Roma, quatre pincellades

Publicat el 7 març 2013 per fnavarr6

Aqui us deixo aquest breu video per a fer un repàs, a grosso modo, del més destacat de Roma. Ja podeu anar estudiant!

Publicat dins de Fotos i vídeos | Deixa un comentari

Panem et circenses: El Circ

Publicat el 21 gener 2013 per fnavarr6

El circ romà era un edifici d’oci romà que servia per a fer curses de cavalls i carros (bigues, quadrigues, etc. depenent del número de cavall que tirava del carro ) .

El circ era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular. Al centre havia un mur que dividia l’edifici pel centre l’spina, per facilitar les voltes dels carros. Les grades estaven recolzades en una estructura feta amb arcades. L’ spina estava adornada amb obeliscs, estàtues de dofins que servien per comptar les voltes, que devien ésser set. Les voltes també es podien comptar amb ous, símbol dels Dioscurs Càstor i Pòl·lux. A cada extrem de l’spina hi havia les metae, pilars o fites que assenyalaven el punt on havien de girar els carros. Al davant d’unes de les metae es trobaven les carceres on es preparaven els aurigues i els cavalls.

A les curses participaven quatre equips o factiones, representats cadascú amb un color. Els aurigues portaven un fuet i les regnes envoltaven el seu cos, cosa que suposava un gran perill, ja que si anaven aterra eren arrossegats pels cavalls amb el perill de morir.

El primer circ fou creat per Tarquini Prisc, i més tard un edifici permanent fou construït per aquest tipus de celebracions i fou anomenat Circ Màxim per distingir-lo d’altres edificis similars més reduïts (segle VI aC). En un principi estava construït en fusta, però al segle II aC es va fer de pedra.

 

Publicat dins de El nostre entorn, Herència Clàssica | 1 comentari

PANEM ET CIRCENSES: L’AMFITEATRE

Publicat el 15 gener 2013 per fnavarr6

… iam pridem, ex quo suffragia nulli uendimus, effudit curas; nam qui dabat olim imperium, fasces, legiones, omnia, nunc se continet atque duas tantum res anxius optat, panem et circenses. (Juvenal, Satira 10.77–81)

L’amfiteatre era un edifici oval on s’oferien especialment espectacles violents. Algunes de les seves principals parts són:

– L’arena era on es feien els espectacles i estava cobert de sorra que absorbia la sang vessada.

– Les fossae: sota l’arena, cobert per un empostissat de fusta, hi havia els magatzems per als decorats, els departaments pels lluitadors i les gàbies de les feres. Un sistema de rampes servia per pujar les feres a l’arena.

– La cauea o graderia estava construïda per un sistema de galeries amb volta que la sostenien i permetien accedir-hi per unes escales i uns accessos (uomitoria). Estava separada de l’arena per un mur d’uns quatre metres anomenat podium. Una o més tribunes estaven reservades als grans personatges.

– A vegades es podia estendre una gran lona (uelum) per protegir del sol els espectadors.

Cada espectador tenia una entrada de pedra on se li assignava el seu seient

El més famós és l’amfiteatre Flavi, anomenat Colosseu, inaugurat el 80 d. C., amb una capacitat per a uns 50.000 espectadors. A Catalunya podem admirar el de Tàrraco i del d’Empúries, A la Península Ibèrica també són destacables el de Itàlica, Clúnia, Segobriga, Emeriata Augusta, etc. A Europa per exemple podem admirar els de Nimes i Arlés a França, a Alemanya el de Trèveris, el de El Jem al Nord d’Àfrica, etc.

