Estem a punt de començar del classes del 2008-09

plorHola a tots, i a totes!

Tots els docents estem donant els últims tocs a les programacions, papers, idees… per al començar el dia 15. Espero que vosaltres – benvolguts alumnes – també us hi esteu preparant.

No vull que ningú s’ho prengui tan malament com aquest senyor: quina manera de desconsolar-se i desconsolar-nos… Total: les vacances, eren un rotllo, ja, no?

On s’està bé és a l’IES!!! A més, aquesta any fem 10 anyets i ho hem de celebrar com cal. Les idees les podeu posar al grup de l’IES Illa de Rodes al Facebook (enregistrar-s’hi és lliure, fàcil i segur).

Aviat penjaré les dades de les meves assignatures al lateral esquerra, allà on diu “Per als meus alumnes actuals“.

Si teniu alguna idea que aportar a la frase: “les vacances ara, ja estaven sent un rotllo i un pal”, ho podeu fer aquí sota, en l’apartat de “comentaris”.

Per cer, intentarem participar a la Mostra de fotografia filosòfica. Més indicacions aquí. La clau per enviar fotos és: idr-filo@hotmail.com i la paraula de pas “filosofia”.

He descobert un nou món cultural: el del vi

rioja-1El dijous 21 vaig fer una excursió que semblava que havia de ser “normaleta”, però va acabar sent extraordinària. Els que em coneixeu personalment us en riureu de mi, ho sé!, però…

Vaig visitar Logroño – tal cual ! – i em va agradar força (la catedral, el riu Ebre… i sobretot uns pinxos amb vi negre que fan al carrer del Laurel). recomano el pinxo de xampinyons (el xampi) i el “cojonudo” (es diu així, què voleu que hi faci?).

I després vam estar a Briones i a Laguardia. Jo en sé poc poc de vins i del món que l’envolta (només sé que m’agraden i que algunes amplolles costen un ronyó). Per això em va entusiasmar visitar el Museo de la Cultura del Vino, que pertany a la Dinastía Vivanco, al costrat de Briones. No exagero ni una mica si us dic que val la pena: hi és tot, però enfocat des d’una perspectiva cultural (hi ha 2 Picassos, un piló de peces originals de tota mena…, sempre en relació amb el vi).

La noia que ens ho ensenyava era una Historiadora de l’Art i ho va fer bé. Hi vam estar 3 horetes però dóna ben bé per a tot un dia sencer.

Creieu-me, aneu-hi i… ja em direu! La foto és a un dels patis exteriors on hi tenen quesi 300 vinyes diferents. I.. a qui l’han dedicat…? A Dionís, el déu del vi (entre d’altres cosetes), qui és dibuixat de maneres ben variades però sempre amb raïms a la mà. Fins la propera…

Guggen… què? Un museu ben curiós, i una mica de cultureta!

bilbao1Hola! Ahir, dijous 7 d’agost vaig estar amb alguns amics al Museu Guggenheim, de Bilbao. No hi heu pas estat? Mireu: un consell abans d’arribar-hi: compreu l’entrada per Internet o a un caixer de la BBK de Biskaia, perquè hi ha unes cues de ca l’ample. És maco fer cua…: et pots fer fotos, socialitzes amb turistes…, però quan ja fa una horeta que hi ets comença a fer més pal.

És un edifici ben singular, que ja per ell mateix val la pena. A la web us podeu descarregar en quatre idiomes (de l’euskera al francès) l’explicació de tot el projecte. Us poso aquí unes expressions en anglès per a practicar una mica. Penseu que si no la Pili, l’Anna, en Valentín i la resta de l’equip d’anglès, us les faran passar magres l’any vinent: “The Guggenheim Museum Bilbao, designed by North American architect Frank O. Gehry, is a magnificent example of the most groundbreaking architecture to have come out of the 20th century. The building itself is an innovatively designed architectural landmark that creates a seductive backdrop for the exhibition of contemporary art”. Entesos?

Actualment, a més de la col·lecció permanent, hi ha una mostra retrospectiva de Juan Muñoz (punt de referència de la renovació de l’escultura contemporània internacional) i una altra que explora la influència del surrealisme en el món del disseny. Es titula “Cosas del surrealismo” i hi serà fins al 9 de setembre. Ta bé!

De la col·lecció permanent, us suggereixo especialment “La materia del tiempo“, la reflexió més completa de Richard Serra (res a veure amb mi) al voltant de la fisicitat de l’espai i la naturalesa de l’escultura. Més coses si punxeu aquí!! És impressionant i agradable.

Apart d’això, us suggereixo que hi aneu amb temps, hi passegeu , xafardegeu, doneu un cop d’ull la Llibreria, a la terrassa, als voltants. Si és que fins i tot els lavabos – al menys els d’homes! – són de disseny. Aquests dies hi havia obres just al davant: quedarà molt maco, però ara per ara és una mica incòmode tot plegat.

Vam dinar de pic-nic a un parc proper, que era molt tranquil i agradable: semblava anglès! I havent dinat, tornem-hi!

En fi, val la pena anar-hi. Per cert, un altre dia, si voleu, em podeu preguntar l’opinió sobre l’Expo de Saragossa 2008: vaig ser-hi fa uns dies i encara no m’he recuperat del tot.

L’estiu, i jo… l’estic aprofitant?

thinkingHola. Com anem? Hi heu pensat si l’estiu l’estem aprofitant?

Que com es fa? Sigueu al mar o a la muntanya o a la ciutat, podem pensar-hi un momentet.

Unes idees per a auto-analitzar-se una mica: a) he canviat d’aires (encara que sigui mentalment); b) ajudo a la família, als pares, a casa; c) faig activitats a l’aire lliure, esport per exemple, a una certa distància de l’ordinador i la TV?; d) dedico un parell d’horetes a llegir, estudiar o a alguna activitat intel·lectual?; e) tinc cura de les meves amigues i dels meus amics?; f) dormo les hores que cal (ni massa massa ni massa poc)?; i sobretot f) tinc un horari meu, un pla del que penso fer cada dia, i el segueixo sense “mandra”?

Total: que us vagi bé.

El divendres 1 me’n vaig a Navarra fins a finals de mes. Però seguim en contacte, eh? M’enduré fins i tot la webcam!!

Recomanem alguna pel·lícula…? Alguna que valgui la pena

Recomanar pel·lícules és molt perillós. Per això no ho faig gaire sovint. Però quan en veus una de bona, val la pena que la gent ho sàpiga. En anglès és “The Bucket List”, en castellà “Ahora o nunca”. És d’en Rob Reiner i va sortir als cinemes el 2007. Ja està en DVD.

Entre els actors, omplen la pantalla els grans Jack Nicholson i Morgan Freeman. La recomano a les persones que us pregunteu: què és la felicitat? Com es viu una bona vida? O “coses semblants”.

bucketDe què va? Doncs mireu: feia molt temps que un professor de filosofia d’en Carter Chambers, en el seu 1r any de carrera, els va suggerir als seus estudiants que escrivissin una “llista de desitjos”, un recull de totes les coses que volien fer, veure i experimentar en la vida, abans de morir. Però mentre aquest noi, aleshores jove, volia aclarir els seus somnis i plans privats, la realitat el va arrossegar: matrimoni, fills, un munt de responsabilitats i, finalment, un treball de mecànic de cotxes durant 46 anys. Va anar canviant la idea de què era una llista de desitjos i tot va quedar en un piló d’oportunitats perdudes i un exercici mental per passar l’estona mentre arreglava cotxes.

Mentrestant, el multimilionari Edward Cole (aquest és en Jack Nicholson a la pel·lícula) només pensava en fer diners i construir un imperi econòmic i ser ric, sense aturar-se a considerar quines podien ser les seves necessitats més profundes. Tan sols es centrava en adquirir més coses i en prendre sovint una tassa d’un cafè molt selecte.

La vida els dóna a ambdós un seriós cop d’atenció, un canvi inesperat: són dos malalts terminals a la mateixa habitació d’un hospital, un hospital – per cert – propietat de l’Edward. La cosa segueix i no l’explicaré tota…, però sí que us informo que és una comèdia – perquè sí que ho és – molt i molt dura, i valuosa. Mireu-la. Mireu-la i seguiu-la, amb calma. Val la pena.

Us assenyalo alguns temes: què tenen ambdós en comú?; com aconseguir que la vida de cadascú hagi valgut la pena?… No us podeu imaginar el que els passa. Van complint alguns i van afegint altres nous punts a la llista… i s’acaben fent amics. I la cosa avança (la malaltia terminal i el descobriment de què seria de nosaltres només pel fet de posar una data límit a la nostra vida).

Us agradarà, si no l’heu vista encara. Creieu-me també en això.

I vosaltres, què feu? Contem-nos-ho…

cases-onyarHola, gent jove. Què feu aquest estiu? Escriviu comentaris a aquest missatge, si voleu: només cal fer click aquí.

Per part meva, penso viure a la meravellosa Girona fins a finals de juliol. Després me’n vaig al nord de l’Estat espanyol: ja us en parlaré. Per cert, sol ser útil xatejar alguna vegada: demaneu-me que us accepti des d’aquí; jo sóc xserra@hotmail.com
De moment, puc dir que – a més dels articles que ja vaig difondre – n’han sortit un parell més (un sobre l’educació sexual i els adolescents i l’altre sobre la professionalitat dels mestres), apart de nombroses cartes, més “polítiques”. En fi… això m’agrada, ja ho sabeu.

Ara estic fent un curs intensiu d’anglès a l’EOI de Girona, amb altres col·legues simpatiquíssims. Treballem de valent. I també un curs contingut filosòfic amb el Prof. Josep-Maria Terricabras sobre: “Límits i virtuts dels valors tradicionals. La qüestió dels valors en el s. XXI: la professionalitat, la imatge personal i el benestar“.

See you soon…!

Ja hi som, a l’estiu: comencem a llegir?

Ja heu llegit algun llibre?: parleu-nos-en, si us plau!

Jo n’he acabat dos avui mateix, i us els recomano: per als del 1r Cicle de l’ESO (és a dir, els qui heu acabat 1r i 2n), el llibre de la Maria Carme Roca, Els llibres també s’equivoquen? (Casals), i per als del 2n Cicle de l’ESO (els que ja heu superat 3r o 4t), el de John Boyne, El noi del pijama de ratlles (Empúries).

Fins aviat. I cada dia, una horeta o – si podeu – més, de lectura tranquil·la, eh?

Sobre el segon llibre, el d’en Boyne, han escrit: “Silenci. Dolça crepitació de la darrera pàgina. Fi de la història. I els ulls inquiets que han devorat aquestes 203 pàgines no acaben de decidir si volien que s’acabés aquesta angoixa o és una pena abandonar, de nou, un conte més al prestatge.

En John Bayne ens presenta una novel·la apta per a tothom. Ell mateix no sap encaixar-li un gènere. En una entrevista va dir que li agradaria pensar que és una al·legoria, una faula literària que pot ser llegida per tots els públics”.

El noi del pijama de ratlles ens apropa a l’amistat que sorgeix entre en Bruno, fill d’un comandant nazi, i en Shmuel, el nen jueu. Una amistat separada per una tanca mal decorada amb filferros…”

El curs 2007-08 s’acaba i això està emocionant: una “pel·li”, alguns “articles” i un “Congressillo”

class1Seguim completant el bloc, sense pausa però tampoc esverats. Agraeixo els comentaris que em feu: els podeu escriure també aquí, al bloc.

Ara només tres cosetes: primera, la prestigiosa Palma d’Or del Festival de Cinema de Cannes 2008 ha estat atorgada a una pel·lícula francesa que tracta d’Instituts i d’educació: “Entre les murs”, de Laurent Cantet.

La sinopsi (encara no és a IMDB, però aviat sí, suposo!!!): “François és un jove professor de francès. Fa classes a primària, en un col·legi difícil. No dubta a encarar Esmeralda, Souleymane, Khoumba i a tota la resta en estimulants combats verbals, com si la llengua en si mateixa fos el que estigués en joc. Tanmateix, l’aprenentatge de la democràcia pot comportar autèntics riscos”. A veure quan la veig… Si algú en té referències, que avisi!!!

class2S’ha escrit que aquest fils de Cantet és “una nova ficció amb la vocació social i la textura documental característiques del seu cinema (Recursos humans, L’emploi du temps, Cap al sud)”. El mateix director diu que: “vol mostrar [l’educació] com a caixa de ressonància, on es fan presents les turbulències del nostre món, un microcosmos on es posen en joc d’una manera molt concreta les qüestions d’igualtat o desigualtat d’oportunitats, de treball i de poder, d’integració cultural i social, d’exclusió“.

És una pel·lícula basada en el llibre-experiència del professor de francès François Bégaudeau sobre la docència en un col·legi difícil. Els actors són alumnes.

class3Segona qüestió: he publicat alguns articles, no només a la premsa diària, sinó en un parell de revistes de Federacions d’AMPAs (un AMPA no és pas una agrupació de malfactors, no!!!, sinó una Associació de les i dels vostres mares i pares). Publico a “Temps d’AMPA” (FaPaC) i la “Fapel News” (FAPEL). Ja us en parlaré, perquè encara espero que m’arribin impreses.

