– Bon dia, nostre pare!
Bon dia, nostre rei!
Pagueu-nos la soldada,
perquè és de dreta llei.
– Bon dia, fills, bon dia,
digueu-me d’on veniu.
– Venim de Barcelona,
bon pare, aquí ens teniu.
– Quin és el vostre ofici,
m’hauríeu d’explicar.
– El nostre ofici, pare,
mireu-lo com se fa.
Lireta lirondaina,
lireta lirondí.
Aquell que té un ofici,
de fam no pot morir.
Tot de cop per la finestra
ha entrat entremaliat,
un titella groc i verd,
tot trempat m’ha saludat.
Fent xim, xim, fent cloc, cloc,
ha entrat el titella;
fent xim, xim, fent cloc, cloc,
el titella groc.
Capgirell damunt la taula
giravolt per sobre el llit,
a l’armari s’ha ficat,
ai! mireu ja n’ha sortit.
Fent xim, xim, fent cloc, cloc,
ha entrat el titella;
fent xim, xim, fent cloc, cloc,
el titella groc.
De puntetes sense fressa
ha vingut ben a prop meu,
m’ha deixat el seu secret
i després m’ha fet adéu!
Fent xim, xim, fent cloc, cloc,
ha entrat el titella;
fent xim, xim, fent cloc, cloc,
el titella groc.