Podeu localitzar-los en AMFITEATRES-GOOLGEMAPS

Els espectacles que es celebraven eren principalment:

Les lluites de gladiadors: aquests eren condemnats a mort, esclaus castigats pels seus amos o homes lliures que buscaven fama i diners. Eren entrenats en escoles especials, el propietari de les qual era el lanista. El dia del combat, els gladiadors desfilaven i saludaven amb el crit tradicional: Aue Caesar, morituri te salutant. Després es designaven a sorts les parelles de lluitadors i començaven el combat. El públic cridava, animant el gladiador per qui havia apostat. Quan un dels dos lluitadors queia ferit alçava la mà per demanar el perdó. L’emperador o el magistrat que presidia els jocs decidia segons l’opinió del públic. Si havia lluitat bé, la multitud aixecava el polze. Si abaixava el polze, el vencedor matava el vençut i rebia la palma de la victòria. Un bon gladiador tenia molts admiradors i, sobretot, admiradores, i podia rebre regals i grans quantitats de diners i a vegades podia aconseguir l’espasa de fusta com a símbol de la seva retirada i llibertat.

Els gladiadors pertenyien a diferents categories depenent de les armes i de la indumentària que portaven, així per exemple podiem veure els sammites, els gals, els reciari o el mirmilló, entre d’altres.

Les uenationes: eren lluites i caceres d’ animals especialment exòtics portats de les províncies més llunyanes de l’Imperi.

Les naumaquiae: es celebraven en ocasions excepcionals. Es representaven combats navals inundant l’arena d’alguns amfiteatres o es realitzaven en estanys artificials, i en aquests els gladiadors i condemnats reproduïen batalles navals històriques.

Execucions ad bestias: en aquestes els condemnats a mort, generalment criminals, o bé enemics de l’Estat com els cristians, eren lliurats sense armes a les feres o a gladiadors armats.

Drames mitològics, on els actors morien o patien de manera real el càstig que rebien els protagonistes dels mites.

A continuació us deixo unes imatges d’alguns dels més famosos amfiteatres romans:


 

Publicat dins de El nostre entorn, Herència Clàssica | 1 comentari

CELEBREM LES SATURNALS

Publicat el 18 desembre 2012 per fnavarr6

Les saturnals (Saturnalia) van ser unes festes romanes celebrades a finals de desembre en honor al déu Saturn.

Els habitants de la regió del Laci atribuïen la introducció de l’agricultura al déu Saturn. La festa es feia prop del inici de l’hivern quan les feines del camp ja s’havien acabat. Mentre durava la festa no es podien fer negocis, les corts de justícia estaven tancades, les escoles tenien vacances, i es considerava una impietat començar una guerra o castigar un culpable. Fins i tot els esclaus gaudien d’algunes llicències i podien vestir com persones lliures, parlar i menjar amb els seus amos: era el món al revés. Es feien regals, grans banquets, malbaratament de diners i de bens.

Amb el temps es van estendre a la ciutat i van esdevenir unes festes molt populars. Aquestes celebracions tenien certes similituds amb el nostre carnestoltes  i  Nadal.

El gramàtic Macrobi va escriure al segle IV l’obra titulada Saturnalia i el propi poeta Marcial va dir d’aquestes festes:

“Mientras se alegra con sus vestidos de fiesta el caballero y el senador, señor de Roma; mientras a nuestro Júpiter sienta bien el birrete de liberto y el esclavo nacido en casa agitando el cubilete de los dados no teme la presencia del edil viendo tan de cerca el hielo de las fuentes, recibe las suertes alternas del rico y del pobre, que cada uno dé los regalos que le convenga a sus comensales; éstos son frivolidades, fruslerías y otras cosas si cabe, de menos importancia. ¿Quién lo ignora o niega cosas tan claras? ¿Pero qué haré con preferencia, Saturno, en los días de borrachera que en vez del cielo te consagró tu propio hijo? ¿Quieres que yo escriba sobre Tebas, sobre Troya o sobre la criminal Micenas?. Juego con nueces- me dirás. Yo no quiero perder las mías”. (Marcial. XIV, 1)

 

Publicat dins de Herència Clàssica | Deixa un comentari

L’Eneida de Virgili

Publicat el 30 octubre 2012 per fnavarr6

Publicat dins de Fotos i vídeos, Herència Clàssica, Mitologia | Deixa un comentari

Visitant l’Ariadna

Publicat el 26 setembre 2012 per fnavarr6

Aquí us deixo unes imatges del viatge que vaig fer aquest estiu. No deixeu de veure el Palau de Cnossos i les platges que envolten aquesta meravellosa illa.

