… iam pridem, ex quo suffragia nulli uendimus, effudit curas; nam qui dabat olim imperium, fasces, legiones, omnia, nunc se continet atque duas tantum res anxius optat, panem et circenses. (Juvenal, Satira 10.77–81)
L’amfiteatre era un edifici oval on s’oferien especialment espectacles violents. Algunes de les seves principals parts són:
– L’arena era on es feien els espectacles i estava cobert de sorra que absorbia la sang vessada.
– Les fossae: sota l’arena, cobert per un empostissat de fusta, hi havia els magatzems per als decorats, els departaments pels lluitadors i les gàbies de les feres. Un sistema de rampes servia per pujar les feres a l’arena.
– La cauea o graderia estava construïda per un sistema de galeries amb volta que la sostenien i permetien accedir-hi per unes escales i uns accessos (uomitoria). Estava separada de l’arena per un mur d’uns quatre metres anomenat podium. Una o més tribunes estaven reservades als grans personatges.
– A vegades es podia estendre una gran lona (uelum) per protegir del sol els espectadors.
Cada espectador tenia una entrada de pedra on se li assignava el seu seient
El més famós és l’amfiteatre Flavi, anomenat Colosseu, inaugurat el 80 d. C., amb una capacitat per a uns 50.000 espectadors. A Catalunya podem admirar el de Tàrraco i del d’Empúries, A la Península Ibèrica també són destacables el de Itàlica, Clúnia, Segobriga, Emeriata Augusta, etc. A Europa per exemple podem admirar els de Nimes i Arlés a França, a Alemanya el de Trèveris, el de El Jem al Nord d’Àfrica, etc.
Podeu localitzar-los en AMFITEATRES-GOOLGEMAPS
Els espectacles que es celebraven eren principalment:
Les lluites de gladiadors: aquests eren condemnats a mort, esclaus castigats pels seus amos o homes lliures que buscaven fama i diners. Eren entrenats en escoles especials, el propietari de les qual era el lanista. El dia del combat, els gladiadors desfilaven i saludaven amb el crit tradicional: Aue Caesar, morituri te salutant. Després es designaven a sorts les parelles de lluitadors i començaven el combat. El públic cridava, animant el gladiador per qui havia apostat. Quan un dels dos lluitadors queia ferit alçava la mà per demanar el perdó. L’emperador o el magistrat que presidia els jocs decidia segons l’opinió del públic. Si havia lluitat bé, la multitud aixecava el polze. Si abaixava el polze, el vencedor matava el vençut i rebia la palma de la victòria. Un bon gladiador tenia molts admiradors i, sobretot, admiradores, i podia rebre regals i grans quantitats de diners i a vegades podia aconseguir l’espasa de fusta com a símbol de la seva retirada i llibertat.
Els gladiadors pertenyien a diferents categories depenent de les armes i de la indumentària que portaven, així per exemple podiem veure els sammites, els gals, els reciari o el mirmilló, entre d’altres.
Les uenationes: eren lluites i caceres d’ animals especialment exòtics portats de les províncies més llunyanes de l’Imperi.
Les naumaquiae: es celebraven en ocasions excepcionals. Es representaven combats navals inundant l’arena d’alguns amfiteatres o es realitzaven en estanys artificials, i en aquests els gladiadors i condemnats reproduïen batalles navals històriques.
Execucions ad bestias: en aquestes els condemnats a mort, generalment criminals, o bé enemics de l’Estat com els cristians, eren lliurats sense armes a les feres o a gladiadors armats.
Drames mitològics, on els actors morien o patien de manera real el càstig que rebien els protagonistes dels mites.
A continuació us deixo unes imatges d’alguns dels més famosos amfiteatres romans:
Bona informació!!
No sabia que hi havien tants amfiteatres a Europa!!