Nietzsche, a Sobre veritat i mentida en sentit extramoral, 1ª, diu:
“Què és la veritat? Un exèrcit mòbil de metàfores, metonímies, antropomorfismes; en resum, un conjunt de relacions humanes poèticament i retòricament augmentades, transmeses i embellides i que, després d’haver estat usades durant molt de temps, a un poble li semblen fixes, canòniques i vinculants: les veritats són il·lu
sions que hem oblidat que ho són, metàfores que han esdevingut desgastades i sense força sensible, monedes que han perdut la imatge i que ara només compten com a metall, però ja no com a monedes.” La reflexió sobre l’art obre una visió del món, del coneixement, de la veritat a través de diversos llenguatges i proposa una investigació dels seus fonaments i dels seus límits.