PANTOCRATOR

(Del grec panto-krator: totpoderòs)
Qualificatiu de Déu omnipotent. Els antics grecs anomenaren Zeus així, mentre el grecs cristians ho feren amb Jesucrist resucitat i triomfant.

El Pantocrator o Maiestas Domini és un tema d’origen bizantí molt freqüent en l’art romànic que deriva de l’Apocalipsi de Sant Joan.

El model més freqüent representa Crist a dins d’una mandorla (marc ametllat), madur i amb barba, entronitzat,  en actitud de beneir amb la mà dreta mentre sostè amb l’esquerra els Evangelis  i rodejat pels símbols dels quatre evangelistes o Tetramorfs. Sovint està flanquejat per la Mare de Déu i Sant Joan Evangelista, seguin l’esquema de la dèisi.

Segons la interpretració cristiana, el Tetramorfs simbolitza els quatre aspectes de la naturalesa de Crist – home (o àngel, Sant Mateu), l’encarnació; bou (Sant Lluc), la crucifixió; lleó (Sant Marc), la resurrecció i àliga (Sant Joan), l’ascensió- mentre que per a altres simbolitza la visió de l’Evangeli des de quatre punts de vista que ha revaloritzat aspectes diferents de Jesucrist.

Aquest article s'ha publicat dins de 2on ESO, Història de l'art, Iconografia i etiquetat amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *