1. ELS DARRERS ANYS DE LA MONARQUIA D’ALFONS XIII.

Justificació cop Primo

2. LA SEGONA REPÚBLICA (1931 – 1936)

2.1: La  proclamació de la República.

2.2: El govern provisional.

_{Dempeus: Indalecio Prieto, Marcelino Domingo, Casares Quiroga, Fernando de los Rios, Lluís Nicolau d’Olwer,  Francisco Largo Caballero, José Giral, Diego Martínez Barrio.}

_{Asseguts: Alejandro Lerroux, Manuel Azaña, Niceto Alcalá Zamora, Julián Besteiro i Álvaro de Albornoz}

 

2.3: La Constitució de 1931.

Debat vot dones

3. LA CATALUNYA REPUBLICANA.

1. Quins resultats van donar les primeres eleccions autonòmiques de Catalunya?

2. Quines forces van esdevenir hegemòniques? Explica les característiques principals d’aquests dos partits.

1. Què representa la caricatura? Com va ser aprovat l’Estatut de Catalunya a les corts de Madrid?

4. EL BIENNI REFORMISTA (1931 – 1933)

4.1: Les reformes republicanes.

La reforma militar

La reforma religiosa i la reforma educativa

[youtube]http://youtu.be/FvGBJ23b83o[/youtube]

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=JVjommbxQSU[/youtube]

“Van afusellar els meus pares per ser mestres de la República”

Las Maestras de la República

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=HpmVj4_pBog[/youtube]

La reforma territorial

 

La reforma agrària

1. Quines províncies concentraven els latifundis més grans?

2. En què va consistir la reforma agrària que va proposar el govern republicà?

3. Quins problemes va haver d’afrontar aquest govern?

4.2: L’oposició a les reformes.

La Sanjurjada, 1932

 

5. EL BIENNI CONSERVADOR (1933 – 1936)

5.1: Els governs conservadors.

Els fets de Casas Viejas (1933)

Azaña i Casas Viejas

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=ebt_ZnaC4fQ[/youtube]

5.2: Les revoltes de 1934.

Després de llegir l’article de la revista Sapiens, assenyala les semblances i/o diferències entre els fets d’Astúries i els de Catalunya. I digues, quines conseqüències hi va haver?

5.3: El Front Popular (1936).

1. Quins partits van formar la coalició de govern després de les eleccions de 1933? A quin partit pertanyia el nou president de govern?

2. Compara les eleccions legislatives del 1933 i el 1936. Quins canvis hi trobes?

 

1. Enumera en quines províncies va guanyar el Front d’Esquerres i en quines els partits conservadors.

1. A quina ideologia pertany cadascun d’aquests cartells? Per què?

 

6. L’ESCLAT DE LA GUERRA

6.1: L’aixecament militar.

Mapa juliol 1936

Observa el mapa i digues en quins llocs va fracassar el cop d’estat i en quins llocs va triomfar.

Como empezó la Guerra Civil (Practicopedia)

 

6.2: La internacionalització del conflicte.

Brigades Internacionals (Terra i llibertat)

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=6YWMnS-nNQw&index=32&list=PLkg7v85qpnMp23J5PH8N5K570hxC1QGW9[/youtube]

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=sCGJ8RUHy5g[/youtube]

7. LES DUES ZONES ENFRONTADES.

7.1: La zona republicana: guerra i revolució.

Terra i llibertat (Fets de maig del 37)

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=nahd9d4-y40[/youtube]

 

1. Asegurar la independencia absoluta y la integridad total de España. […] 2. Liberación de nuestro territorio de las fuerzas militares extranjeras que lo han invadido […]. 3. República popular representada por un Estado vigoroso que se asiente sobre principios de pura democracia […]. 4. La estructuración […] de la república será obra de la voluntad nacional libremente expresada, mediante un plebiscito […]. 5. Respeto a las libertades regionales […]. 6. El Estado español garantizará la plenitud de los derechos al ciudadano en la vida civil y social […]. 7. El Estado garantizará la propiedad legal y legítimamente adquirida. […] 8. Profunda reforma agraria […]. 9. El Estado garantizará los derechos del trabajador […]. 12. El Estado español se reafirma en la doctrina constitucional de renuncia a la guerra. […] 13. Amplia amnistía […]. Discurso pronunciado por Juan Negrín, 30 de abril de 1937

 

7.2: La zona sublevada: dictadura militar.

 

Art.1.º Falange Española y Requetés, con sus actuales servicios y elementos se integran, bajo Mi Jefatura, en una sola entidad política de carácter nacional, que de momento se denominará Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. Esta organización intermedia entre la Sociedad y el Estado tiene la misión principal de comunicar al Estado el aliento del pueblo y de llevar a este el pensamiento a través de las virtudes político-morales, de servicio, jerarquía y hermandad. Quedan disueltas las demás organizaciones y partidos políticos. Art. 2.º Serán órganos rectores de la nueva entidad política nacional el Jefe del Estado, un Secretariado o Junta Política y el Consejo Nacional. Art.3.º Quedan fundidas en una sola Milicia Nacional las de la Falange Española y de Requetés, conservando sus emblemas y signos exteriores. La Milicia Nacional es auxiliar del Ejército. El Jefe del Estado es Jefe Supremo de la Milicia […] FRANCISCO FRANCO, Salamanca, a diecinueve de abril de mil novecientos treinta y siete, Boletín Oficial del Estado, Burgos, 20 de abril de 1937

8. L’EVOLUCIÓ BÈL·LICA.

8.1: El desenvolupament del conflicte.

