Per damunt la neu,
lleuger dalt d’un trineu,
pels camps corro rabent,
alegre i somrient;
fent dringar els cascavells,
com argentins joiells,
res bo no trobareu
com viatjar dalt d’un trineu.

Ding, dang, dong!
Ding, dang, dong!
Dringueu sens parar,
i en la nit d’aquest Nadal
correrem tots al portal. [bis]

Tot cobert de neu,
llevat del nostre cor,
per això tots junts cantem
la cançó del trineu,
i voli la il·lusió
amb aquesta cançó
i així de molt bon grat
s’afermi la nostra amistat.

Ding, dang, dong!
Ding, dang, dong!
Dringueu sens parar,
i en la nit d’aquest Nadal
correrem tots al portal. [bis]

El vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum!
El vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum!
Ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet!
Fill de la Verge Maria,
n’és nat en una establia,
fum, fum, fum!

Allí dalt de la muntanya,
fum, fum, fum!
Allí dalt de la muntanya,
fum, fum, fum!
Si n’hi ha dos pastorets
abrigadets, abrigadets,
amb la pell i la samarra,
menjant ous i botifarra,
fum, fum, fum!

Qui en dirà més gran mentida?
Fum, fum, fum!
Qui en dirà més gran mentida?
Fum, fum, fum!
Ja respon el majoral
el gran tabal, el gran tabal:
– Jo faré deu mil camades
amb un salt totes plegades.
Fum, fum, fum!