Tercer tema, i últim: m’han acceptat una contribució en el “1r Congrés Nacional Internet en el Aula“. Du com a títol “Fixar límits raonables en l’ús educatiu de les TCI“. Encara no sé quin dels tres dies del Congrés la presentaré, però es podrà seguir i trobar per Internet, “lò-gi-ca-ment”. Ja veieu pel títol que la idea és sí a Internet, NO al xateig descontrolat i la pèrdua de temps institucionalitzada. Jeje…

El Departament d’Humanitats d’un IES

monedaÉs freqüent que els estudiants dels nostres Instituts d’Educació Secundària i Batxillerat no tinguin massa clara quina és l’estructura del centre educatiu on fan la seva vida acadèmica. Un dels aspectes més importants en la vida és “situar-se”, i per això podem repassar aquí algunes idees que poden ser útils a joves i a famílies.

El conjunt del docents formen el Claustre acadèmic de l’IES: Els professors solen treballar en grups segons dos criteris principals:

a) per l’edat de l’alumnat: es tracta dels “Equips docents”, que solen ser tres: el de 1r Cicle de l’ESO, el de 2n Cicle i el de Batxillerat (cada un amb una coordinadora o coordinador al davant);

b) per les matèries o àrees de coneixement: en aquest cas es parla dels Seminaris o Departaments. En el nostre IES hi ha un Departament per cada grup de docents: Matemàtiques, Naturals, Llengües catalana i castellana, Llengües estrangeres, Diversitat, Humanitats (inclou Clàssiques, Socials i Filosofia), etc.

El Departament d’Humanitats, com es veu, acumula un ampli ventall d’assignatures de les quals en fa la programació , el seguiment, l’atribució dels docents de cada curs, etc. Les competències del Departaments són amples, sempre en funció de les necessitats de la Coordinació Pedagògica de l’IES.

Les programacions didàctiques de les assignatures tenen tres nivells. En el 1r es tracta de les decisions curriculars que provenen de l’administració educativa, en aquest cas el Departament d’Educació (poden consultar-se a la XTEC) . El 2n nivell de concreció correspon a la Programació anual de cada assignatura i queda recollida en el Projecte Curricular de Centre (PCC). Finalment, hi ha un 3r nivell de concreció, o Programació d’Aula, on les unitats didàctiques segueixen el dia a dia de la docència. Inclou la temporització concreta del que s’ha previst en el 2n nivell i altres particularitats.

epidaureLes assignatures que, tradicionalment, corresponen a un Departament com el d’Humanitats són (s’indica l’enllaç al currículum oficial, o 1r nivell de concreció):

a) a l’ESO: Socials, Història i Cultura de les Religions, Religió, Ciutadania, Cultura clàssica, Llatí. Possibles Optatives del Centre.

b) al Batxillerat: Geografia, Història, Història de l’Art, Filosofia, Història de la Filosofia, Història del món contemporani, Economia, Llatí, Grec, Psicologia i Sociologia. Possibles Optatives del Centre.

Les Instruccions anuals del Departament d’Educació indiquen que “correspon als departaments, seminaris i altres equips específics de professors l’elaboració, abans de l’inici del curs, de la programació dels ensenyaments que tenen assignats i de les seves adaptacions curriculars (…). En la programació de cada matèria es reflectiran les connexions amb altres matèries, així com la contribució de cada matèria a l’assoliment de les competències bàsiques, entenent que aquestes inclouen tant els sabers o continguts conceptuals com els procediments i les actituds. La programació també haurà de concretar les estratègies, tant en la part comuna com en l’optativa, perquè els alumnes puguin desenvolupar al màxim les seves capacitats d’aprenentatge”. Això es refereix, per tant, a la programació en el 2n nivell de concreció.

Proves d’accés a la Universitat (PAU 2008) – Filosofia

nensLes Proves d’accés a la universitat (PAU) tenen com a objectiu valorar la maduresa acadèmica, els coneixements i les competències adquirides en el batxillerat.

Per a la formalització de la matrícula i consulta de resultats de les PAU, cal que consulteu aquí.

Es pot trobar la informació oficial, per a totes les assignatures aquí.

Amb el Posa’t a prova compteu, a més, amb una bona eina d’autoavaluació per preparar-vos per a les PAU. La pàgina del nostre IES.

A la web oficial es recorda que: a) del 20 al 30 de maig, matrícula a les Proves d’Accés a la Universitat (convocatòria de juny) per als alumnes que l’any 2008 fan el 2n de batxillerat a Catalunya; b) darrer dia de pagament: 2 de juny.

Pàgina de la Prova de Filosofia a les PAU dins del nostre IES