Gràcies als déus 😉 aquest curs hem aconseguit impartir una nova matèria. Des d’aquest setembre alguns alumnes esteu gaudint amb l’aprenentatge del Grec clàssic. Us enfronteu a un nou alfabet, una nova llengua, i a més a més esteu ampliant els coneixements que ja teniu sobre la cultura i civilització gregues.
A continuació us deixo alguns enllaços per repassar l’alfabet grec, i poder introduir-vos en la morfologia grega i en alguns aspectes de la cultura i civilització de la antiga Grècia:
Olímpia, situada a la regió grega d’Èlida, al Peloponnès, era un santuari consagrat als déus de l’Olimp, especialment a Zeus Olímpic, que englobava un complex alhora esportiu, religiós i cívic, amb un estadi, un gimnàs, una palestra, un hipòdrom i temples.
L’origen dels Jocs Olímpics s’explica amb el mite de Pèlops qui va establir per primer cop els Jocs a Olímpia. Aquest heroi, després de ser expulsat del seu regne, va arribar a Pisa, on regnava Enòmau. Aquest rei no volia casar la seva filla Hipodamia a causa d’un oracle que augurava que el seu gendre el mataria. Molts joves, atrets per la bellesa de la noia, volien prendre-la en matrimoni, i Enòmau, per evitar que s’hi casessin amb Hipodamia, els desafiava a una cursa de carros amb la condició que, si vencien, els atorgaria la seva mà, però si perdien, serien executats. Enòmau, gràcies als seus cavalls, regal d’Ares, fins aquell moment havia vençut dotze dels pretendents i havia penjat els seus caps a la porta del palau amb la intenció de dissuadir la resta de pretendents. Però Pèlops, enamorat d’Hipodamia, va reptar el rei, i ella, enamorada també de Pèlops, va subornar el cotxer del seu pare perquè substituís l’eix de fusta del carro per un de cera, provocant que el carro es trenqués durant la cursa. Enòmau va ser arrossegat pels seus cavalls i va morir. Aquest fet va permetre que Pèlops, un cop casat amb Hipodamia i esdevingut rei de Pisa, instituís uns jocs a Olímpia en record d’Enòmau. Al cap d’un temps es van deixar de celebrar fins que un altre heroi, Hèrcules, els va restaurar.
Segons la tradició els jocs d’Olímpia es van començar a celebrar de manera fixa a partir del 776 a. C. Cada quatre anys es declarava una treva sagrada i les ciutats gregues deixaven de lluitar durant uns mesos si estaven en guerra, i permetien als seus atletes participar als jocs d’Olímpia. Els atletes havien de ser homes, grecs, de condició lliure, no culpables de cap crim ni afectats per cap maledicció religiosa.
En el següent vídeo ens expliquen, a part d’aquest origen mític de les olimpíades, com era la cerimònia d’inauguració, els diferents tipus de competicions, les tècniques emprades pels atletes, etc.
Et recomano aquest documental: Olimpia, el origen de los juegos olímpicos
Quina millor manera d’explicar mitologia als nostres alumnes que fent ús de les imatges que ens ofereixen el propis romans en els seus mosaics? Amb ells podem explicar els atributs dels déus olímpics, les seves aventures més famoses, les escenes més representatives de la Guerra de Troia on van lliutar valerosos herois, nombroses metamorfosis, l’aspecte d’èssers monstruosos com la Quimera o el Minotaure, etc.
Aquí teniu una mostra per anar fent boca:
RTVE ofereix a la seva web una sèrie de programes que tracten sobre l’enginyeria romana. En un dels més destacats se’ns parla de la construcció de dues magnífiques ciutats de Hispània: Tarraco i Cartagena. El més representatiu d’aquests vídeos és la reconstrucció en 3D que es fa d’aquestes ciutats, aspecte importantíssim per a què els alumnes es facin una idea més versemblant de com eren els edificis més representatius. A més a més ens explica com es decidia el lloc de la fundació d’una ciutat i s’escollia el seu emplaçament definitiu, tenint en compte la proximitat de fonts i rius, així com la cerimònia de la inauguratio.
Enginyeria romana: – Les ciutats I
Jacques- Louis David , El jurament dels Horacis, 1784
Museu del Louvre
A part de l’obra sencera d’Ovidi, L’Art d’estimar, enguany heu de llegir una selecció de textos de l’obra de Tit Livi, Ab Urbe condita:
SELECCIÓ DE TEXTOS DE TIT LIVI
1. Prefaci.
2. Orígens-Ròmul (1-17)
3. Numa (18-21)
4. Horacis i Curiacis. Mort d’Horàcia (23-26)
5. Tarquini Prisc: origen, establiment a Roma i elecció reial (34-35.6)
6. Servi Tul·li: obra de govern (42-44)
7. Tarquini el Superb: origen i elecció reial (46.4-49), construcció del temple
capitolí i diversos prodigis (55-56), setge d’Àrdea, episodi de Lucrècia i
derrocament de la monarquia (57-60).
El pdf amb aquests fragments el podeu trobar clicant AQUÍ
Posa’t a prova és una oferta educativa de tests interactius amb qüestions de diferents matèries de les PAU, per incentivar l’estudi i l’autoavaluació dels alumnes que esteu a punt de passar aquestes proves.
Aquesta pàgina ofereix preguntes tipus test per a estimular l’estudi i verificar el grau de preparació. Si voleu veure exàmens de les darreres PAU i criteris d’avaluació, consulteu l’apartat d’examens del web de les Proves d’Accés a la Universitat.
Aquest any les jornades de Tàrraco Viva tindran lloc entre els dies 16 i 26 de maig, i les activitats giraran en torn al tema “ Juli Cèsar és assassinat”
Els idus de març de l’any 44aC el cònsol de la República, Gai Juli Cèsar moria assassinat al peu de l’estàtua del seu enemic Pompeu el Gran. Alguns dels assassins eren amics seus i comptaven amb tota la seva confiança. Aquest dies podràs descobrir entre moltes altres coses què va passar entorn aquest fet històric:.
Animeu-vos i veniu a Tàrraco.