Publicat dins de Fotos i vídeos | 1 comentari

Llegeix una de grecs o romans

Publicat el 24 juny 2012 per fnavarr6

Ara que arriben les vacances i tindrem una mica més de temps, crec que es un bon moment per estirar-nos en una hamaca i passar les hores de més calor llegint una novel·leta de grecs o romans! A part de la lectura dels clàssics grecoromans com Homer, Èsquil, Sòfocles, Eurípides, Aristòfanes, Plaute, Virgili, Ovidi, etc., a continuació us dono un breu llistat amb alguns títols de novel·les més actuals, que espero us puguin ser útils i potser despertar el vostre l’interès.

1. Bocos, Fermín,  El libro de Michael. La aventura del Mediterráneo. Barcelona. Plaza & Janés, 1997.

Un pare introdueix al seu fill malalt en el món de la Ilíada   i l’Odissea. Un cop recuperat el nen, tota la família va un viatge per visitar Grècia, el bressol dels herois i déus.

2. Borrell, Joaquim, La esclava de azul, 1989

Diomedes en arribar a Roma es troba envoltat d’intrigues, assassinats que intentarà resoldre.

3. Borrell, Joaquim, La lágrima de Atena, 1995.

El “detectiu” Diomedes, continua les seves investigacions, ha de viatjar des de la Roma dels Cèsars al Bòsfor per investigar una misteriosa mort.
4. De Creszenzo, Luciano: Helena, Helena, amor mío. Barcelona. Seix Barral, 1992.

5. Graves, Robert, La hija de Homero. Barcelona. Edhasa, 1983.

Una jove princesa siciliana, Nausícaa, salva el tro del seu pare de les ambicions dels nobles. Les circumstàncies obliguen a la princesa a escriure una nova Odissea,.

6. Graves, Robert, El vellocino de oro. Barcelona. Edhasa, 1984.

La novel·la ens narra les aventures del argonautes a la recerca del velló d’or.

7. Golding, William, La lengua oculta. Madrid. Alianza, 1997.

Una anciana pitonissa evoca  la seva solitària vida como sacerdotessa.

8. Green, Meter, Safo de Lesbos. La sonrisa de Afrodita. Barcelona. Edhasa, 1996.
Història sobre la famosa poetessa de Lesbos, entre els segles VII-VI aC, i altres personatges històrics i polítics contemporanis com Alceu o Pítac.

9. Manfredi, Valerio, El oráculo. Madrid. Anaya & Mario Muchnik, 1993.

El llibre narra les intrigues arqueològiques relacionades amb la troballa d’ull objecte d’or i la profecia de la mort d’Odisseu. Moltes aventures i mitologia.

10. Manfredi, Valerio, El talismán de Troya. Madrid. Anaya & Mario Muchnik, 1995.
El llibre narra les intrigues arqueològiques relacionades amb la recerca del Paladi, la llegendària estàtua de Atenea que protegia la ciutat de Troia. Arqueologia, mitologia. i acció.

11. Manfredi, Valerio, Talos de Esparta. Madrid. Anaya & Mario Muchnik, 1997.

Un nen espartà es rebutjat pels seus defectes físics, ja que segons la societat espartana no podria defensar la pàtria.

12. Renault, Mary, El muchacho persa, 1972.

Novel·la històrica sobre Alexandre el Gran, narrada per Bagoas, qui esdevé el seu esclau i després amant. També d’aquesta autora podeu llegir Las mamorias de Adriano, Juegos funerarios o La máscara de Apolo.

13. Renault, Mary, El rey debe morir. Teseo, rey de Atenas. Barcelona. Edhasa, 1994.
Joventut i maduresa del famós heroi atenenc.

