Benvolguts alumnes,
Us fem arribar un recull d’articles relacionats amb la mecànica de la bicicleta. Es tracta de parts de la publicació mensual Finisher, revista especialitzada en el món del triatló, escrites pel periodista Antonio Alix. Creiem que pot ser interessant que feu una ullada a uns articles molt visuals, clars i directes.
La Secretaria General de l’Esport, conjuntament amb el Departament d’Educació de la Generalitat, va posar en funcionament, ara fa quatre anys, un ambiciós programa anomenat Pla Català d’Esport a l’Escola. Els hàbits sedentaris, l’obesitat, la baixa participació en les activitats d’esport escolar, i la creixent preocupació pels hàbits de vida saludables són alguns dels actius responsables de l’elaboració del Pla. Cert és que el projecte neix amb objectius lloables (posar a l’abast de tots els alumnes de primària i secundària la pràctica d’activitats físiques i esportives), sobretot si tenim en compte que la política esportiva d’un país es valora en funció del nombre de medalles assolides en grans campionats, i alhora amb una base digne de recursos econòmics. La dificultat de la seva aplicació rau, principalment, en la dotació de recursos humans. La responsabilitat final d’execució del mateix sol anar a càrrec del professor d’educació física del centre educatiu, amb una minsa compensació salarial, i és en aquest punt on tot el Pla queda supeditat al concepte clau que al cap i a la fi l’ha generat, la motivació.
Entenent la motivació com allò que ens mou a realitzar qualsevol activitat, podem distingir-ne dos tipus: la bàsica i la quotidiana. La motivació bàsica és la que determina el nostre compromís amb l’activitat, i guarda relació amb l’interès i els beneficis que ens aporta. D’altra banda, la motivació quotidiana fa referència a l’activitat diària i a la gratificació immediata. Així doncs, la contrapartida econòmica del professorat pretén incidir sobre aquesta motivació de base, però tanmateix no pot intercedir en el dia a dia, en l’ambient de treball. El lligam entre ambdós conceptes fa que la manca de compromís en algun dels casos afecti al resultat final de l’activitat. Per tant, l’èxit o el fracàs del Pla queda sotmès al grau de motivació del professor a nivell de satisfacció personal i autorealització. Curiosament, un programa nascut amb la idea de moure (i per tant motivar) als nens/es i adolescents es pot trobar amb l’obstacle de l’immobilisme dels executors. L’entrellat de tot plegat és en mans del nostre compromís com a professionals del món de l’educació i l’activitat física. La nostra motivació generarà il·lusió, satisfacció, i gaudi als nostres alumnes, la mateixa gratificació que ens acabaran aportant ells a nosaltres. És absurd culpabilitzar les noves generacions de manca de principis, de desídia, de passivitat…, quan nosaltres cometem els mateixos pecats. Al cap i a la fi, el peix que es mossega la cua.
Benvolguts alumnes,
comencem el curs amb una reflexió al voltant de l’educació física en els centre educatius. Per quins motius creieu que es porta a terme l’assignatura d’educació física als instituts?
Serà llarg, dur, dificil, pesat, estressant, complexa…però a la vegada únic, inolvidable, irrepetible, sorprenent…, il·lusió i coratge, ens farà falta.