Va durar prop de 33 mesos. L’exèrcit rebel, més ben organitzat i equipat, va portar la iniciativa gairebé sempre. Els republicans van actuar preferentment a la defensiva. Després de travessar l’estret de Gibraltar, els insurrectes (ajut dels italians i dels alemanys) van avançar cap a Madrid per prendre la capital. Agost del 1936 ocupen Extremadura. Setembre del 1936 ocupen Toledo. El govern de la República es trasllada a València. El mesos de juliol i agost del 1936, des de Catalunya surten columnes de milicians cap al front d’Aragó per conquerir Saragossa. S’organitza una expedició per reconquerir Eivissa i Mallorca. No s’aconsegueixen els objectius. El novembre del 1936 té lloc la batalla de Madrid. Les forces republicanes aconsegueixen frenar l’ofensiva. Després del fracàs en les batalles del Jarama i de Guadalajara, els insurrectes decideixen avançar cap al N.

 

• LA BATALLA DEL NORD

Els republicans van llançar ofensives per frenar la pressió sobre la zona nord (Belchite, a Saragossa, i Brunete, a Madrid). Santander cau l’agost del 1937 i Astúries dos mesos més tard.
Entre l’abril i l’octubre del 1937, es lliurà la batalla del Nord. El domini franquista de l’aire va ser evident en el bombardeig indiscriminat de les ciutats, les infraestructures i les vies de comunicació de la cornisa cantàbrica.
El 26 d’abril, la Legió Còndor alemanya va bombardejar la ciutat de Guernika. El juny, els franquistes van ocupar Bilbao i les zones industrials i mineres del País Basc.

• LA BATALLA DE L’EBRE I LA CAIGUDA DE CATALUNYA

El febrer del 1938 les tropes de Franco van reconquerir Terol, van avançar sobre Lleida i van arribar al Mediterrani. Catalunya quedava aïllada de la resta del territori republicà.
El govern de la República va concentrar totes les forces a la batalla de l’Ebre, la més llarga de la guerra.
El juliol del 1938, l’exèrcit republicà va travessar l’Ebre entre Benifallet i Mequinensa per obligar l’enemic a retrocedir. Després de quatre mesos de combats intensos els republicans van iniciar la retirada (novembre del 1938).
A partir d’aquest moment, l’avanç de l’exèrcit franquista sobre Catalunya va ser imparable: el 26 de gener del 1939 va ocupar Barcelona i el febrer del 1939 va arribar a la frontera francesa.

• LA FI DE LA GUERRA

8.2: La fi de la guerra i l’exili.

Va suposar un gran trauma i va tenir conseqüències importants:
Pèrdues demogràfiques i econòmiques:
Nombre de morts està al voltant de 550.000.
Nombrosos exiliats que es van veure forçats a abandonar el país (470.000aprox.). Llarg exili a Europa o a Amèrica Llatina.
Destrucció d’infraestructures i de vies de comunicació. La producció agrària i industrial va disminuir molt.
Pèrdua de la democràcia i de les llibertats polítiques. El franquisme va implantar una dictadura militar.
Ruptura de la convivència. La divisió entre vencedors i vençuts es va mantenir al llarg de tot el franquisme, que sempre es va oposar a qualsevol intent de reconciliació entre espanyols i al retorn dels exiliats.

La Vanguardia

 

FOTOS I VÍDEOS DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

CONCEPTES		PERSONATGES		SIGLES
1. REPÚBLICA	10. EDUCACIÓ LAICA	1. ANTONIO MAURA	10. FRANCESC MACIÀ	1. CNT
2. MONARQUIA	11. FRONT POPULAR	2. JOSÉ CANALEJAS	11. LLUÍS COMPANYS	2. FAI
3. DICTADURA MILITAR	12. BRIGADES INTERNACIONALS	3. ALEJANDRO LERROUX	12. GIL ROBLES	3. IR
4. COP D’ESTAT	13. COL·LECTIVITZAR	4. ENRIC PRAT DE LA RIBA	13. SANTIAGO CASARES QUIROGA	4. ERC
5. MANCOMUNITAT DE CATALUNYA	14. ANTICLERICALISME	5. SALVADOR SEGUÍ	14. JOSÉ ANTONIO PRIMO DE RIVERA	5. PSOE
6. GOVERN DE CONCENTRACIÓ	15. EXÈRCIT POPULAR	6. ÁNGEL PESTAÑA	15. FRANCISCO FRANCO	6. CEDA
7. PACTE DE SANT SEBASTIÀ	16. MILICIANS	7. MIGUEL PRIMO DE RIVERA	16. FRANCISCO LARGO CABALLERO	7. FE y de las JONS
8. ESTATUT D’AUTONOMIA	17. GOVERN DE BURGOS	8. ALFONS XIII		8. PCE
9. CONSTITUCIÓ	18. BATALLA DE L’EBRE	9. MANUEL AZAÑA		9. POUM

 

ELS CARTELLS DE LA GUERRA CIVIL

MINISTERIO DE EDUCACIÓN

WIKIPEDIA

CARTELES REPUBLICANOS

CARTELLS DEL PAVELLÓ DE LA REPÚBLICA

DIBUIXOS DELS NENS DE LA GUERRA

LES CANÇONS DE LA GUERRA

LAS CANCIONES DE LA GUERRA

RECURSOS

CIDEAD