Sessió teòrico-pràctica on hem entès a la perfecció quina és la missió dels GPS… i per quin motiu és interessant portar el mòbil quan es realitza una sortida a la muntanya.
Amb dia esplèndid, hem sortit en direcció a Puigpalter. El veïnat de Puigpalter són dues agrupacions de cases, pròximes entre elles i envoltades de camps, que conformen gairebé un petit poble. Les construccions han sabut conservar un estil uniforme, que consisteixen sobretot en cases de pedra que li donen un cert aire de pessebre. Les primeres referències escrites que se’n conserven són del 957, amb el nom de “Villare Pugio Pultarii”. Aquest veïnat té dos nuclis, el de dalt i el de baix. El veïnat de baix té una petita església d’origen romànic i plena d’encant dedicada a Sant Jaume.
Al veïnat de dalt, hi ha la torre d’en Tassi, dels segles XIII-XVI. Es tracta d’una casa pairal d’una antiga família de cavallers (els Tassi). La casa té una torre annexa de l’època medieval, si bé ha sofert força modificacions en segles posteriors. La torre és de planta quadrada i té finestres de llinda monolítica i un arc de dovelles a la planta baixa. També són interessants la porta forana i les finestres gòtiques, i al darrere hi ha una porxada amb arcs de punt rodó.
Hem seguit la ruta en direcció a Pujals dels Cavallers, on hem visitat Sta. Eulàlia, una església romànica del s. XII o XIII, construïda amb grans carreus i de planta rectangular. Té un absis semicircular a la banda de llevant. A la cara de ponent hi ha la porta d’entrada, amb dovelles grosses i els batents presenten la ferramenta pròpia del romànic, espirals i caps de serps. Comentari especial mereix el campanar d’espadanya cobert amb un teulat que li dóna una fesomia peculiar.
De Pujals del Cavallers hem seguit fins a Pujals del Pagesos, on hem visitat l’església deSta. Maria, edifici d’una sola nau amb capelles laterals i absis semicircular, amb finestra bicònica i cornisa de pedra emmotllurada. Es conserven les restes de l’antic campanar d’espadanya sobre l’arc triomfal. Una bona part de la fàbrica de les parets és de carreus ben treballats. Reformada al s. XVIII.
Finalment hem pogut parar a esmorzar…hem arribat a St.Mer… per saber-ne més…(oooooh).
De sant Mer cap a Sords…agafant el mapa i la brúixola. Molt ràpidament hem pogut veure St. Esteve de Sords (És un temple amb una única nau acabada en un absis semicircular. Al segle XVIII es va reformar completament. Es van afegir capelles laterals, es va doblar la longitud de la nau, es va construir una nova façana i un nou campanar i es va sobrealçar la nau. Així doncs de l’edifici actual només en resta l’absis i una part dels murs laterals. En totes aquestes ampliacions es van reaprofitar els materials de l’antic temple. ) i el pont medieval de la població (selges XIII – XIV), construït per tres arcs de mig punt.
Finalment, hem aconseguit arribar a Cornellà de Terri, on hem visita la capella de St. Antoni (capella del castell medieval, avui desaparegut. És d’una sola nau, amb absis semicircular. Presenta un pòrtic modern davant de l’entrada i un campanar d’espadanya que corona la façana) i l’església de St. Pere de Cornellà (l’edifici actual conserva alguns murs de l’església dels segles X i XI, malgrat que va ser refeta al segle XVIII. El 1363, a part l’altar major dedicat a Sant Pere, hi havia els de Sant Genís, Santa Maria i Sant Miquel).
