(Del grec panto-krator: totpoderòs)
Qualificatiu de Déu omnipotent. Els antics grecs anomenaren Zeus així, mentre el grecs cristians ho feren amb Jesucrist resucitat i triomfant.
El Pantocrator o Maiestas Domini és un tema d’origen bizantí molt freqüent en l’art romànic que deriva de l’Apocalipsi de Sant Joan.
El model més freqüent representa Crist a dins d’una mandorla (marc ametllat), madur i amb barba, entronitzat, en actitud de beneir amb la mà dreta mentre sostè amb l’esquerra els Evangelis i rodejat pels símbols dels quatre evangelistes o Tetramorfs. Sovint està flanquejat per la Mare de Déu i Sant Joan Evangelista, seguin l’esquema de la dèisi.
Segons la interpretració cristiana, el Tetramorfs simbolitza els quatre aspectes de la naturalesa de Crist – home (o àngel, Sant Mateu), l’encarnació; bou (Sant Lluc), la crucifixió; lleó (Sant Marc), la resurrecció i àliga (Sant Joan), l’ascensió- mentre que per a altres simbolitza la visió de l’Evangeli des de quatre punts de vista que ha revaloritzat aspectes diferents de Jesucrist.