L’art té un espai definit? És possible un museu Open Air?
Filosofia de la música: la forma mòbil del temps
La reflexió filosòfica es va dedicar a l’anàlisi de l’expressió music
al en tots els temps i a través dels grans autors. Des de Pitàgores fins a Plató, des de Nietzsche fins a Adorno trobem estudis, perspectives, interpretacions que posen la música al primer lloc entre les formes artístiques. Plató deia que “el temps és la imatge mòbil de l’eternitat” i Sant Agustí considerava la música com a la forma sensible del temps. Música i temps: podem partit del supòsit que la naturalesa de la música rau en la seva capacitat efectiva de forjar formes genuïnes de temps a través de la seva arquitectura rítmica. Una arquitectura que té un arrel físic emocional al nostre metrónom natural que són els batecs del nostre cor.
D’aquí la idea per un projecte: comparar diversos gèneres musicals a partir de ritmes comuns. El ritme com a eina, perspectiva i criteri per identificar l’arrel de formes expressives diverses.
https://drive.google.com/file/d/1eNpbeLpmAHuPVmGgiEY8yVcelIived9N/view?usp=sharing
That’s Art! Perdoneu, però algú ho havia de dir!
Vivim envoltats d’art. Els quadres, la música, els llibres, les pel·lícules, els grafits, els vídeos musicals, tot això són expressions artístiques. N’hi ha un munt! L’art és un fet tan quotidià per a nosaltres que de vegades ni ens adonem que és art.
Tot i així estem acostumats a reconèixer la “dignitat” artística només a obres normatives definides per la crítica i acceptades per a tothom com a obres mestres, sovint delimitant-ne el valor expressiu a llocs determinats com a museus, galeries, arquitectures monumentals o en circumstàncies objectives com a concerts, espectacles públics, teatre, cinemes. Hi ha un espai definit per a l’art? Tot el que no té lloc dins d’aquests contextos definits no és art? Quin són els criteris i qui els estableix?
El context d’aquest projecte proposa una reflexió sobre el concepte d’art a partir de l’actualitat, implicant la reflexió racional i les implicacions emocionals per activar una visió crítica i més profunda sobre l’expressió artística a través de diferents perspectives filosòfiques.
El llenguatge, els símbols, els missatges que mitjançant l’art interpreten i transfiguren la realitat no poden prescindir de l’evolució tecnològica, del context social i històric i ens duen a qüestionar el sentit de l’art com quelcom que forma part de les nostres vides i que és matèria viva en contínua transformació.
Sapere Aude: sobre la publicació en entorns digitals
Compartir materials, col·laborar en la planificació i la realització d’un producte final, sona quasi més com a una aptitud empresarial, que com a alguna cosa que té a veure amb l’ensenyament, o almenys, millor dit al passat, sonava.
De fet la realització d’un producte, sigui físic o conceptual, preveu coneixements bàsics, desenvolupament de nous continguts amb investigació i recerca i la seva aplicació amb èxit, on el producte és l’objectiu i el resultat d’un aprenentatge significatiu, la valoració del qual té a veure amb la seva funcionalitat efectiva.
La cultura del treball de grup ja no és una feina puntual per enriquir algun element de contingut tradicional present en els manuals, sinó que és ja una activitat constructiva del coneixement que en molts casos genera “nous manuals”, seqüències pautades que impliquen i aporten continguts, els ordenen amb una finalitat, es concretitzen en un producte final, una mena de realitat augmentada, els eixos de la qual son habilitats, capacitats, didàcticament parlant, competències.
La publicació en entorns digitals, amb les eines de les quals disposem, facilita i orienta des del començament la realització d’aquests projectes. Aquestes eines no només coicideixen, sinó que incideixen directament amb un gir copernicà del concepte de treball de grup i, més pròpiament, del mateix concepte de fer classe.
La col·laboració entre iguals s’ha fet necessària per dur a terme la feina, en què els continguts són generats pels mateixos alumnes i on el professor coordina, corregeix, gestiona el funcionament. Al darrere evidentment hi ha una gran feina prèvia d’elaboració del projecte, de les pautes, dels objectius, dels passos a seguir, dels criteris d’avaluació. Una feina, aquesta, més transversal amb el professorat, replicant el model cooperatiu i col·laboratiu de treball d’equip on compartir i confrontar-se.
Ja no es tracta de compartir un document en la seva edició amb el Google Drive, planificar i revisar les fases amb el Google Sheets, veure com tots poden aportar al mateix temps idees i continguts amb un Prezi, seguir l’evolució del procés creatiu i de treball amb el mur virtual Padlet al qual enllaçar el producte final, sinó que es convida a atrevir-se a una publicació més sofisticada, amb una implicació directa a la visibilitat i interacció, des d’un Site a un Blog, fins a la creació d’una pàgina Web. Tots són exemples que demostren que no es tracta només de retòrica didàctica sinó de fets consolidats.
S’alliberen forces i interessos nous que donen vida a resultats a vegades sorprenents i que ens porten a replantejar-nos la manera de fer classe i les aspectatives que en tenim habitualment.
Trencar algunes barreres tradicionals i consolidades al voltant d’una font d’informació frontal i centralitzada no significa rebutjar un model considerant-lo obsolet, sinò més aviat actualitzar-lo obrint el concepte d’aprenentatge més allà dels marges formatius de l’insititut, cap a la realitat com una mena de formació continuada on l’avaluació sigui element de la vida mateixa.
Un objectiu que sona encara agosarat i que la realtitat i el prestigi que envolta el sistema educatiu contradiuen. La rapidesa amb la qual la tecnologia pensada per a la metodologia està creixent, em fa pensar que hi ha molts marges i que en primer lloc, abans d’esperar un canvi de direcció del reconeixement social i polític de l’educació, ens hem de seguir formant i participar al canvi des de baix, per a incidir activament en les noves perspectives. Atrevim-nos a aprendre!
La filosofia a través de l’art
Benvingut/da a XTECBlocs. Aquest és el teu primer article. Edita’l o esborra’l i comença a fer ús del bloc!