L’edifici gòtic es presenta com una conjunció d’una nova idea de temple cristià i d’un important ventall d’innovacions estructurals.
Origen del gòtic à catedral i marc urbà
CISTER: Claustre del monestir de Poblet.
La catedral esdevé el símbol per excel·lència del temple cristià i la manifestació més acurada de l’esperit del gòtic. L’aparició de les primeres catedrals gòtiques està relacionada amb l’auge de la ciutat.
A més, l’edificació de la catedral afavoreix el desenvolupament tècnica i científica i actua com a motor de l’economia.
Interior de l’abadia de Saint Dennis
Però no hem d’oblidar que la catedral és, més enllà de qualsevol altre consideració, un edifici de culte cristià que té els seus orígens en una renovació dels pensament cristià i de la concepció del temple en la que juguen un paper fonamental Sant Bernat de Clairvaux impulsor de la reforma del Cister i l’abat Sûger de l’abadia de Saint Dennis.
Sant Bernat va criticar l’exuberància ornamental dels monestirs romànics i va propugnar una més gran preocupació per la funcionalitat dels edificis monàstics, però considerava que les catedrals havien de ser ornades i esplèndides per estimular la devoció popular.
L’abat Suger amb el suport dels reis Capets va començar la renovació de l’abadia de Saint Dennis, símbol de la monarquia franca. La seva església és considerada la primera obra gòtica.
Elements constructius i formals
Definit a les catedrals franceses de finals del S. XIII i principi del S. XIV: Laon, Chartres, Paris, Amiens.
La planta és de tipus basilical de tres o cinc naus, amb la central més ampla i de major alçada. Les mides de l’edifici, tant pel que fa a la planta com a l’alçat, responen a un complex sistema de proporcions geomètriques calculat prenent com a base una figura regular, generalment, el quadrat.
PLANTA: Tres parts: capçalera, transsepte i naus. La capçalera presenta una girola o deambulatori que amb freqüència és doble i capelles radials. El creuer tendeix a ser molt simple, però curt i poc sortint en relació a l’amplada de les naus; queda realçat, però per l’altura. S’ha de remarcar un major desenvolupament de la capçalera i del creuer en relació amb les proporcions del Romànic.
Utilització sistemàtica de l’arc apuntat (ogival) i de la volta de creueria (en les seves variants: simple, sexpartita, de tercelets, de ventall) que permet articular l’espai a base de trams iguals cadascun dels quals correspon a una volta i, en concentrar el pes en els quatre vèrtex de cada tram, dur a terme un original sistema de suports à els grans pilars interiors reben els nervis de la volta, i a l’exterior l’estructura es reforça mitjançant els arcbotants (arcs botellers) que transmeten el pes als contraforts exteriors rematats per pinacles.
Aquesta distribució de les càrregues permet alliberar el murs de la funció de suport, de forma que perden el seu aspecte massís i es converteixen en un espai obert à distribució dels paraments interiors en tres o quatre nivells: CATEDRAL DE LAON (1160):
arcades- galeria alta o tribuna
- trifori
- claristori (finestrals)
Posteriorment a les catedrals del gòtic clàssic el trifori desapareix i els finestrals guanyen importància i articulació en tres nivells:
- arcades
- galeria
- finestrals
Finalment en obres tardanes com la catedral de Toledo s’elimina també la galeria o tribuna per a donar encara més espai als finestrals.
Les proporcions interiors primen l’altura respecte l’amplada i donen un notable sentir ascensional als espais interiors de l’arquitectura gòtica.
L’articulació del mur exterior es basa en la successió rítmica dels elements estructurals: els arcbotants transmeten a l’exterior el sistema modular dels trams de volta. A més el sentit vertical queda marcat per les dues torres de la façana occidental i la del creuer, sovint rematades per fletxes.
La façana occidental reflecteix l’organització interna amb una divisió en els carrers verticals que correspon a les naus. També divisió horitzontal en tres o quatre pisos. Sensació de verticalitat remarcada per pinacles i gablets, així com per les torres laterals, mentre que l’espai central queda dominat per la rosana.
