanes aconsegueixen frenar l’ofensiva. Després del fracàs en les batalles del Jarama i de Guadalajara, els insurrectes decideixen avançar cap al N.

JULIOL 1936

NOVEMBRE 1936

LA BATALLA DEL NORD

Els republicans van llançar ofensives per frenar la pressió sobre la zona nord (Belchite, a Saragossa, i Brunete, a Madrid). Santander cau l’agost del 1937 i Astúries dos mesos més tard.
Entre l’abril i l’octubre del 1937, es lliurà la batalla del Nord. El domini franquista de l’aire va ser evident en el bombardeig indiscriminat de les ciutats, les infraestructures i les vies de comunicació de la cornisa cantàbrica.
El 26 d’abril, la Legió Còndor alemanya va bombardejar la ciutat de Guernika. El juny, els franquistes van ocupar Bilbao i les zones industrials i mineres del País Basc.

LA BATALLA DE L’EBRE I LA CAIGUDA DE CATALUNYA

El febrer del 1938 les tropes de Franco van reconquerir Terol, van avançar sobre Lleida i van arribar al Mediterrani. Catalunya quedava aïllada de la resta del territori republicà.
El govern de la República va concentrar totes les forces a la batalla de l’Ebre, la més llarga de la guerra.
El juliol del 1938, l’exèrcit republicà va travessar l’Ebre entre Benifallet i Mequinensa per obligar l’enemic a retrocedir. Després de quatre mesos de combats intensos els republicans van iniciar la retirada (novembre del 1938).
A partir d’aquest moment, l’avanç de l’exèrcit franquista sobre Catalunya va ser imparable: el 26 de gener del 1939 va ocupar Barcelona i el febrer del 1939 va arribar a la frontera francesa.

Mort milicià. Robert Capa

LA FI DE LA GUERRA

MARÇ 1939

ÚLTIM COMUNICAT DE GUERRA 1 D’ABRIL DE 1939

8.2: La fi de la guerra i l’exili.

Va suposar un gran trauma i va tenir conseqüències importants:
Pèrdues demogràfiques i econòmiques:
Nombre de morts està al voltant de 550.000.
Nombrosos exiliats que es van veure forçats a abandonar el país (470.000aprox.). Llarg exili a Europa o a Amèrica Llatina.
Destrucció d’infraestructures i de vies de comunicació. La producció agrària i industrial va disminuir molt.
Pèrdua de la democràcia i de les llibertats polítiques. El franquisme va implantar una dictadura militar.
Ruptura de la convivència. La divisió entre vencedors i vençuts es va mantenir al llarg de tot el franquisme, que sempre es va oposar a qualsevol intent de reconciliació entre espanyols i al retorn dels exiliats.

La Vanguardia

Bombardeig de Barcelona

Lorca

FOTOS I VÍDEOS DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

CONCEPTES		PERSONATGES		SIGLES
1. REPÚBLICA	10. EDUCACIÓ LAICA	1. ANTONIO MAURA	10. FRANCESC MACIÀ	1. CNT
2. MONARQUIA	11. FRONT POPULAR	2. JOSÉ CANALEJAS	11. LLUÍS COMPANYS	2. FAI
3. DICTADURA MILITAR	12. BRIGADES INTERNACIONALS	3. ALEJANDRO LERROUX	12. GIL ROBLES	3. IR
4. COP D’ESTAT	13. COL·LECTIVITZAR	4. ENRIC PRAT DE LA RIBA	13. SANTIAGO CASARES QUIROGA	4. ERC
5. MANCOMUNITAT DE CATALUNYA	14. ANTICLERICALISME	5. SALVADOR SEGUÍ	14. JOSÉ ANTONIO PRIMO DE RIVERA	5. PSOE
6. GOVERN DE CONCENTRACIÓ	15. EXÈRCIT POPULAR	6. ÁNGEL PESTAÑA	15. FRANCISCO FRANCO	6. CEDA
7. PACTE DE SANT SEBASTIÀ	16. MILICIANS	7. MIGUEL PRIMO DE RIVERA	16. FRANCISCO LARGO CABALLERO	7. FE y de las JONS
8. ESTATUT D’AUTONOMIA	17. GOVERN DE BURGOS	8. ALFONS XIII		8. PCE
9. CONSTITUCIÓ	18. BATALLA DE L’EBRE	9. MANUEL AZAÑA		9. POUM