Lògica formal i lògica informal
View more presentations
Lògica formal i lògica informal
Leave a reply
Category Archives: Filosofia i ciutadania
Publicitat i consum
La publicitat és un fet cultural que marca i ha marcat més les nostres vides, ens la trobem arreu on mirem en cartells, televisió, internet, xarxes socials, ràdio, etc. És important més enllà del que condiciona la nostra vida materialment, pel fet que mostra un sistema de valors, sobretot els de la nostra societat consumista. Només intentant analitzar la publicitat ens adonarem de moltes coses que sempre pressuposem i ni ens n’adonem: els prejudicis.
Cliqueu aquí el seguit d’enllaços que us portaran a la informació, enquestes, preguntes que anirem fent a classe.
Llegeix amb atenció el text i contesta les qüestions següents:
Como Galbraith (1984) dice, citado por Cueto (1985), se trataba en definitiva de quitar al comprador el poder de decisión, para trasferirlo a la empresa, donde puede ser manipulado. Por paradójico que en un primer momento pueda parecer, en la sociedad de consumo, la iniciativa ya no pertenece al consumidor (…). Ahora es la propia empresa la que controla y produce los comportamientos de consumo, como si fueran otra mercancía más. Desde el momento en que el ciudadano está socialmente obligado a consumir para que la producción no se detenga y el horizonte del planteamiento económico del consumidor es toda su vida y no una etapa de la misma, se ha aceptado como hecho incontrovertido en todas las sociedades industriales que el crecimiento y expansión de la economía depende de la inversión en consumo tanto como de la inversión en empresas. Lo que significa sencillamente, que el objetivo primordial del sistema reside en la fabricación en serie de nuevas necesidades o, lo que es lo mismo, en la creación y mantenimiento de consumidores.
1.-En quin moment es pot començar a parlar de societat de consum? Defineix el concepte.
2.-Quin és actualment l’objectiu bàsic de les empreses?
3.-Pensa en la nostra vida quotidiana i anomena alguns dels hàbits de consum més freqüents. Creus que responen a necessitats bàsiques?
4.-Intenta situar-te en una altra època (40, 200, 800, 2000 anys endarrere).
5.-Creus que els hàbits de consum eren els mateixos? Compara’ls.
6.-Creus que el tipus de consum que caracteritza les nostres vides és negatiu pel conjunt de la societat. I per l’individu? Per què? Quina funció té la publicitat en aquesta estructura social i econòmica?
Història, definició, tipus de publicitat:
Anàlisi d’un anunci:
Per fer l’anàlisi et pots ajudar d’aquestes preguntes:
– A qui va dirigit l’anunci? Com ho saps?
– Quin és l’argument de l’anunci?
– Queda clar el que vol vendre? en què?
– Quina forma té? és breu, llarg?
– Quin llenguatge usa? argot? gestos? paraules? imatges?
– Podríem considerar-lo un anunci de qualitat? és per a una època de l’any determinada?
S’haurà de fer una exposició a classe per analitzar el teu anunci i mostrar-lo als altres companys.
Ara fes l’enquesta un grup de persones diverses, per exemple, gent gran, joves, nens, homes, dones adults, etc.
Un cop feta l’enquesta fes els gràfics i enquestes pertinents per treure’n conclusions amb el teu grup classe.
Tot seguit us mostro tres enllaços on es parla de publicitat subliminal. Creus que influeix? Com?
L’obsolescència programada
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=XDOLcvuX6XA&feature=player_embedded#![/youtube]
Què en penseu del vídeo? Us ha agradat? Podem fer alguna cosa per canviar-ho?
Cosmos: Del mito al logos
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Y5s5JQpgJyg[/youtube]
Babel
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/RCm691RjJGw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Un cop hem vist la pel·lícula, respon les següents preguntes:
1.-Descriu els escenaris de la pel·lícula. En quins llocs passen les històries? Per què creus que el director ha triat aquests llocs?
2.-Quines religions hi apareixen? Per què creus que l’autor hi fa sortir aquestes?
3.- Investiga sobre el mite de la Torre de Babel. Per què creus que l’autor anomena així la pel·lícula?
4.-Quins creus que són els temes de la pel·lícula? Per què?
5.-T’ha agradat la pel·lícula? Per què?
Matrix i el mite de la Caverna de Plató
De “La pesadilla de Darwin”
Curiós món el nostre, teixit frec a frec de relacions globals que esdevenen localment perjudicials sempre pels mateixos. El documental “La pesadilla de Darwin” ens mostra com la hipocresia europea fa negoci amb la misèria dels tanzanesos. Al llac Victòria, curiosament algú hi va llençar perques. Aquest animal s’ha menjat tota la fauna i flora que hi havia. El negoci muntat al voltant d’aquest peix és exasperant. Pilots russos descarreguen armes a països africans maleïts per les guerres internes, llavors s’emporten el filet de perca tan ben aprofitat per nosaltres. Els governants i empresaris de Tanzània diuen que és treball pels nadius. A quin preu? Els pescadors, la majoria malalts de SIDA tenen nens malalts. Les seves dones, quan ells moren, només tenen l’opció de dedicar-se a la prostitució al voltant del llac. Novament més infecció per si algú no ho estava. Els nens del carrer, conscients que ho són, només tenen la opció de sobreviure esnifant cola per no veure segurament el seu cos que està en joc en el negoci sexual. Al principi de la pel·lícula surt una prostituta, Lisa, canta al seu país; ja no sortirà més, mor a ganivetades a mans del seu client “australià” per 10 dòlars la nit. El vigilant de l’Institut de recerca marina, no té por de res i diu que en té prou per viure amb el que li paguen. El seu antecessor fou mort, però de què ha de tenir por? No té res, per tant, no té res a perdre. El seu fill vol ser pilot i ell somnia que un dia ho serà, potser encara no se n’ha adonat que viu al Tercer Món i que hi ha gent a qui li està vedada aquesta possibilitat només pel fet de néixer a un lloc determinat. El pastor diu que cada dos mesos enterra unes 60 persones al seu petit poblat. Moren de SIDA, lacra que creu inevitable ja que segons ell, les dones es veuen forçades a practicar la prostitució. El preservatiu diu, segurament no saben què és perquè són analfabets però ell no els hi pot dir perquè va en contra la llei de Déu. Casualment, la misèria econòmica va unida a misèria cultural. Mentre es diu que una gran fam asola Tanzània perquè no plou i hi ha sequera, els avions russos exporten tones de filet de perca cap a Europa. I és que ja sabem que els països més rics en recursos naturals no són els més rics econòmicament, segurament se’n beneficia un altre. Davant la fam, Europa envia ajuda humanitària i en altres avions, armes per tal que es distreguin i no fos cas que perdessim aquest negoci. Espanya és un dels principals països manufacturers de mines antipersona. Per suposat, tirarem endavant fent veure que no passa res i pobres els d’Àfrica que no tenen res o què s’han cregut de venir si ja som prous i no n’hi ha per tots.
La pesadilla de Darwin
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ZeIVCzGykB8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Aquí teniu el trailer de “La pesadilla de Darwin”, documental relacionat amb el tema que hem tractat: L’evolució biològica i cultural. També podeu llegir l’article de la dreta, el qual ens parla d’aquest film. Envieu els vostres comentaris i articles aquí. Què us ha semblat el documental? Què podríem fer per canviar una mica les coses?