Les saturnals (Saturnalia) van ser unes festes romanes celebrades a finals de desembre en honor al déu Saturn.
Els habitants de la regió del Laci atribuïen la introducció de l’agricultura al déu Saturn. La festa es feia prop del inici de l’hivern quan les feines del camp ja s’havien acabat. Mentre durava la festa no es podien fer negocis, les corts de justícia estaven tancades, les escoles tenien vacances, i es considerava una impietat començar una guerra o castigar un culpable. Fins i tot els esclaus gaudien d’algunes llicències i podien vestir com persones lliures, parlar i menjar amb els seus amos: era el món al revés. Es feien regals, grans banquets, malbaratament de diners i de bens.
Amb el temps es van estendre a la ciutat i van esdevenir unes festes molt populars. Aquestes celebracions tenien certes similituds amb el nostre carnestoltes i Nadal.
El gramàtic Macrobi va escriure al segle IV l’obra titulada Saturnalia i el propi poeta Marcial va dir d’aquestes festes:
“Mientras se alegra con sus vestidos de fiesta el caballero y el senador, señor de Roma; mientras a nuestro Júpiter sienta bien el birrete de liberto y el esclavo nacido en casa agitando el cubilete de los dados no teme la presencia del edil viendo tan de cerca el hielo de las fuentes, recibe las suertes alternas del rico y del pobre, que cada uno dé los regalos que le convenga a sus comensales; éstos son frivolidades, fruslerías y otras cosas si cabe, de menos importancia. ¿Quién lo ignora o niega cosas tan claras? ¿Pero qué haré con preferencia, Saturno, en los días de borrachera que en vez del cielo te consagró tu propio hijo? ¿Quieres que yo escriba sobre Tebas, sobre Troya o sobre la criminal Micenas?. Juego con nueces- me dirás. Yo no quiero perder las mías”. (Marcial. XIV, 1)