Elements decoratius: traceria, arqueria i gablets, així com l’escultura i els vitralls.
La desaparició del mur massís permet l’aparició de grans obertures cobertes per vitralls à joc de llum que simbolitza la llum de Déu.
Simbologia de la catedral
En el pensament medieval de la realitat material no interessa per si mateixa, sinó com a símbol. La catedral és una imatge del regne de Déu sobre la terra, una imatge del cel.
Referents: Temple de Salomó (arquetip de l’edifici perfecte), descripció del profeta Ezequiel sobre el temple celestial i la visió de Sant Joan sobre la Jerusalem Celestial al Apocalipsi.
La novetat és la forma de plasmar-ho.
Arquitectura civil
Llotja de Mallorca
Les formes i solucions del Gòtic es generalitzen en edificis de tota mena.
Edificis més característics à palau o residències senyorials. El castell va perdent la seva finalitat defensiva i esdevé residència sumptuosa de l’alta noblesa. El palau urbà presenta tipologies diverses.
A les ciutats flamenques, a les del Nord d’Itàlia i a les del llevant espanyol (zones de gran auge comercial i gran desenvolupament urbà) són importants els edificis destinats a seu de les institucions comunals i als governs municipals. Cal destacar les llotges comercials on a més de les transaccions comercials, es duien a terme esdeveniments públics.
També destaquen els col·legis universitaris i els recintes emmurallats.
Evolució de l’arquitectura gòtic
Arquitectura gòtica a Catalunya
La introducció de les formes gòtiques a Catalunya està molt relacionada amb la implantació de l’orde del Cister. A partir de la segona meitat del S. XII els monestirs cistercens com el de Poblet jugaren un important paper en la repoblació de la Catalunya Nova.
La conquesta dels territoris meridionals als musulmans va comportar la restauració de les seus episcopals i la conseqüent construcció de les catedrals de Tarragona, Lleida, València i Ciutat de Mallorca que són cobertes amb volta de creueria.
El S. XIV és el gran segle de l’arquitectura gòtica catalana à arreu del Principat es comença la construcció de nombrosos edificis religiosos i civils i la substitució d’altres d’època. I és en aquest moment que es manifesta la seva originalitat. Les catedrals i esglésies construïdes en aquest moment denoten una mateixa preocupació à la creació d’un espai unitari, diàfan, amb el mínim de separacions visuals que compartimentin la planta del edifici; s’arriba així a la planta de saló de nau única o de tres naus d’alçada molt semblant i suports molt estrets a les arcades de separació.
La Catedral de Barcelona va ser la primera que mostra aquesta preocupació, però es l’església de Santa Maria del Mar l’exemple més perfecte d’aquest Gòtic català.
També característic es el campanar octogonal.
El tipus de nau única i el campanar octogonal van perdurar en la tradició catalana durant molt de temps. El gran èxit de la planta de saló es deu a la seva funcionalitat à esglésies espaioses, aptes per a acollir multituds però que oferien també petites capelles per a la devoció de les cofradies i a sepulcres per a les grans famílies nobles i burgeses.
Saló de Tinell
S. XV: Gran desplegament de l’arquitectura civil, lligat al desenvolupament urbà. La consolidació de la monarquia porta a la construcció de palaus reials com el Palau Reial Major de Barcelona: Saló del Tinell (1359) amb sostre de fusta sostingut per arcs de diafragma: Sala de reunions del Consell de Cent (Casa de la Vila).
Mateixa solució a la Llotja de Mar i a les Drassanes.
Les llotges de Ciutat de Mallorca i València presenten voltes de creuria.
Arquetip del palau urbà à Palau de La Generalitat. Les dependències es distribueixen al voltant d’un pati interior amb arcs apuntats sobre columnes al pis superior i escala afegida a u dels costats del pati.
Castell de Bellver
Construccions militars: importants durant els S. XIV i XV a causa del clima d’inseguretat. Les ciutats estaven emmurallades.
En quan als castells, destaca el Castell de Bellver (Mallorca): residència reial construïda en temps de Jaume II i organitzada entorn d’un pati circular.