14. Shanower, Eric, La edad de Bronce. Barcelona. Azake, 2003.

Narració de la guerra de Troia des de els seus orígens

15. Wolf, Christa, Casandra. Madrid. Alfaguara, 1986.

Cassandra va ser filla de Príam, el rei de Troia. Apol·lo li va concedir el do de l’endevinació a canvi del seu amor, però ella el va rebutjar i Apol·lo la va castigar.

16. Wolf, Christa, Medea. Madrid. Debate, 1998.

Medea, esposa de Jàson, va arribar a Corint amb el seu marit i va sentir-se com una bàrbara fora de la seva pàtria. Es tracta també el tema de l’odi i la xenofòbia.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Fem estiu: Visita Tàrraco

Publicat el 19 juny 2012 per fnavarr6

Ara que aviat tindrem vacances, és un bon moment per visitar els jaciments arqueològics que tenim a Catalunya. Per començar, i per proximitat, us animo a fer una volta per la capital de la Tarraconense. A part del passeig per les famoses muralles, també podeu seure a la càvea de l’amfiteatre, entrar al circ i al pretori o fer una volta pel fòrum. També seria molt interessant que poguéssiu visitar el Museu Nacional Arquològic i el Museu Paleocristià on podreu veure moltíssim dels objectes que s’han trobat en aquest llocs i feu-vos una idea molt més clara de com vivien els romans de Tàrraco.

 

 

Us deixo un testet amb les fotos i espero que desperti el vostre interès per visitar aquesta esplèndida ciutat.

Publicat dins de El nostre entorn, Fotos i vídeos | Deixa un comentari

JÀSON I EL VELLÓ. Fem un repàs

Publicat el 2 juny 2012 per fnavarr6

S’acaba el trimestre i us recordo que dintre del tema de Les constel·lacions i la mitologia,  vam conèixer el mite de Jàson i el velló d’or. A continuació us faig un resum del mite des de pràcticament els seus orígens i us adjunto alguns vídeos de una de les pel·lícules que es van basar en aquest mite. Espero que us sigui d’ajuda per a estudiar aquest mite.

 

El rei Atamant es va casar en segones núpcies amb Ino, aquesta va veure que els fills del primer matrimoni d’Atamant, Frixos i Hel·le, podien ser un perill per a ella mateixa i per als seus propis fills. Així doncs, Ino va provocar que les collites de blat fossin una ruïna, torrant els grans abans de la collita. Quan el rei va enviar missatgers a Delfos per a esbrinar què calia fer davant una desgràcia tan gran, Ino va subornar els missatgers, per tal que informessin al rei que l’única solució era sacrificar Frixos i Hel·le.Frixos.

Però en el moment del sacrifici, Zeus va enviar un moltó alat amb el seu velló d’or, i va salvar els nens  i se’ls  va  endur cap a la Còlquida, a la cort del rei Eetes.

Malauradament  He·le va relliscar pel camí  i va caure al mar ofegant-se a les aigües de l’Hel·lespont. En arribar a la Còlquida, el rei Eetes va acollir Frixos i li va concedir la mà de la seva filla Calcíop. El noi, en agraïment a Zeus, va sacrificar-li el moltó i va oferir el velló d’or al rei, Eetes va consagrar-lo a Ares, clavant-lo en una alzina d’un bosc consagrat al déu  i protegit per un monstre.

Anys més tard, a la Tessàlia, al nord de Grècia, Èson, el rei de Iolcos, va ser destronat i empresonat pel seu germanastre Pèlias. Aquest s’havia apoderat del regne, però un oracle li advertir de l’arribada al seu regne d’un home amb una sola sandàlia.

Aquest era Jàson, el fill del rei Esón, el qual s’havia pogut salvar de la mort quan de petit el seu oncle havia ocupat el palau, i havia estat confiat al centaure Quiró perquè l’eduqués. Quiró li ensenyà a caçar i guerrejar, i quan va arribar a l’edat adulta, Jàson va emprendre el camí cap a Iolcos per a recuperar el tron del seu pare. Després de caminar uns quants dies va arribar a la riba d’un riu, on es va trobar una vella que no podia travessar-lo. Jàson la va pujar a les espatlles i va passar a l’altra banda. Encara que va estar a punt d’ofegar-se, no la va deixar fins que arribaren a terra. Allà Jàson s’adonà que havia perdut una sandàlia, però la vella, que en realitat era la deessa Hera, li prometé el seu ajut en endavant.

