S’acaba el trimestre i us recordo que dintre del tema de Les constel·lacions i la mitologia, vam conèixer el mite de Jàson i el velló d’or. A continuació us faig un resum del mite des de pràcticament els seus orígens i us adjunto alguns vídeos de una de les pel·lícules que es van basar en aquest mite. Espero que us sigui d’ajuda per a estudiar aquest mite.
El rei Atamant es va casar en segones núpcies amb Ino, aquesta va veure que els fills del primer matrimoni d’Atamant, Frixos i Hel·le, podien ser un perill per a ella mateixa i per als seus propis fills. Així doncs, Ino va provocar que les collites de blat fossin una ruïna, torrant els grans abans de la collita. Quan el rei va enviar missatgers a Delfos per a esbrinar què calia fer davant una desgràcia tan gran, Ino va subornar els missatgers, per tal que informessin al rei que l’única solució era sacrificar Frixos i Hel·le.Frixos.
Però en el moment del sacrifici, Zeus va enviar un moltó alat amb el seu velló d’or, i va salvar els nens i se’ls va endur cap a la Còlquida, a la cort del rei Eetes.
Malauradament He·le va relliscar pel camí i va caure al mar ofegant-se a les aigües de l’Hel·lespont. En arribar a la Còlquida, el rei Eetes va acollir Frixos i li va concedir la mà de la seva filla Calcíop. El noi, en agraïment a Zeus, va sacrificar-li el moltó i va oferir el velló d’or al rei, Eetes va consagrar-lo a Ares, clavant-lo en una alzina d’un bosc consagrat al déu i protegit per un monstre.
Anys més tard, a la Tessàlia, al nord de Grècia, Èson, el rei de Iolcos, va ser destronat i empresonat pel seu germanastre Pèlias. Aquest s’havia apoderat del regne, però un oracle li advertir de l’arribada al seu regne d’un home amb una sola sandàlia.
Aquest era Jàson, el fill del rei Esón, el qual s’havia pogut salvar de la mort quan de petit el seu oncle havia ocupat el palau, i havia estat confiat al centaure Quiró perquè l’eduqués. Quiró li ensenyà a caçar i guerrejar, i quan va arribar a l’edat adulta, Jàson va emprendre el camí cap a Iolcos per a recuperar el tron del seu pare. Després de caminar uns quants dies va arribar a la riba d’un riu, on es va trobar una vella que no podia travessar-lo. Jàson la va pujar a les espatlles i va passar a l’altra banda. Encara que va estar a punt d’ofegar-se, no la va deixar fins que arribaren a terra. Allà Jàson s’adonà que havia perdut una sandàlia, però la vella, que en realitat era la deessa Hera, li prometé el seu ajut en endavant.
Un cop a Iolcos, Jàson va entrar decidit al palau de Pèlias, el qual es va espantar en veure’l calçat només amb una sandàlia i més quan va saber que es tractava del seu nebot. Per treure’l del damunt es va comprometre a accedir a retornar el regne a Èson si abans Jàson aconseguia el velló d’or. Però en realitat el que pretenia era el jove morís en aquesta perillosa empresa ja que es trobava en un lloc remot, ben allunyat de Iolcos.
Jàson acceptà i començà els preparatius per a l’expedició. Va encarregar a Argos la construcció d’una nau de cinquanta rems, que anomenà Argo, i va convocar tots els herois de Grècia que volguessin acompanyar-lo en un viatge ple de perills. Van acudir Cinquanta heroi, entre els quals van destacar Hèracles i Hilas, els bessons Càstor i Pòl·lux, Teseu, Orfeu, Càlais i Zetes, Peleu, Acast, fill de Pèlias, i una única dona, Atalanta, que superava els homes en l’arc i en la cursa. Tots ells, als quals es va afegir Argos, reberen el nom d’Argonautes, és a dir “navegants de l’Argo”, i s’embarcaren a les ordres de Jàson.
El seu llarg viatge va estar ple d’aventures com la seva estada a l’illa de Lemnos, la seva trobada amb l’endeví Fineu, el seu pas per les Simplègades, etc.
Finalment després de creuar el mar Negre van arribar a la Còlquida, on Jàson es presenta davant el rei Eetes i li demana el velló d’or. Eetes acceptà donar-li si el jove aconseguia passar dues difícils proves: junyir a dos toros ferotges amb peülles de bronze que respiraven foc i llaurar amb ells un camp per sembrar-hi les dents del dragó de Cadme.
Aquestes proves les va poder passar gràcies a l’ajuda de màgica i sacerdotessa Medea, filla d’Eetes, que per mediació d’Afrodita s’havia enamorat de Jàson. Però Eetes no va acomplir la seva paraula un cop acabades les proves, i Medea els va tornar a ajudar adormint el dragó que custodiava el velló.
Finalment tots van poder fugir en l’Argo emportant-se Apsirt, el germà petit de Medea. Quan s’adonen que Eetes els persegueix, Medea esquartera el seu germà i n’escampa els membres pel mar perquè el seu pare perdi el temps recollint-los i abandoni la persecució.
La tornada dels Argonautes va ser molt llarga, ja que es veuen obligats recórrer moltes costes: naveguen pel Danubi, l’Adriàtic i el Po fins a la Gàl·lia i per la costa de Itàlia. Després que Circe els purifica per la mort d’Apsirt, es desvien cap al nord d’Àfrica i seguidament passen per Creta, on la fetilleria de Medea destrueix Talos.
Finalment arriben a Iolcos i lliuren el velló al rei Pèlias, que mentrestant ha mort els pares de Jàson. La venjança de Medea serà terrible: amb enganys convenç les filles de Pèlias dient que després d’esquarterar el seu pare, el podran rejovenir bullint-ne els membres amb els filtres que Medea els proporcionarà. Com a càstig per la mort de Pèlias, Medea i Jàson són desterrats de Iolcos per Acast, fill de Pèlies, i anaren a viure a Corint, on governa el rei Creont.
Durant deu anys visqueren feliços i tingueren dos fills fins que s’esdevingueren els fets narrats per Eurípides a Medea: Jàson decidí divorciar-se de Medea i casar-se amb la jove filla del rei. Però Medea, enfollida per la gelosia, envià a la nova núvia un vestit embruixat que la abrasà en posar-se’l juntament amb el seu pare quan l’anava a ajudar. Però la seva venjança no és suficient, encara vol fer més mal a Jàson, així que decideix matar els seus propis fills i fugir amb el rei Teseu cap a Atenes.
Jàson i els argonautes 1ª part. Pelies li pren el tro al seu germà, el pare de Jasón
Jàson a l’illa de Lemnos i Jàson ajuda a Fineu
Jàson i els argonautes. Les proves per recuperar el Velló
