Aquesta setmana estem entrat amb la cançó “SE BUSCAN VALIENTES”. Pels nens i nenes de segon no és qualsevol cançó, sinó tot un projecte que portem treballant des del mes de febrer. Va arribar un moment que a la classe vam necessitar fer una parada tècnica degut al malestar que hi havia. Un malestar que no sabíem ben bé d’on havia sorgit, però que es feia present en molts moments del dia a dia. Vam fer tota una sessió de gairebé dues hores on cadascú de nosaltres vam expressar com ens sentíem a classe, amb els companys, al pati, a casa amb la família… I va ser impressionant veure tot el que va sorgir d’aquella mena d’estona de confessió: nens espantats per algunes actituds dels més grans, d’altres que el germà gran els molestava, d’altres que a l’hora d’esbarjo es sentien sols, d’altres que per no tenir els mateixos interessos que els demés es sentien diferents… I es clar, jo com a persona, i no com a mestra, també vaig explicar les meves experiències en la meva etapa escolar.
Això em va fer pensar molt sobre la manera en com diguem les coses als altres, l’agressivitat que es respira en la nostra vida quotidiana (televisió, videojocs, música…), els comentaris despectius o crítiques que es fan davant els infants d’altres persones, ressaltar sempre els aspectes negatius de les persones o de les coses, la pressió social que tenim en tots els àmbits… tot això influeix de manera directa sobre la nostra autoestima i en la manera que tenim de relacionar-nos amb el món.
Els nens i nenes de segon, amb aquesta cançó, volen fer arribar a tots els alumnes i famílies de l’escola un missatge molt important: si veus una injustícia o un abús cap a un company no has de callar, atura-ho, no deixis que aquesta bola es faci més gran, LA FORÇA DEL VALENT ESTÀ AL COR!!! ETS PROU VALENT/A COM PER ATURAR-HO???