A vista d’ocell

Palmira Brescó, de la masia Vilalta de Florejacs, ens explica un viatge amb avioneta que va fer fa alguns anys.

Fa un temps vaig fer un viatge molt especial, una bonica experiència que recordaré sempre i que em ve de gust compartir. Em van regalar un recorregut amb avioneta sota el cel de la Segarra, la Noguera i el Pla d’Urgell.

Era el dia 10 de desembre de 2010. Aquell matí havia d’anar de Barcelona a Cervera per comprovar si per aquell indret el dia era clar, assolellat i net de la boira lleidatana tan habitual als hiverns d’aquelles contrades. Havent comprovat que feia un dia esplèndid se li va comunicar al jove pilot, Jordi Balaguer, que havia de venir de Sabadell a Cervera, on seria el lloc per començar el recorregut.
Quan va arribar vaig pujar a l’avioneta i ens vam posar uns auriculars amb un micròfon a l’alçada de la boca per poder-nos comunicar durant el vol. Prèviament s’havia estudiat, més o menys, el recorregut que seria pels pobles on havia viscut i on tenia família, amics…

Primer de tot vam volar sobre les Oluges on hi tenia el meu germà Camilo i la seva família. D’allí resseguírem els entranyables poblets de la Segarra, alguns amb castells molt ben conservats. Guissona, Palou, Canet, les Sitges, Masdenporta, el cementiri, on vaig veure perfectament el nínxol del meu espòs just a l’entrar, Florejacs… Aquí el pilot em va regalar unes quantes voltes a molt baixa altura, arran del campanar. La part alta del poble, amb el castell, l’església i els carrers estrets i empedrats conserva encara el seu origen medieval i es veu perfectament des de l’aire. Ningú pels carrers, un parell de cotxes aparcats a la plaça… feia moltíssim fred i jo tampoc havia dit res a ningú perquè vaig pensar que, pel fet de ser el dia dels Innocents, ningú m’hauria cregut pensant que era una innocentada.
Prosseguírem el viatge cap a la masia Vilalta, un dels llocs més emotius del trajecte.

Aquells camins i carreranys que tant havia trepitjat, a peu, amb bicicleta o a cavall del ruc… Un cotxe s’atansava a la masia per la banda de Coscó. Al costat, la masia de Llorenç, amb el pou a baix el clot, la capelleta, l’alzinera grossa al costat de l’era…

A menys de mig quilòmetre ja començava la comarca de la Noguera: Reverter a dalt del turó, masia abandona d’anys, Masdenvall, el Pitxell, la Gavarra, amb la cabana de l’hort i la cabana de l’era… D’allí prosseguirem el camí cap a Coscó, Cabanabona, Ponts i la Baronia de Rialb. Un cop vam ser sobre el pantà de Rialb el pilot va baixar l’avioneta arran d’aigua per travessar-lo de punta a punta. Una meravella!

Des d’allí vàrem anar baixant seguint la carretera del port de Comiols que passa per Folquer, Anyà, Vall-llebrera i Alentorn on hi tenia la meva germana Maria, nebots, cosins i molts amics. Un parell d’homes baixaven pel carrer de l’església. Després de fer dues o tres voltes per damunt del poble vam marxar cap Artesa, amb el castell de Montsonís a la vora, Cubells, Montgai, Ivars d’Urgell i l’estany d’Ivars i Vila-sana.

Aquest estany, que va ser dessecat l’any 1952, ha estat recuperat darrerament i és alimentat per l’aigua del canal d’Urgell i posteriorment desguassa al riu Corb. Allà es va repetir allò de volar arran d’aigua. Els ànecs i altres aus d’aigua sortien, d’entre els joncs i canyissars, espantats pel soroll del motor.

Després de gaudir d’aquest fantàstic entorn vam enfilar cap a Castellnou de Seana, on tenia moltes ganes d’arribar-hi, perquè hi havia viscut catorze anys. Hi tinc la meva germana Nati, la seva família, i molts bons amics. Els havia comunicat el meu viatge i molts sabien que hi passaria. Va ser el Jordi qui s’adonà que una colla de canalla del poble m’estaven saludant des del poliesportiu. La vista no donava l’abast a veure-ho tot. Aquest seria el darrer poble visitat. El vol es va acabar al mateix lloc d’on havíem sortit, cap al migdia, dues hores després de l’inici.

Jo no vaig fer fotos durant el viatge però a internet he trobat aquestes, fetes per Jaume Moya, d’alguns dels llocs que vaig sobrevolar: