EL MUR ARQUITECTÒNIC

Els murs son les superfícies verticals que limiten o divideixen l’espai arquitectònic; la seva funció principal es de tancament, però es freqüent que facin també funció de suport de l’estructura de les cobertes.

Cadascuna de les dues superfícies, interior i exterior, d’un mur es diu parament del mur, i el seu aspecte final depèn del tipus i disposició del material amb què està construït (l’aparell), de l’articulació o forma de combinar els diferents elements arquitectònics presents (obertures, motllures, ares, columnes) i, en el seu cas, del revestiment (pintura, etc.).

Segons la forma i la disposició dels materials, els murs poden ser de diferents tipus:

Isòdom: aparell de carreus regulars que deixa visible la cara llarga. Es diu pseudoisòdom quan alternen filades de carreus de diferent mida.

De través, quan els carreus o maons es disposen deixant visible la cara curta.

L’aparell diatònic, l’anglès i el roma, son diferents formes de combinar la disposició deis carreus de llarg i de través.

L’aparell d’espiga o d’espina de peix i l’aparell reticular son formes de disposar els materials sense formar filades paral·leles al terra.

Mur ciclopi es el que està format per grans blocs irregulars de pedra.

Mur de maçoneria, quan el material de construcció son pedres petites i irregulars unides per un material aglutinant (fang, morter, ciment). Quan només s’utilitza la pedra, el maó o la fusta per consolidar un mur fet de calç i sorra pastades amb palla i aigua es parla de tapiada o mur de tapia.

pdf001


Aquest article s'ha publicat dins de Història de l'art i etiquetat amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *