TREBALL D’EQUIP
INTRODUCCIÓEl segle XVIII va ser una època de trànsit entre l’art rococó, que va mantenir el gust estètic de l’Antic Règim, i el Neoclassicisme, que, influenciat per la Il·lustració i les idees revolucionàries, va forjar un nou estil basat en el classicisme i la racionalitat.Les grans transformacions econòmiques, socials i polítiques del segle XIX van tenir el seu reflex en l’àmbit artístic.A partir de 1830, el Romanticisme, vinculat al naixement del nacionalisme, va apel·lar al sentiment, a la força, a la passió i a l’exotisme.Els problemes socials derivats de la Revolució Industrial van ser tractats pel Realisme, denunciant la realitat quotidiana.La Revolució Industrial va facilitar l’ús de nous materials per a la construcció, com ara el ferro i el vidre, que van revolucionar l’arquitectura.Cap a finals del segle XIX tot un seguit de canvis (l’aparició de la fotografia, la teoria dels colors de Chevreul,…) van donar lloc a un procés de trencament respecte a les normes de representació objectiva de la realitat, que van evolucionar fins a obrir les portes a les avantguardes del segle XX.
Comentari d’una obra d’art
Esquemes generals de comentari d’obres d’art
ROCOCÓ
Artistes destacats
Jean-Antoine Watteau (FR). L’embarcament a Citera (1718)
François Boucher (FR). El bany de Diana (1742)
Jean-Honoré Fragonard (FR). El gronxador (1766)
Canaletto (IT). El gran canal (c.1750)
Giambattista Tiepolo (IT). Frescos del palau de Würzburg (1752)
NEOCLASSICISME
Jacques-Germain Soufflot (FR). Panteó. (París, 1757 – 1790)
Leo von Klenze (ALE). Glyptothek (Munic, 1815-1830)
Antonio Canova (IT). Paulina Borghese (1805)
Jacques-Louis David (FR). El jurament dels Horacis (1785)
Jean-Auguste-Dominique Ingres (FR). L’apoteosi d’Homer (1827)
Bertel Thorvaldsen. Jàson amb el velló d’or. 1803
GOYA
1. Resum de les diferents etapes de la vida i de l’obra de Goya.
2. De quina manera la sordesa que el va afectar el 1792 va condicionar la seva pintura? Quines obres reflecteixen més clarament el seu esperit il·lustrat?
3. Descriu el gravat de la sèrie Els desastres de la guerra i relaciona’l amb la Guerra del Francès. Busca altres imatges d’aquesta sèrie i analitza la posició de Goya en relació amb els fets.
L’ARQUITECTURA A LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX (HISTORICISME I ARQUITECTURA DEL FERRO).
Torre Eiffel
LES ESTACIONS DE FERROCARRIL
Són un bon exemple d’edificis que van fer servir el ferro com a material de construcció. Les estacions de ferrocarril ocupaven un lloc central a les ciutats, organitzaven les xarxes de comunicació i eren la porta d’entrada a les noves ciutats.
Es volia que les estacions fossin àmplies, lluminoses, còmodes i artístiques. Solien tenir dues parts essencials:
– La nau amb les vies, les andanes i la gran coberta. Era la part més tècnica, amb grans arcs de ferro al sostre.
– L’edifici de viatgers: oficines, taquilles, sala d’espera, serveis (lavabos, cafeteries, restaurants, …). Era la zona més artística, amb la decoració més luxosa.
En la construcció de les estacions, hi van intervenir enginyers i arquitectes, fet que va ocasionar la polèmica entre art i funció: unes construccions tan tècniques es podien convertir en obres d’art?
Destaquen les estacions de l’Estació del Nord de Madrid (1879), la de Valladolid (1895) i la de València (1907).
ROMANTICISME
REALISME
Gustave Courbet (FR) El taller (1855)
Jean-Françoise Millet (FR) L’àngelus (1859)
Honoré Daumier (FR) Vagó de tercera (1860)
Constantin Meunier (BEL) El forjador (1884-1890)
IMPRESSIONISME
E. ManetEl dinar campestre, 1863
Claude Monet, Impressió. Sol naixent (1872)
Pierre August Renoir, El ball del Moulin de la Galette (1876)
Alfred Sisley
POSTIMPRESSIONISME
Edgar Degas, L’absenta (1875)
Paul Cézanne, Els jugadors de cartes (1893)
Henri Tolouse-Lautrec, Ball al Moulin Rouge (1890)
Vincent van Gogh, La nit estelada, (1889)
MODERNISME
Víctor Horta, Casa Tassel (Brussel·les, 1892 – 1893)
Antoni Gaudí, Casa Batlló (Barcelona 1904 – 1908)
Lluís Domènech i Montaner, Palau de la Música Catalana (BCN, 1905 – 1908)
Josep Puig i Cadafalch, Casa Ametller
Gustav Klimt, El bes (1908)
Alfons Mucha, Cartells diversos
Ramon Casas, Jove decadent (1899)
Santiago Rusiñol