Un cop a Iolcos, Jàson va entrar decidit al palau de Pèlias, el qual es va espantar en veure’l calçat només amb una sandàlia i més quan va saber que es tractava del seu nebot. Per treure’l del damunt es va comprometre a accedir a retornar el regne a Èson si abans Jàson aconseguia el velló d’or. Però en realitat el que pretenia era el jove morís en aquesta perillosa empresa ja que es trobava en un lloc remot, ben allunyat de Iolcos.

Jàson acceptà i començà els preparatius per a l’expedició. Va encarregar a Argos la construcció d’una nau de cinquanta rems, que anomenà Argo, i va convocar tots els herois de Grècia que volguessin acompanyar-lo en un viatge ple de perills. Van acudir Cinquanta heroi, entre els quals van destacar Hèracles i Hilas, els bessons Càstor i Pòl·lux, Teseu, Orfeu, Càlais i Zetes, Peleu, Acast, fill de Pèlias, i una única dona, Atalanta, que superava els homes en l’arc i en la cursa. Tots ells, als quals es va afegir Argos, reberen el nom d’Argonautes, és a dir “navegants de l’Argo”, i s’embarcaren a les ordres de Jàson.

El seu llarg viatge va estar ple d’aventures com la seva estada a l’illa de Lemnos, la seva trobada amb l’endeví Fineu, el seu pas per les Simplègades, etc.

 

Finalment després de creuar el mar Negre van arribar a la Còlquida, on Jàson es presenta davant el rei Eetes i li demana el velló d’or. Eetes acceptà donar-li si el jove aconseguia passar dues difícils proves: junyir a dos toros ferotges amb peülles de bronze que respiraven foc i llaurar amb ells un camp per sembrar-hi les dents del dragó de Cadme.

Aquestes proves les va poder passar gràcies a l’ajuda de màgica i sacerdotessa Medea, filla d’Eetes, que per mediació d’Afrodita s’havia enamorat de Jàson. Però Eetes no va acomplir la seva paraula un cop acabades les proves, i Medea els va tornar a ajudar adormint el dragó que custodiava el velló.

Finalment tots van poder fugir en l’Argo emportant-se Apsirt, el germà petit de Medea. Quan s’adonen que Eetes els persegueix, Medea esquartera el seu germà i n’escampa els membres pel mar perquè el seu pare perdi el temps recollint-los i abandoni la persecució.

La tornada dels Argonautes va ser molt llarga, ja que es veuen obligats recórrer moltes costes: naveguen pel Danubi, l’Adriàtic i el Po fins a la Gàl·lia i per la costa de Itàlia. Després que Circe els purifica per la mort d’Apsirt, es desvien cap al nord d’Àfrica i seguidament passen per Creta, on la fetilleria de Medea destrueix Talos.

Finalment arriben a Iolcos i lliuren el velló al rei Pèlias, que mentrestant ha mort els pares de Jàson. La venjança de Medea serà terrible: amb enganys convenç les filles de Pèlias dient que després d’esquarterar el seu pare, el podran rejovenir bullint-ne els membres amb els filtres que Medea els proporcionarà. Com a càstig per la mort de Pèlias, Medea i Jàson són desterrats de Iolcos per Acast, fill de Pèlies, i anaren a viure a Corint, on governa el rei Creont.

Durant deu anys visqueren feliços i tingueren dos fills fins que s’esdevingueren els fets narrats per Eurípides a Medea: Jàson decidí divorciar-se de Medea i casar-se amb la jove filla del rei. Però Medea, enfollida per la gelosia, envià a la nova núvia un vestit embruixat que la abrasà en posar-se’l juntament amb el seu pare quan l’anava a ajudar. Però la seva venjança no és suficient, encara vol fer més mal a Jàson, així que decideix  matar els seus propis fills i fugir amb el rei Teseu  cap a Atenes.

