Fa molts segles, segons explica la tradició, que la ciutat de Banyoles i l´església del poble veà de Porqueres -la de Santa Maria- es trobaven unides per una fèrtil planúria, força plena de camps de blat, que donaven bon fruit. I també explica la tradició que, en una calorosa tarda d´estiu del mes de juliol, un pagès anomenat Morgat, mentre hi llaurava amb els seus bous, sentà una veu que li deia: «Morgat, Morgat,/ agafa la llaura/ i vés sota teulat». L´home, però, no en féu cas. Al cap d´una estona, aquella veu li aconsellà : «Morgat, Morgat,/ agafa els bous/ i vés-te´n a casa». I tampoc l´home no en féu cas. Un instant després, un tercer avÃs d´aquella mateixa veu li advertà seriosament: «Morgat, Morgat,/ vés-te´n a casa/ o serà s negat». Aleshores, en Morgat començà a mostrar-se preocupat. La seva preocupació, però, durà ben poc. Perquè, al cap d´uns breus segons, escoltà un gran tro i, la mar d´espantat, veié que tot s´ensorrava al voltant seu, alhora que aquells camps eren negats per les aigües que brollaven de l´interior de la Terra. «Àngels del cel, ajudeu-me!», exclamà en Morgat, mentre, agafant els bous sense pèrdua de temps, emprenia el camà de retorn cap a casa, o sigui, cap a can Morgat, masia encara avui dia existent. I els à ngels del cel, als quals aquell pagès havia demanat ajuda, obraren el miracle de salvar-lo del desastre. Aixà és, més o menys, com es conta -sempre segons la tradició, insisteixo- el naixement de l´estany de Banyoles, el més gran llac natural de Catalunya, situat a les comarques de Girona, i un dels més grans de la penÃnsula Ibèrica, que té una superfÃcie de 197 hectà rees, el qual es nodreix de deus subterrà nies que sorgeixen de les seves profunditats, fenomen gairebé únic al món. Per contra, hi ha qui sosté la teoria que l´estany banyolà es formà amb una petita part d´aigua del Diluvi Universal que no pogué absorbir després aquest forat, obert, igual que molts d´altres a diversos racons del món, per tal de deixar-ho tot tal com estava abans…
EMILI CASADEMONT I COMAS
