La reflexió filosòfica es va dedicar a l’anàlisi de l’expressió music
al en tots els temps i a través dels grans autors. Des de Pitàgores fins a Plató, des de Nietzsche fins a Adorno trobem estudis, perspectives, interpretacions que posen la música al primer lloc entre les formes artístiques. Plató deia que “el temps és la imatge mòbil de l’eternitat” i Sant Agustí considerava la música com a la forma sensible del temps. Música i temps: podem partit del supòsit que la naturalesa de la música rau en la seva capacitat efectiva de forjar formes genuïnes de temps a través de la seva arquitectura rítmica. Una arquitectura que té un arrel físic emocional al nostre metrónom natural que són els batecs del nostre cor.
D’aquí la idea per un projecte: comparar diversos gèneres musicals a partir de ritmes comuns. El ritme com a eina, perspectiva i criteri per identificar l’arrel de formes expressives diverses.
https://drive.google.com/file/d/1eNpbeLpmAHuPVmGgiEY8yVcelIived9N/view?usp=sharing