Jàson i els argonautes 1ª part. Pelies li pren el tro al seu germà, el pare de Jasón

Jàson a l’illa de Lemnos i Jàson ajuda a Fineu

Jàson i els argonautes. Les proves per recuperar el Velló

Publicat dins de Mitologia, Televisió i cinema | Deixa un comentari

HIPÀTIA, SÀVIA, MÀRTIR I PAGANA

Publicat el 26 maig 2012 per fnavarr6

Fa uns anys a la pel·lícula Àgora el director de cinema Alejandro Amenábar va presentar-nos, encara que amb les llicències habituals dels guionistes, una de les filòsofes i científiques més importants de l’antiguitat, Hipàtia d’Alexandria (s. IV d. C).     Encara que el film ens mostra una Hipàtia amb una simbiosi d’atributs de dees clàssiques com la bellesa d’una Afrodita, la saviesa d’una Atena o la virginitat d’una Àrtemis que defuig dels tractes amb barons, i a més ofereix un final descafeïnat made in Hollywood, hem d’agrair a Amenábar el fet de treure de l’oblit una de les moltes i brillants feminae que possiblement han estat discriminades per la història.

En efecte, són nombroses les dones que han destacat en les diverses branques del coneixement, científiques, artistes, escriptores…, però malauradament han hagut de viure a l’ombra, sota unes societats patriarcals que no han permès que el seu nom, el seu talent, les seves fites… rebessin els reconeixements que es mereixien.

Hipàtia va ser una d’aquestes magnífiques mullers, mestra, filòsofa i sobretot una gran científica, originària d’una Alexandria que va veure com les revoltes entre cristians, jueus i pagans, conflictes tan vius encara avui dia, destruïen la seva biblioteca, el seus llibres i probablement una gran part del món clàssic.

Hem de lamentar, sens dubte, que no pugem llegir cap obra d’Hipàtia, i de fet ens hauríem de preguntar quina és la veritable causa: potser els escrits d’una dona no tenien prou qualitat per ser transmesos per uns copistes medievals, o simplement s’han perdut?

Són escasses les fonts que ens parlen dels continguts d’algunes de les seves obres, de quins corrents filosòfics promulgava, quins avenços científics va aportar, els seus invents, etc. Però val a dir que algunes d’aquestes fonts les podem trobar a les obres de destacats deixebles, a la correspondència que mantenia amb el seu amic i alumne el bisbe de Cirene, cartes que ens ajuden a conèixer com era Hipàtia, les seves inquietuds personals i científiques, les seves creences…., i fins i tot als textos d’alguns cronistes cristians que especialment ens parlen, amb un to més que subjectiu, de les causes que van provocar la seva terrible mort.

Terrible, cruel i injustament va ser lapidada Hipàtia, però, com molts ja sabeu, no ens hem de remuntar fins al segle quart per lamentar-nos i condemnar aquesta mena de crims, ja que al nostre món, tan modern i avançat, ens hem trobat des de sempre aquestes atrocitats, ja sigui a l’Edat Mitjana amb la crema de bruixes, com a l’actualitat, a països on es practica la lapidació com a càstig per infidelitat.

Desgraciadament sense cap oportunitat per defensar-se, aquesta científica va ser acusada i condemnada pel patriarca Ciril, qui amb les seves greus acusacions va promoure i fomentar la seva mort.

Moltes són les raons que han intentat justificar aquest cruel assassinat, però la veritat és que Ciril va fer callar per sempre a una dona que no volia romandre a l’ombra, que feia pública la seva opinió, que donava consells polítics al seu amic i deixeble Orestes, el prefecte de Roma, i sobretot, que, com a científica, només creia en el que veia, motiu, potser, pel qual no va voler mai abraçar la fe cristiana i va morir.

I jo em pregunto: si hagués sigut cristiana, l’haguessin fet santa?

 

Publicat dins de Herència Clàssica, Televisió i cinema | Deixa un comentari