ART GÒTIC: CONSIDERACIONS PRÈVIES

Significació del terme gòtic

Nom pejoratiu que els teòrics renaixentistes com Vasari donen a l’arquitectura medieval. Consideren que els gots van acabar amb l’art clàssic.

Al segle XIX el Romanticisme alemany reivindicà la cultura gòtica com quelcom propi i base d’una cultura nacional.

A partir de 1820 es diferencia entre un primer art medieval, el Romànic i d’altre de posterior, el Gòtic.

Actualment denominem gòtic a l’art de la Baixa Edat Mitjana. Amb unes característiques estilístiques comunes però diversitat en la seva extensió cronològica al llarg de quatre segles i territorial, ja que es dona a tota l’Europa Occidental.

Límits geogràfics i cronologia

Apareix a l’Ile de France (regió de Paris), es difon per tot  Europa occidental i és assimilat i adaptat a cada indret.

Els límits cronològics es situen entre l’últim terç del segle XII i finals del segle XV, però així com a Itàlia al segle XV comença de Renaixement és freqüent trobar obres gòtiques tardanes fins ben  entrat el S. XVI.

Periodització

És diferent depèn de l’indret però simplificant molt:

• PROTOGÒTIC: A la primera meitat del segle XII es construeixen les primeres catedrals a l’àrea de l’Ile de France. A Catalunya, durant aquest periode, assistim a l’expansió del Cister i construcció de grans monestirs amb novetats arquitectòniques.
• GÒTIC CLASSIC: Durant els segles XIII i S. XIV el gòtic francès s’exten per tot el continent. Trobem  variacions regionals com el gòtic meridionals.
• GÒTIC TARDÀ: Es donà cap al segle XV i, en diferents zones, bona part del segle XVI. Rep diferents denominacions.

Canvis socials i polítics

• Expansió urbana : El segle XII és un període de creixement demogràfic, renovació agrícola, revitalització del comerç, aparició de noves ciutats i creixement important de les ja existents. Expansió només interna sinó també externa amb les Croades i l’expansió dels regnes hispànics.
• Enfortiment del poder reial: s’afirma enfront de les tendències feudals especialment a França on el procés de consolidació de la monarquia va estretament lligat a l’esplendor de l’Abadia de Saint Dennis i als inicis del Gòtic.
• Aparició burgesia: Creixement de les ciutats i desenvolupament de les activitats mercantils i artesanes, Aquesta classe social cada vegada més enfortida controlarà el govern municipal.
• Les escoles catedralícies i posteriorment les UNIVERSITATS esdevenen centres fonamentals d’activitat intel·lectual.
• La PESTA NEGRA de 1348 provoca una greu crisi demogràfica que frena l’impuls econòmic i intel·lectual. Amés greus crisis polítiques i religioses com la Guerra dels Cent Anys o el trasllat del Papa a Avinyó, punt culminant del Cisma d’Occident.

Canvis a l’Església: Ordes Mendicants

Importància de l’Església en quan a l’art i la cultura. Influencia enorme en una Europa cristianitzada malgrat les freqüents dissensions que culminen en el Cisma d’Occident (1378-1417): dos papes, un a Roma i un a Avinyó (en algun moment fins i tot tres). També aparició d’heretgies com la càtara.

Durant el segle XIII fan aparició dos noves ordes mendicants:
• Franciscans: Sant Francesc d’Asis.
• Dominicans: Sant Domènec de Guzmán.

Posició de l’artista en el món gòtic

Inclosos en el grup de les arts mecàniques per sota de les arts liberals o dels pensament. L’auge dels oficis artesans a les ciutats va imposant un canvi en aquesta concepció però agrupats en gremis encara tindran un status baix.

Els arquitectes gaudien d’una major consideració perquè la seva feina suposava una activitat intel·lectual mentre que pintors i escultors eren apreciats per la seva  habilitat en reproduir models però no per la seva creativitat.

A Itàlia i Flandes la situació dels artistes era diferent: persones respectades:  Duccio i Giotto.

L’Església continua sent el principal client però les classes benestants cada vegada estan més interessades. A més a les ciutats caldrà resoldre les necessitats socials: arquitectura civil.