Monthly Archives: octubre 2008

La castanya

Vora el foc tinc la mainada
que castanyes fa torrar
quan estiguin bufadetes
el gatet hi jugarà. (bis)

La castanya reinflada
pega bot i fuig del foc
qui té la sort d’agafar-la
no n’ha d’anar a plegar a l’hort. (bis)

Vora el foc la castanyera
les castanyes va torrant
amb cassola foradada
paperina i davantal. (bis)

Els minyons mengen castanyes,
pa torrat i panellets
quan arribin a la plaça
els cauran els calçotets. (bis)

La serenata

La granoteta verda
s’ha llançat al fons del llac,
n’ha tret una guitarra
i ha cantat el seu rac-rac!
Com que es sent de lluny,
els ocells ha despertat,
i ara sonen junts el piu-piu
i els rac-rac-rac!

De dalt de tot de l’arbre
l’esquirol els ha escoltat
i tot movent la cua
el timbal ha repicat.
I així tot el bosc
ressonava alegrement,
només l’aligot
no volia estar content.

La bella serenata
ha durat tot el matí,
però el sol fort del migdia
del concert ha estat la fi,
i demà de nou,
quan la nit s’acabarà,
amb gran enrenou
el concert començarà.

El cervató

Des de casa un cervató,
mirava pel finestró;
va veure passar un conill
fugint del perill.

Cérvol, cérvol, cervató,
obre’m que ve un caçador!
El caçador va passar
i ho van celebrar.

Varen fer festa major,
menjant tot el bo i millor;
el caçador, enfadat,
ja havia marxat.

Cérvol, cérvol, cervató,
adéu que ja no tinc por!
Conillet queda’t aquí
i viuràs amb mi.

La mosqueta

La mosqueta ha fet un bot
i ha caigut d’esquena.
Una pota s’ha trencat,
Déu meu, quina pena!

El cargol que és bon doctor,
li ha vist la poteta;
diu que haurà de descansar
en un llit d’herbeta.

Moltes mosques li han portat
tortells i coqueta,
que els fa pena veure al llit
la seva amigueta.

Entremig dels requisits
li han dut medecines,
i la mosca ha caminat
sense fer tentines.

El pobre Carnestoltes

El pobre Carnestoltes
és un home divertit,
ens escura les butxaques
i ens fa anar contents al llit.

No ploreu tant!
No ploreu, no;
que ell tornarà
i nosaltres, no.

El pobre Carnestoltes
el deixaran ben rostit,
fins un altre any quan arribi
tornarà ben eixerit.

No ploreu tant!
No ploreu, no;
que ell tornarà
i nosaltres, no.

La pastoreta

Què li donarem a la pastoreta?
Què li donarem per anar a ballar?
Jo li donaria una caputxeta
i a la muntanyeta la faria anar.

A la muntanyeta no hi neva ni hi plou
i a la terra plana tot el vent ho mou.
Sota l’ombret, l’ombret, l’ombrí,
flors i violes i romaní.